Category Archives: Priorat

De la Vilella Alta a l’ermita de la Consolació, vistes del cor del Priorat històric

Avui hem anat al Priorat, un paisatge ben especial a l’interior de la Costa Daurada on us suggereixo una excursió per conèixer-lo. Es tracta del Sender de l’Ermita de la Consolació des de la Vilella Alta fins a aquesta ermita. La idea l’hem tret del volum VI del llibre ‘A peu per les comarques de Tarragona. 25 passejades i excursions’ de Rafael López-Monné i de l’editorial Arola Editors.

La Vilella Alta al Priorat

La Vilella Alta està situada sota la serra del Montsant

L’excursió comença i acaba a la font Vella de la Vilella Alta, on s’arriba seguint les indicacions del pàrquing del municipi. Allí hi trobareu de seguida pals indicadors i la marca groga que acompanya tot el recorregut. Cal destacar que la senyalització és molt bona i tots els creuaments de camins estan perfectament indicats. Així doncs és una excursió molt fàcil de seguir ja que també transcorre per pistes àmplies i sense dificultat, aptes per a tota la família; només els últims 500 metres fins a l’ermita es fan per un senderó estret amb una mica de pujada. Gairebé no hi ha desnivell així que és una sortida senzilla.

Anar i tornar a l’ermita de la Consolació són 6 km, i l’itinerari es pot allargar fins als 7,7 km baixant pel Coll de la Creu. Ara ho comentem.

A la font Vella hi ha l’indicador del Sender de l’ermita i se segueix, a la dreta, pujant lleument i guanyant visió del paisatge entre ametllers, oliveres, vinyes i petites zones boscoses. Una vegada dalt del turó passem entre terrasses de vinyes, al Priorat es practica el que s’anomena viticultura heroica ja que l’orografia del terreny amb grans desnivells fa que els ceps s’hagin d’arrenglerar en terrasses que ajuden a què els camps es puguin cultivar. 

Darrere les característiques terrasses de vinyes pels costers del Priorat, els xiprers ens indiquen on està l'ermita de la Consolació

Durant l’excursió veureu moltes terrasses i també el ‘terroir’ característic prioratí: la Licorella, una pedra fosca que brilla amb força sota el sol. De seguida veureu davant uns xiprers que us indicaran la situació de l’ermita de la Consolació, després d’un camp d’oliveres queda un suau sender de pujada per arribar-hi. Val molt la pena pujar fins aquí.

L’ermita de la Consolació ofereix unes vistes fantàstiques del paisatge del Priorat,  terrasses de vinyes, cellers, el Montsant, els poblets entre turons,…

La tornada la fem pel mateix camí i quan ja veiem la Vilella Alta molt a prop, trobem la cruïlla de camins que ens indica que podem tornar avall cap al poble trencant a l’esquerra o seguir endavant per passar pel Coll de la Creu i fer 1,7 km més. Si no esteu cansats val la pena fer aquest trosset de camí ja que és seguir recte, prenent el camí de l’esquerra a uns 10 metres i de seguida es troba el coll on comença la baixada per tornar al poble amb un punt de vista diferent del que hem tingut pujant.

El Coll de la Creu és l’enllaç del GR 174 conegut també com el Sender del Priorat. Seguint aquest GR es pot anar des de la Vilella Alta fins a Scala Dei (només 3,7 km) o fins a Torroja del Priorat (6 km).

Per dinar hem buscat una opció a Falset que ens segueixi acostant al territori: el restaurant Quinoa, un restaurant KmO d’Slow Food. Val a dir que hem gaudit del menú de ‘tapetes’ amb plats amb productes com els fesols del Ganxet, pollastre de pota blava o foie del Delta; però ens ha semblat que l’atenció a la sala no està a l’alçada de la cuina. L’espera per començar a dinar ha estat excessivament llarga i hi ha hagut algunes mancances que no es corresponen amb la cuina o amb l’ambient de la sala.

Del menjar ens ha sorprès especialment el carpaccio de gamba amb gelat de pa amb tomàquet i l’ou de granja amb foie del Delta sobre escuma de fesols del Ganxet. També les postres de gelat de meló, galeta i xocolata blanca. Això sí, hem regat el menú amb dos vins blancs de la DO Montsant dels quals l’Acústic ens ha agradat molt.

