Category Archives: Vins

De la Vilella Alta a l’ermita de la Consolació, vistes del cor del Priorat històric

Avui hem anat al Priorat, un paisatge ben especial a l’interior de la Costa Daurada on us suggereixo una excursió per conèixer-lo. Es tracta del Sender de l’Ermita de la Consolació des de la Vilella Alta fins a aquesta ermita. La idea l’hem tret del volum VI del llibre ‘A peu per les comarques de Tarragona. 25 passejades i excursions’ de Rafael López-Monné i de l’editorial Arola Editors.

La Vilella Alta al Priorat

La Vilella Alta està situada sota la serra del Montsant

L’excursió comença i acaba a la font Vella de la Vilella Alta, on s’arriba seguint les indicacions del pàrquing del municipi. Allí hi trobareu de seguida pals indicadors i la marca groga que acompanya tot el recorregut. Cal destacar que la senyalització és molt bona i tots els creuaments de camins estan perfectament indicats. Així doncs és una excursió molt fàcil de seguir ja que també transcorre per pistes àmplies i sense dificultat, aptes per a tota la família; només els últims 500 metres fins a l’ermita es fan per un senderó estret amb una mica de pujada. Gairebé no hi ha desnivell així que és una sortida senzilla.

Anar i tornar a l’ermita de la Consolació són 6 km, i l’itinerari es pot allargar fins als 7,7 km baixant pel Coll de la Creu. Ara ho comentem.

A la font Vella hi ha l’indicador del Sender de l’ermita i se segueix, a la dreta, pujant lleument i guanyant visió del paisatge entre ametllers, oliveres, vinyes i petites zones boscoses. Una vegada dalt del turó passem entre terrasses de vinyes, al Priorat es practica el que s’anomena viticultura heroica ja que l’orografia del terreny amb grans desnivells fa que els ceps s’hagin d’arrenglerar en terrasses que ajuden a què els camps es puguin cultivar. 

Darrere les característiques terrasses de vinyes pels costers del Priorat, els xiprers ens indiquen on està l'ermita de la Consolació

Durant l’excursió veureu moltes terrasses i també el ‘terroir’ característic prioratí: la Licorella, una pedra fosca que brilla amb força sota el sol. De seguida veureu davant uns xiprers que us indicaran la situació de l’ermita de la Consolació, després d’un camp d’oliveres queda un suau sender de pujada per arribar-hi. Val molt la pena pujar fins aquí.

L’ermita de la Consolació ofereix unes vistes fantàstiques del paisatge del Priorat,  terrasses de vinyes, cellers, el Montsant, els poblets entre turons,…

La tornada la fem pel mateix camí i quan ja veiem la Vilella Alta molt a prop, trobem la cruïlla de camins que ens indica que podem tornar avall cap al poble trencant a l’esquerra o seguir endavant per passar pel Coll de la Creu i fer 1,7 km més. Si no esteu cansats val la pena fer aquest trosset de camí ja que és seguir recte, prenent el camí de l’esquerra a uns 10 metres i de seguida es troba el coll on comença la baixada per tornar al poble amb un punt de vista diferent del que hem tingut pujant.

El Coll de la Creu és l’enllaç del GR 174 conegut també com el Sender del Priorat. Seguint aquest GR es pot anar des de la Vilella Alta fins a Scala Dei (només 3,7 km) o fins a Torroja del Priorat (6 km).

Per dinar hem buscat una opció a Falset que ens segueixi acostant al territori: el restaurant Quinoa, un restaurant KmO d’Slow Food. Val a dir que hem gaudit del menú de ‘tapetes’ amb plats amb productes com els fesols del Ganxet, pollastre de pota blava o foie del Delta; però ens ha semblat que l’atenció a la sala no està a l’alçada de la cuina. L’espera per començar a dinar ha estat excessivament llarga i hi ha hagut algunes mancances que no es corresponen amb la cuina o amb l’ambient de la sala.

Del menjar ens ha sorprès especialment el carpaccio de gamba amb gelat de pa amb tomàquet i l’ou de granja amb foie del Delta sobre escuma de fesols del Ganxet. També les postres de gelat de meló, galeta i xocolata blanca. Això sí, hem regat el menú amb dos vins blancs de la DO Montsant dels quals l’Acústic ens ha agradat molt.

El menú ‘tapetes’ del restaurant Quinoa té un preu de 25 euros sense vins, ara bé ofereixen una opció més econòmica a la sala del costat: un menú de 20 euros que inclou aigua i vi.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Priorat, Vins

El Paisatge dels Genis: Gaudí, Miró, Casals i Picasso a Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta de Sant Joan

Avui farem una excepció per parlar d’una ruta que no és de senderisme, però que en els seus punts ofereix moltes opcions per fer excursiones a peu o en bicicleta per descobrir el paisatge de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Es tracta de la Ruta del Paisatge dels Genis, presentada aquesta setmana a la Diputació de Tarragona i de la que em fa especial il·lusió parlar-vos perquè he viscut d’aprop al PCT de Turisme i Oci la feina realitzada per l’Oficina Tècnica El Paisatge dels Genis i els municipis que l’impulsen per fer-la realitat.

