Category Archives: Baix Camp

El naixement del riu Brugent, des de Capafonts

El municipi de Capafonts des de la pista cap a la font de la Llúdriga. A l'esquerre es veu l'hotel Davall Plaça

El municipi de Capafonts des de la pista cap a la font de la Llúdriga. A l’esquerre es veu l’hotel Davall Plaça

Ara feia dies que no sortíem d’excursió així que ens hem proposat fer una sortida no massa forta però que fos ben maca. Hem estat a Capafonts com a camp base (allotjats a l’Hotel Davall Plaça que és molt recomanable -acollidor, restaurant excel·lent, modern, còmode i amb bon servei) per visitar les Muntanyes de Prades. I l’excursió que us proposo avui és un tram de l’Itinerari a peu número 1 dels que han editat Capafonts Patronat Municipal de Turisme Rural i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona – Costa Daurada: la Capçalera del riu Brugent.

Aquest és un itinerari circular de gairebé 9 km i que es pot fer en unes 4 hores, però per la calor i el temps que teníem hem decidit fer només una part i hem caminat aproximadament dues hores i mitja arribant fins a la cova de les Gralles, una gran bauma gairebé al cap damunt dels Motllats.

És un itinerari que es pot fer en família, amb nens petits sobretot fins a la font de la Llúdriga on es diu que neix el riu Brugent, ja que el tram següent fins a la cova és un senderó força costerut. Hem agafat la pista sortint de l’hotel Davall Plaça, al cap de 20 metres, a la dreta. Ja veiem davant nostre a l’esquerra el barranc per on anàvem a caminar. Una vegada feta la baixada per la pista de seguida es troba un pal de senyalització que indica el camí cap a la Mussara per la font de la Llúdriga, seguim endavant. Aquest primer tram transcorre entre camps de cultiu, avellaners sobretot, i és de ciment.

El sender al costat del riu és molt atractiu degut a la vegetació de la zona i a les vistes que ens va oferint del riu Brugent, una descoberta continua

El sender al costat del riu és molt atractiu degut a la vegetació de la zona i a les vistes que ens va oferint del riu Brugent, una descoberta continua

Comencem una lleu pujada i al cap de pocs metres es troba una cadena al camí que prohibeix el pas dels cotxes des d’aquest punt. Cal seguir endavant. Es pot pujar per la pista i trobarem senyalitzacions a l’esquerra que ens indicaran l’entrada a les Tosques i a la Font de la Llúdriga, però és millor agafar el senderó que trobareu allí mateix a la cadena. Nosaltres hem fet la pujada pel senderó i després hem fet la tornada per la pista.

El camí pel sender és molt agradable ni que sigui estiu, ja que la gran quantitat de vegetació que hi ha fa que transcorri per l’ombra. Caminem amb el riu Brugent sempre a la nostra esquerra sentint el seu brogit i descobrint-lo cada pocs metres amb els seus tolls, roques, mentre anem cap al seu naixement. El camí compta amb pals de fusta amb unes marques grogues i alguns amb unes plaques amb el dibuix d’un senderista i que indiquen la direcció que cal anar seguint. No hi ha possibilitats de perdre’s. La pujada és constant però no forta i convé anar-se aturant a gaudir del paisatge.

Veureu en el camí diversos miradors fets de fusta i baranes que en algun tram ajuden a fer el camí més fàcil, l’equipament és molt adequat en aquest tram de sender. Després del primer mirador que ens descobreix un saltant que fa el riu, seguim pujant amunt pel costat de la barana, fins que arribarem al tram que he trobat més espectacular ‘les tosques’, espai a mig camí de la font de la Llúdriga i que segons l’opuscle de l’itinerari deu el seu nom al tipus de roca calcària que veiem, que s’anomena ‘tosca’. Aquí el riu juga entre les roques creant petits saltants i alguns tolls d’aigua cristal·lina que conviden a refrescar-s’hi.

Les tosques

Les tosques

Seguint amunt, trobem la font de la Llúdriga. Un pla ple d’arbres en el que de les roques sorgeix l’aigua que avança tranquil·la, sense el soroll que hem anat sentint abans ja que el desnivell és gairebé inapreciable. Aquest és el naixement del riu Brugent. Després de visitar-lo es va a la dreta i se surt a la pista de nou. Aquí podeu girar i anar avall de nou cap a Capafonts o podeu prendre un senderó que puja amunt (fa força pujada) cap a la Mussara. Quan hem agafat alçada i estem gairebé al capdamunt dels Motllats, un pal de senyalització ens indica un camí a l’esquerra que porta a la cova de les Gralles, que és una gran bauma.

El camí fins a la cova de les Gralles són uns 2,7 km, així que si fem anar i tornar fins aquí haurem fet un recorregut d’uns 5,5 km d’una gran bellesa. Si us animeu a fer tota la volta circular amb els 8,9 km totals passareu pel Pont de Goi, un pont de pedra natural, la Cova del Grèvol i la Foradada.