El menú ‘tapetes’ del restaurant Quinoa té un preu de 25 euros sense vins, ara bé ofereixen una opció més econòmica a la sala del costat: un menú de 20 euros que inclou aigua i vi.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Priorat, Vins

Del camp a la copa, vinyes amb cavalls a la Cooperativa Falset Marçà

 
Visitant les vinyes de la Cooperativa Falset Marça amb carro de cavalls de La Devesa
Endinsant-nos en les vinyes del Priorat en el carro de cavalls de La Devesa, també de Falset

El divendres la Cooperativa Falset Marçà ens va convidar al PCT de Turisme i Oci a participar en la primera sortida de la seva nova oferta enoturística: Per les vinyes amb cavalls. Es tracta d’una cooperativa dinàmica que elabora vi a Falset i oli a Marçà situada al cor de la comarca del Priorat i que després d’uns anys oferint una visita teatralitzada al seu celler -obra del vallenc César Martinell- ara hi incorpora una visita a les vinyes amb carro de cavalls. Així la iniciativa que han posat en marxa ofereix l’oportunitat de conèixer tot el cercle de la seva feina: des del treball als ceps al camp, passant per les tines i les bótes al celler, fins a la copa que es degusta en el tast i els vins que acompanyen el dinar a l’Hostal Sport. Alhora que el visitant s’endinsa en l’essència del paisatge del Priorat.

Vam pujar al carro davant mateix de la Cooperativa Falset Marçà, un edifici de 1919 construït per César Martinell, arquitecte de Valls i deixeble d’Antoni Gaudí, i que és una de les anomenades ‘Catedrals del vi’, els cellers d’estil modernista que es troben a les comarques tarragonines. Dos preciosos cavalls blancs de raça espanyola i bretona dirigits per dos experts de la quadra La Devesa, ubicada també a Falset, ens van portar a una de les vinyes que envolten la capital Prioratina.

Va ser un tastet del passeig més llarg que inclou l’oferta enoturística i que permet conèixer les diverses varietats del Priorat, entre les que destaquen la Garnatxa negra i el Samsó. És una sensació diferent, nova, ja que no estic acostumada a passejar en carro de cavalls i el que em va agradar més és el ritme de la passejada. Estem acostumats a anar sempre ràpid i el so rítmic del pas dels dos exemplars que ens feien avançar transmetia una pau diferent, afavorida per la brisa i l’aire que respiràvem. Ja ho va dir el Jaume: “Respireu fort, respirem salut!”. El paisatge del Priorat a cavall és, si això és possible, encara més màgic.

Les diferents varietats de raïm esperen el seu cupatge a les bótes de la Cooperativa

El vi evoluciona a les bótes de roure esperant el veredicte de l'enòleg

Als ceps comencen a veure’s ja els primers raïms verds i petitons, i de fet a la cooperativa ja tot es prepara per rebre’ls d’aquí a uns mesos quan estiguin en el seu millor moment. En la visita al celler cooperatiu -acompanyats per un guia ben curiós però que ens ho va explicar tot molt bé- vam veure per on entraran quan els portin els pagesos i les tines en les que començaran el seu procés per convertir-se en vins de la DO Montsant sota la marca Ètim d’aquesta cooperativa.

El sostre, les finestres a la façana, el granit de l’entrada, les dues torres recordant les del castell, la volta catalana en el sistema de ventilació, … el celler té molts detalls que val la pena conèixer però una de les sales en la que ens vam detenir més va ser la sala on descansen les bótes de roure amb les diferents varietats de vi. En elles el vi, viu, evoluciona mentre l’enòleg va controlant els seus canvis per decidir quan és el seu moment i en quin percentatge formarà part del cupatge final. Em sembla que tots vam tenir una mica d’enveja per la feina de l’enòleg que, d’altra banda, no ha de ser gens fàcil.