El Paisatge dels Genis: Gaudí, Miró, Casals i Picasso

Imatge dels quatre personatges que configuren el Paisatge dels Genis: Gaudí, Miró, Casals i Picasso

És una proposta que convida a conèixer un paisatge molt especial perquè va marcar uns genis universals com són Gaudí, Miró, Casals i Picasso, que van passar llargues temporades a les comarques de Tarragona a Reus, Mont-roig del Camp, el Vendrell i Horta de Sant Joan. A través dels recorreguts que proposa, dels centres d’interpretació dedicats a aquests personatges i de les activitats, restaurants, allotjaments i serveis adherits al Paisatge dels Genis dóna les claus per descobrir indrets que van marcar aquests quatre Genis i, per tant, la seva obra artística.

 La Ruta transcorre per espais urbans i rurals i permet, per exemple, conèixer La Masia que es plasma en el conegut quadre de Miró, l’orgue que va tocar Casals al Vendrell, els indrets que va freqüentar Gaudí a Reus, o la muntanya de Santa Bàrbara que ha pintat Picasso a les seves obres. Però a més obre múltiples possibilitats: la Via Verda a la Terra Alta, l’excursió a la Cova Picasso al Parc Natural dels Ports, el centre de BTT a Mont-roig o l’excursió a l’ermita de la Roca d’aquest municipi, l’entorn agrari o la ruta Modernista de Reus, passejades per les platges del Vendrell, tastos de vins o nordic walking entre vinyes en aquest municipi.

La Ruta compta amb una Targeta Genial (amb un preu de 9 euros) que dóna entrada als centres d’interpretació d’aquests municipis i accés a les promocions i descomptes de les empreses vinculades al Paisatge dels Genis. Es pot adquirir als centres d’interpretació o oficines de turisme de Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta de Sant Joan.

Deixa un comentari

Filed under Baix Camp, Patrimoni, Penedès, Terra Alta, Vins

Enoturisme a Rodonyà, entre l’Alt Camp i el Baix Penedès

Aquest dissabte vam anar a comprar vi al celler Vinya Janine a Rodonyà (DO Tarragona), un vi amb una excel·lent relació qualitat preu, sobretot el rosat i el seu xarel·lo blanc -que són els que hem tastat, ens falten els negres!-,  amb una peculiaritat: és un dels pocs vins de Producció Integrada de casa nostra. Vam estar molt a gust xerrant amb el propietari a l’agrobotiga sobre com elaboren els seus vins, les seves característiques, el nou negre que han elaborat ‘Moments’, i la resta d’oferta que tenen. M’ha agradat la seva aposta decidida per crear un producte enoturístic quan fa dos anys van obrir un hotel rural a 10 metres del celler: l’hotel Rural Jordà, molt ben decorat i equipat (amb Spa i tot!). A més tenen piscina i organitzen amb una hípica propera visites a cavall per les vinyes. Bé, com ens han explicat organitzen tot tipus de tastos, visites o sortides que es desitgin… hi tornarem a anar aviat!

Panell informatiu de la ruta a Bràfim

Aquest és el panell informatiu sobre la ruta que trobareu a Bràfim. Hi ha senyalització vertical de la ruta en tot el camí (més fluixa a l'alçada de Rodonyà)

Al 15 minuts de la platja de Torredembarra o Roda de Barà,  del Monestir de Santes Creus (podeu llegir l’entrada de maig sobre aquest monestir), i de la Ruta del Cister, Rodonyà és una illa entre camps verds i frondosos de vinyes, sobretot ara quan els ceps estan esplendorosos. Aquest municipi se situa a la part de l’Alt Camp on la viticultura és el conreu predominant i una bona manera de comprovar-ho de ben a prop és fent la ruta Turons farcits de vinyes (de la col·lecció Pels Camins de l’Alt Camp, editada per aquest consell comarcal).

La ruta proposada, i que vam fer el passat hivern, és circular comença i acaba a Vila-rodona passant per Bràfim, Montferri i Rodonyà, però si estessiu allotjats a Rodonyà podrieu fer que el punt d’inici i final fos aquest. Cal tenir en compte que el camí d’aquesta ruta ha quedat una mica afectat en aquest municipi per les obres que estan fent de la nova carretera entre Valls i el Vendrell. Ens vam trobar que havíem de passar per les obres de la carretera en un parell d’ocasions sortint de Rodonyà just després del cementiri i la pirotecnia Estalella.

La resta de la ruta està ben senyalitzada i transcorre entre camps de vinyes. Dos punts que resulten interessants són el santuari del Loreto de Bràfim i el santuari de Montserrat de Montferri. Aquest és una petita joia arquitectònica que destaca amb la seva blancor i les seves formes retallades sobre el cel. Obra de l’arquitecte modernista tarragoní Josep M. Jujol, deixeble d’Antoni Gaudí, recorda els elements de la terra i hi destaquen els seus vitralls de colors i els elements de ferro forjat.