Si aneu a Capafonts aprofiteu per menjar al restaurant de l’hotel Davall Plaça, ja que tenen un menú excel·lent per 18,50 euros, amb diversos plats elaborats per escollir i en els que usen productes de la zona com els formatges de la Vall del Brugent que fan el Sergi i l’Eva, el cabrit de Capafonts o el xai de la Febró. Hem trobat que té una gran relació qualitat/preu i que és molt recomanable.

Anuncis

4 comentaris

Filed under Baix Camp, Equipaments, Gastronomia

GR 92: de l’Almadrava a Sant Jordi d’Alfama

Un dia com el d’avui amb un sol espetarrant per ser gener era l’ideal per començar a recórrer el GR92 conegut també com sender del Mediterrani, ja que comença a Portbou i ressegueix la costa catalana, valenciana, murciana i andalusa. Ens centrarem en el seu pas per les Terres de l’Ebre i avui hem començat l’excursió al limit de la Costa Daurada a la platja de l’Almadrava a l’Hospitalet de l’Infant i hem anat fins al castell de Sant Jordi d’Alfama, al terme de l’Ametlla de Mar.

GR 92 entre Calafat i Sant Jordi d'Alfama (Ametlla de Mar)

GR 92 entre Calafat i Sant Jordi d'Alfama (Ametlla de Mar)

Ens ha inspirat la ruta el llibre ‘A peu per les comarques de Tarragona. 25 passejades i excursions, Volum 1’ de Rafael López-Monné (editorial Arola). El Rafael proposa anar des de l’Almadrava fins a l’Ametlla de Mar en una sortida de 12 km. Nosaltres, en fer anada i tornada, hem fet uns 11 km de l’Almadrava fins al castell templer de Sant Jordi d’Alfama en unes 3 hores comptant parades i algun momentet per buscar la senyalització del GR. De fet, després de comprovar que els primers quilòmetres de la ruta per Calafat transcorren per un camí ben estretet i no massa net entre el mar i les cases i un bon tros pels carrers de la urbanització, us recomanaria començar l’excursió a la Platja de Calafat. Així estalviarieu una horeta bona i farieu el tram més maco i més ben marcat.

A la dreta de la Platja de Calafat es veuen unes escales a les roques en les que trobareu les marques vermelles i blanques de GR i ja no les perdreu. En aquest tram fins a Sant Jordi d’Alfama hi ha també urbanitzacions però es troben més lluny de la línia de costa, així que es pot caminar tota l’estona per les roques passant de cala a cala on fa molts anys arribaven els pirates i ara hi fem banys relaxants.

El Castell de Sant Jordi d'Alfama protegia la costa dels pirates

El Castell de Sant Jordi d'Alfama protegia la costa dels pirates

El camí està ben marcat i és cómode de fer, i en alguns trams va paral·lel al passeig marítim. Una vegada s’arriba al petit Port de Sant Jordi d’Alfama, aquest es recorre pels amarraments a tocar de l’aigua, i després de les platges de sorra fina s’arriba al castell del segle XIII que va pertànyer a l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama que protegia aquest tram de costa durant l’edat mitjana. El castell ha estat restaurat i en el seu entorn hi ha un ampli pàrquing, una zona de columpis per a nens i nenes, i diversos bancs per perdre els minuts observant el paisatge.

Aquí segueix el GR 92 cap a l’Ametlla, falten 6,5 km…

Mapa i detalls del recorregut al web de la FEEC: aquest tram pertany a l’etapa 28 del GR 92.

Deixa un comentari

Filed under Baix Camp, Baix Ebre

El Paisatge dels Genis: Gaudí, Miró, Casals i Picasso a Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta de Sant Joan

Avui farem una excepció per parlar d’una ruta que no és de senderisme, però que en els seus punts ofereix moltes opcions per fer excursiones a peu o en bicicleta per descobrir el paisatge de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Es tracta de la Ruta del Paisatge dels Genis, presentada aquesta setmana a la Diputació de Tarragona i de la que em fa especial il·lusió parlar-vos perquè he viscut d’aprop al PCT de Turisme i Oci la feina realitzada per l’Oficina Tècnica El Paisatge dels Genis i els municipis que l’impulsen per fer-la realitat.

El Paisatge dels Genis: Gaudí, Miró, Casals i Picasso

Imatge dels quatre personatges que configuren el Paisatge dels Genis: Gaudí, Miró, Casals i Picasso

És una proposta que convida a conèixer un paisatge molt especial perquè va marcar uns genis universals com són Gaudí, Miró, Casals i Picasso, que van passar llargues temporades a les comarques de Tarragona a Reus, Mont-roig del Camp, el Vendrell i Horta de Sant Joan. A través dels recorreguts que proposa, dels centres d’interpretació dedicats a aquests personatges i de les activitats, restaurants, allotjaments i serveis adherits al Paisatge dels Genis dóna les claus per descobrir indrets que van marcar aquests quatre Genis i, per tant, la seva obra artística.