La visita al celler va acabar a la botiga i sala de tasts on vam gaudir del producte acabat abans d’anar a dinar. Vam tastar dos Ètim: un Garnatxa 2007 i un GarnatxaTardana, aquest segon un negre dolç molt elegant veremat amb brotitis per aconseguir aquest punt especial. I ja era hora de dinar, així que vam enfilar el carrer cap a l’Hostal Sport on ens esperava una sala per a nosaltres sols i una carta de 5 plats per escollir de primer, segon i postres. Recomanacions del menú: els canelons, els calamars a la romana i l’hamburguesa amb vi. Va ser un final de vetllada de conversa entretinguda i àgil, amb el colofó de l’acudit escenificat que ens va regalar el Joan Albert.

El tast el vam fer a la botiga de la Cooperativa

Més informació sobre aquesta oferta turística al blog Ètim de la Cooperativa Falset Marçà. El preu del paquet, 70 euros, inclou el passeig en carro de cavalls, la visita teatralitzada al celler amb tast de vi i el dinar. Cal fer reserva prèvia, ja que són necessàries unes 10 persones per realitzar la sortida.

Enllaços als webs dels integrants d’aquesta oferta enoturística:

Cooperativa Falset Marçà: www.etim.cat/

Hostal Sport: hotel-hostalsport.com/

Yeguada La Devesa: yeguadaladevesa.com/

Deixa un comentari

Filed under Gastronomia, Priorat, Vins

Un mos al territori

El turisme és descoberta i cultura, i entre els seus atractius destaquen la gastronomia i l’enologia. Per què? Per diverses raons: són fruit de la terra i per tant expressió d’un territori, donen forma al paisatge i són paisatge en sí mateixes, són part de la història i tradició d’un indret, i esdevenen un producte en sí mateixes. En aquest sentit la província de Tarragona disposa d’un gran patrimoni.

En el món del vi aquestes comarques compten amb cinc Denominacions d’Origen pròpies (DO Conca de Barberà, DO Monsant, DOQ Priorat, DO Tarragona DO Terra Alta)  i altres de compartides (DO Penedès, DO Cava, DO Costers del Segre) el que suposa un ventall enorme de cellers, cooperatives i agrobotigues per visitar, amb encara moltes més opcions d’activitats com maridatges, tastos, sortides teatralitzades, sortides en carro de cavalls, excursions guiades, visites a vinyes,…; i l’oportunitat de conèixer varietats tradicionals i úniques com el Trepat de la Conca de Barberà, la Garnatxa blanca de la Terra Alta, el Sumoll de l’Alt Camp i el Penedès, el Samsó del Priorat, o altres que normalment s’han usat per elaborar cava i amaguen noves opcions: Xarel·lo, Parellada i Macabeu. Una copa de vi és una forma diferent d’experimentar un territori amb la vista, l’aroma i el gust.

La gastronomia desperta també tots els sentits i ens explica com és una zona a través dels seus elements i de la forma com es combinen i s’elaboren. A Tarragona la Diputació impulsa el projecte Productes Locals de Qualitat (PLQ) per promocionar els productes agroalimentaris que es cultiven o elaboren al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i que destaquen per la seva qualitat com els calçots de Valls, el peix blau de Tarragona, l’avellana de Reus, la patata de Prades, l’oli d’oliva DOP Siurana o DO Terra Alta, les clementines de les Terres de l’Ebre, la mel del Perelló, l’arròs del Delta de l’Ebre o la tonyina roja de l’Ametlla de Mar.

Resulta imprescindible quan es viatja degustar-los ja sigui a les fires o jornades gastronòmiques -també de molts altres productes- que s’organitzen durant l’any, als restaurants o adquirint-los a mercats i botigues i cuinant-los. Productes Locals de Qualitat ha editat diversos opuscles -disponibles al seu web – que expliquen les característiques d’aquests productes que mereixen una qualificació especial, així com trucs i receptes per gaudir-ne al màxim.

Tots aquests -i no són  pocs!- són alguns dels productes amb segells de qualitat oficials (DO, DOP, IGP…), però casa nostra compta amb un gran número de productors i artesans locals que treballen al territori i el territori, per treure’n el millor  i contribuir a la riquesa gastronòmica i agroalimentària de Tarragona. Des de 2010, formem part amb el Ramon del grup de consum La Taca Verda (impulsat pels responsables del restaurant La Grava del Morell), el que ens ofereix una porta oberta a conèixer directament pagesos, viticultors, pastissers, artesans i fins i tot un pastor -el Sergi i l’Eva elaboren els formatges La Vall del Brugent a les Muntanyes de Prades-, dels que anirem parlant també en aquest bloc. Perquè en les nostres excursions i passejades podem aprofitar per conèixer aquest patrimoni, a peu, des de la mateixa terra, a un altre ritme. I per això,  parlarem també del moviment ‘Slow Food’ que està movent-se decidit a les comarques tarragonines.

