L’Anella verda de Tarragona des del parc ecohistòric del Pont del Diable

Senyalització vertical: els pals indicadors dels Camins de Tarragona - grocs - enllacen amb altres camins i senders que transcorren pel terme tarragoní com el PR15, el GR92 o Sender del Mediterrani, o el GR172 o Camino de Santiago

Senyalització vertical: els pals indicadors dels Camins de Tarragona - grocs - enllacen amb altres camins i senders que transcorren pel terme tarragoní com el PR15, el GR92 o Sender del Mediterrani, o el GR172 o Camino de Santiago

Tarragona ha dut a terme un projecte de posada en valor dels camins que hi ha al seu terme municipal per crear un recorregut circular d’un total de 34 km que va des del riu Francolí fins al riu Gaià, passant pels boscos mediterranis de l’entorn de Tarragona i per les platges del seu litoral: l’Anella Verda. L’anella és un gran tomb que en alguns moments aprofita camins ja senyalitzats (PR o GR -Petit i Gran Recorregut-) i en d’altres s’ha marcat amb una línia groga que marca la continuïtat de la ruta. En tot el recorregut es troben a les cruïlles pals de senyalització amb indicadors de color groc  que assenyalen la distància en quilòmetres i temps entre els diversos punts de l’itinerari de l’Anella verda i també amb altres punts de la Xarxa de Camins de Tarragona (mapa de la Xarxa de Camins de Tarragona de l’Ajuntament de la ciutat) com el Llorito, masos o urbanitzacions.

Si voleu conèixer els principals punts que uneix l’Anella verda, podeu consultar al web de l’Ajuntament de Tarragona la ‘Síntesi del recorregut del Tomb de l’Anella verda’.

L'aqüeducte romà de Tarragona (Patrimoni de la Humanitat), conegut com el Pont del Diable

L'aqüeducte romà de Tarragona (Patrimoni de la Humanitat), conegut com el Pont del Diable

Avui hem decidit aprofitar aquests nous equipaments per conèixer una Tarragona diferent, el ‘backstage’ de les carreteres i els carrers pels que passem cada dia però que en cotxe ens passa desapercebut. El nostre objectiu és fer la part interior del tomb de l’Anella verda, que és el que menys coneixem, ja que per la costa i les platges hi hem anat en diverses ocasions. El camí es pot començar al Parc del Francolí però nosaltres hem escollit com a punt de partida el Parc Ecohistòric del Pont del Diable.

Es pot deixar el cotxe a l’aparcament i de seguida que s’entra al parc es troba informació sobre els Camins de Tarragona. Hi ha diverses opcions i nosaltres hem fet una volta circular d’unes dues hores i mitja.  A l’entrada del Parc hem anat a l’esquerra seguint els indicadors cap al Mas dels Arcs o de l’Àngel i seguint el PR C15 (marques grogues i blanques). El camí passa per darrera de Sant Ramon i Sant Salvador entre pins, margalló i diversos arbustos. Quan s’està a l’alçada del Mas d’en Garrot, que queda a sota, el camí fa un gran tomb cap a l’esquerra per passar per unes roques on hi ha la Font d’en Garrot i tot seguit ja va a la dreta fins al Mas de Pastor. Una vegada al mas hi ha una recta molt llarga i seguim cap a l’esquerra a buscar la carretera de Tarragona-Santes Creus a l’alçada dels Pallaresos. Es creua la carretera i llavors es passa per davant la Urbanització Mas de Panxer, en aquest tram el sender coincideix amb el GR172 i al trobar-se al costat d’urbanitzacions els marges del camí estan força bruts de restes de rajoles i altra runa, encara que la pista està neta.

Nosaltres hem passat l’urbanització fins arribar a l’alçada de l’autopista AP7 després d’una baixada, on el GR 172 creua amb el GR 92, i l’Anella verda gira a l’esquerra per anar paral·lela al mar. En aquest punt hem girat i hem tornat pel mateix camí fins el Mas del Pastor. Una vegada allí, enlloc de girar a la dreta,  tirem endavant seguint una llarga línia de xiprers que va baixant i després seguint les indicacions que hi ha, que en alguns llocs coincideixen també amb un PR. El camí acaba als peus de l’Aqüeducte romà de les Ferreres, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb els diversos monuments romans de Tàrraco, que es coneix popularment com el Pont del Diable.

Us sorprendrà si feu el recorregut, que el recorregut sempre va entre pins i boscos, amb l’excepció d’algun petit camp d’avellaners, i que té força trams de roca. Es tracta d’unes pistes i senders força transitats sobretot per ciclistes i en ocasions puntuals per algun caçador.

Les característiques de l’Anella verda fan que es pugui fer una ruta tan llarga com es desitji i començant en qualsevol dels trams. Si es vol fer un tastet dels boscos de Tarragona, es pot escalfar i començar a agafar fons en el Parc Ecohistòric del Pont del Diable on hi ha senyalitzades tres rutes de 2,3 o 4,5 o 5,3 km molt ben indicades que, a més, permeten descobrir les espècies d’arbres i plantes i els racons amb bancs, escultures i detalls d’aquest jardí romàntic construït per Rafael Puig i Valls, percussor del Dia de l’Arbre.

Anuncis

2 comentaris

Filed under Equipaments, Patrimoni, Tarragonès

2 responses to “L’Anella verda de Tarragona des del parc ecohistòric del Pont del Diable

  1. Sònia Martínez

    Hola.

    No se si t’enrecordes de mi, vam estudiar juntes a teresianes.

    Ja fa temps que segueixo el teu bloc i el trobo molt interesant. A veure si algun dia m’animo a fer alguna de les rutes que proposes.

    Enhorabona i anims!

    • Bona nit Sònia hi tant! Com va això, també t’agrada caminar? Tenim tants llocs bonics ben a prop de casa que és una llàstima no anar-hi, no? 🙂
      Espero que sí que t’animis… a veure si ens trobem un dia pels camins amb les botes posades!!! Doncs l’Anella verda és una opció ben propera a casa per començar ja saps.
      Una abraçada i fins aviat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s