 La Ruta transcorre per espais urbans i rurals i permet, per exemple, conèixer La Masia que es plasma en el conegut quadre de Miró, l’orgue que va tocar Casals al Vendrell, els indrets que va freqüentar Gaudí a Reus, o la muntanya de Santa Bàrbara que ha pintat Picasso a les seves obres. Però a més obre múltiples possibilitats: la Via Verda a la Terra Alta, l’excursió a la Cova Picasso al Parc Natural dels Ports, el centre de BTT a Mont-roig o l’excursió a l’ermita de la Roca d’aquest municipi, l’entorn agrari o la ruta Modernista de Reus, passejades per les platges del Vendrell, tastos de vins o nordic walking entre vinyes en aquest municipi.

La Ruta compta amb una Targeta Genial (amb un preu de 9 euros) que dóna entrada als centres d’interpretació d’aquests municipis i accés a les promocions i descomptes de les empreses vinculades al Paisatge dels Genis. Es pot adquirir als centres d’interpretació o oficines de turisme de Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta de Sant Joan.

Deixa un comentari

Filed under Baix Camp, Patrimoni, Penedès, Terra Alta, Vins

Un mos al territori

El turisme és descoberta i cultura, i entre els seus atractius destaquen la gastronomia i l’enologia. Per què? Per diverses raons: són fruit de la terra i per tant expressió d’un territori, donen forma al paisatge i són paisatge en sí mateixes, són part de la història i tradició d’un indret, i esdevenen un producte en sí mateixes. En aquest sentit la província de Tarragona disposa d’un gran patrimoni.

En el món del vi aquestes comarques compten amb cinc Denominacions d’Origen pròpies (DO Conca de Barberà, DO Monsant, DOQ Priorat, DO Tarragona DO Terra Alta)  i altres de compartides (DO Penedès, DO Cava, DO Costers del Segre) el que suposa un ventall enorme de cellers, cooperatives i agrobotigues per visitar, amb encara moltes més opcions d’activitats com maridatges, tastos, sortides teatralitzades, sortides en carro de cavalls, excursions guiades, visites a vinyes,…; i l’oportunitat de conèixer varietats tradicionals i úniques com el Trepat de la Conca de Barberà, la Garnatxa blanca de la Terra Alta, el Sumoll de l’Alt Camp i el Penedès, el Samsó del Priorat, o altres que normalment s’han usat per elaborar cava i amaguen noves opcions: Xarel·lo, Parellada i Macabeu. Una copa de vi és una forma diferent d’experimentar un territori amb la vista, l’aroma i el gust.

La gastronomia desperta també tots els sentits i ens explica com és una zona a través dels seus elements i de la forma com es combinen i s’elaboren. A Tarragona la Diputació impulsa el projecte Productes Locals de Qualitat (PLQ) per promocionar els productes agroalimentaris que es cultiven o elaboren al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i que destaquen per la seva qualitat com els calçots de Valls, el peix blau de Tarragona, l’avellana de Reus, la patata de Prades, l’oli d’oliva DOP Siurana o DO Terra Alta, les clementines de les Terres de l’Ebre, la mel del Perelló, l’arròs del Delta de l’Ebre o la tonyina roja de l’Ametlla de Mar.

Resulta imprescindible quan es viatja degustar-los ja sigui a les fires o jornades gastronòmiques -també de molts altres productes- que s’organitzen durant l’any, als restaurants o adquirint-los a mercats i botigues i cuinant-los. Productes Locals de Qualitat ha editat diversos opuscles -disponibles al seu web – que expliquen les característiques d’aquests productes que mereixen una qualificació especial, així com trucs i receptes per gaudir-ne al màxim.

Tots aquests -i no són  pocs!- són alguns dels productes amb segells de qualitat oficials (DO, DOP, IGP…), però casa nostra compta amb un gran número de productors i artesans locals que treballen al territori i el territori, per treure’n el millor  i contribuir a la riquesa gastronòmica i agroalimentària de Tarragona. Des de 2010, formem part amb el Ramon del grup de consum La Taca Verda (impulsat pels responsables del restaurant La Grava del Morell), el que ens ofereix una porta oberta a conèixer directament pagesos, viticultors, pastissers, artesans i fins i tot un pastor -el Sergi i l’Eva elaboren els formatges La Vall del Brugent a les Muntanyes de Prades-, dels que anirem parlant també en aquest bloc. Perquè en les nostres excursions i passejades podem aprofitar per conèixer aquest patrimoni, a peu, des de la mateixa terra, a un altre ritme. I per això,  parlarem també del moviment ‘Slow Food’ que està movent-se decidit a les comarques tarragonines.

Deixa un comentari

Filed under Alt Camp, Baix Camp, Gastronomia, Priorat, Tarragonès