Deixa un comentari

Filed under Alt Camp, Baix Camp, Gastronomia, Priorat, Tarragonès

Des de la primera galeria de les Mines de Bellmunt del Priorat

Fa unes setmanes vam organitzar una sortida familiar per conèixer algun racó curiós de la Costa Daurada i la destinació escollida va ser el Priorat, un paisatge de terrasses, vinyes i licorella a tocar de Tarragona i Reus -sobretot des que es va fer la carretera nova i arribar a Falset és un ‘pim pam’-.  Les vinyes, els ceps i els cellers (que tant de nom han donat a la comarca), amb la presència gairebé permanent de la serra del Montsant, formen un paisatge que vol ser Patrimoni de la Humanitat i que ho mereix de debò. Hi va haver una estona però que el vam perdre de vista perquè la nostra excursió ens va portar sota terra: a la primera galeria de la Mina Eugènia, avui convertida en el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat.

Mines de Bellmunt del PrioratEs tracta d’un complex dinàmic, com ho posa de manifest les millores constants en la museïtzació i en l’equipament que es realitzen. De fet, la guia del nostre grup ens explicà que el proper estiu està previst que es posi en marxa a l’edifici de l’antiga foneria un espai dedicat a la transformació del plom i a explicar la història de la mineria a la zona. Una nova aportació de valor a l’oferta que ja existeix i que és molt atractiva.

La Mina Eugènia va ser el nucli de les explotacions mineres al Priorat i durant el segle XX va ser explotada per Minas del Priorato SA, que hi constituí una veritable colònia amb allotjaments i serveis per als nombrosos treballadors que arribaven de tot l’Estat. El coneixement d’aquest entorn de la mina i de la vida que hi feien els treballadors i les seves famílies és la primera part de la visita. Els plafons, fotografies i elements com objectes del dispensari mèdic, bancs de l’escola, cintes de pel·lícula, caixes,… ajuden a ambientar-se en la vida fora de la mina.

Tot seguit, un audiovisual comença el camí cap a sota terra. Àgilment mostra la duresa de la feina i el dia a dia dels miners amb testimonis d’ex treballadors que ens ho expliquen en primera persona. Llavors sí, és el moment de posar-se els cascos i emprendre el camí d’unes cent escales que porten a la primera galeria, 35 metres sota terra. Fent un recorregut per aquesta galeria s’aprecia com es treballaven els filons quan es localitzava la galena, per posar les pedres dins les vagonetes i treure-les fora on serien triades per separar el plom de la pedra i d’altres minerals. Es mantenen encara reforços i plataformes de fusta des de les que treballaven els miners.

Una vegada fora, el més jove del grup té temps encara de fer-se amb tres petits ‘tresors’, unes pedres amb algunes incrustacions que brillen i que hem d’identificar amb l’ajuda de la guia. Sembla que la troballa compensa el fet que acabéssim de visitar una mina de plom, enlloc de la imaginada mina de diamants.

Entra al web del Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat per conèixer els horaris de les visites guiades.

Un últim apunt per als amants del senderisme. Justament aquest museu va ser l’escenari en el que a finals del passat mes de març es van presentar els itineraris de descoberta de la Xarxa de Camins del Priorat, deu opcions per conèixer el paisatge del vi i de l’oli de la comarca així com el Parc Natura de la Serra del Montsant i la Serra de Llaberia. El material es pot descarregar al portal de turisme del Priorat i també hi ha l’opció de fer-hi un primer contacte a través de les sortides guiades -combinades amb tastos de vins- organitzades per als mesos d’abril, maig i juny: cicle d’itineraris guiats pels Camins del Vi.

Deixa un comentari

Filed under Equipaments, Patrimoni, Priorat