Santuari de Montserrat a Montferri

Santuari de Montserrat a Montferri

Una recomanació quan s’arriba en aquest punt. La guia ens diu que seguim al nord per un camp darrere el santuari. A nosaltres ens va costar situar-nos i vam optar per baixar de nou a la rotonda de la carretera -per on havíem arribat al santuari-, anar direcció Valls-El Vendrell  i llavors agafar la primera carretera que trobeu de seguida a la dreta, que és l’antic camí a Rodonyà, al cap de pocs metres es troba de nou la senyalització.

Aprofito per suggerir-vos un restaurant diferent si aneu a aquesta zona, es tracta del Restaurant Castell de Rocamora a Montferri, a poc més d’un quilòmetre del poble per un camí asfaltat hi ha aquest restaurant, situat en un emplaçament immillorable -com se sol dir-. Té una sala antiga on es menja a la carta (enguany ofereixen un menú d’estiu per 29 euros) i també es pot sopar a la fresca els divendres i dissabtes -obren només els caps de setmana-. Compten amb dues sales més noves on organitzen tot tipus d’esdeveniments com comunions, casaments, i el menjador és petitó … així que val la pena trucar abans d’anar-hi per assegurar que tenen lloc: 977 62 01 20

Finalment, si el que us agrada és anar en bicicleta podeu contactar amb l’empresa +Kbici de Víla-rodona (C/ Barcelona, 4 – 637948161 i 606168112), lloguen bicicletes i ofereixen assessorament en rutes, formació i servei de transport fins al punt de sortida/arribada si convé.

1 comentari

Filed under Alt Camp, Gastronomia, Patrimoni, Penedès, Vins

Del Pla de Manlleu a l’antic senyoriu de Selma, avui abandonat

Avui fem una nova proposta d’excursió a l’Alt Camp però a una part de la comarca força desconeguda, tocant al Penedès, al terme municipal d’Aiguamúrcia i concretament al nucli del Pla de Manlleu, que pertany al terme municipal d’Aiguamúrcia. Es tracta de la ruta número 3 de la col·lecció ‘Pels camins de l’Alt Camp’: L’antic senyoriu de Selma. És un itinerari de 13,5 km amb algunes pujades però que transcorre per camins amples i cómodes de caminar i que és fàcil de seguir si descarregueu aquesta descripció de la ruta i el mapa editats pel Consell Comarcal de l’Alt Camp. La descripció s’ajusta al recorregut i en les cruïlles en les que podríem tenir dubtes es troben pals indicadors.

L'antic senyoriu de Selma s'abandonà a principis del segle XX a causa de la fil·loxera i de la construcció de la carretera fins al Pla de Manlleu

L’únic que no hem trobat és el camí per sortir del despoblat de Selma, que diu que està darrere l’església. Les herbes han crescut molt entre les restes de les cases i no l’hem sabut veure. No hi ha cap problema però, es pot tornar enrere fins al camí principal (davant la parada de vinyes amb una gran casa de peda seca) on hem girat a la dreta per entrar a Selma, i allí seguir direcció el Coll de la Portella.

A banda de les raons indicades, val molt la pena anar fins al Pla de Manlleu per descobrir una zona natural on els boscos s’estenen entre les vinyes alternant-se de forma natural. Només en sortir del Pla de Manlleu pel carrer de Selma -veureu un pal indicador abans de passar el pont- ja es troben les primeres vinyes, que ens acompanyaran tota l’excursió, combinades amb els camps de cereals que abunden sobretot al coll de la Portella: una masia amb un gran camp als seus peus i unes vistes envejables.

De fet les masies també esdevenen un continu: mas de la Fàbrega, cal Domingo, les Torres, Manlleva, la Masó de Selma, Mas dels Cups, … algunes encara habitades i d’altres que són només pedres que aguanten la força de la vegetació per recordar el que foren a finals del segle XIX, quan Selma era la seva capital econòmica. Ara Selma també és un somni del que fou, però es manté orgullosa contemplant com la vida segueix a la vall. Una vegada esteu al despoblat, acosteu-vos fins a l’església, ja que les vistes són espectaculars.

Les vinyes s'alternen amb els boscos tot el recorregut

Durant l’itinerari fixeu-vos bé també en les vinyes -el que de ben segur ja fareu!- ja que podreu distingir-ne algunes de biodinàmiques, com per exemple les de Les Torres de Selma, on a l’espai entre les línies de ceps es deixen créixer diferents herbes i flors per mantenir la riquesa biològica beneficiosa per a la vinya.  El web de l’Agrupació d’Agricultors del Pla de Manlleu explica que són 25 agricultors i que tres d’ells ja practiquen la viticultura biodinàmica (basada en la filosofia de Rudolf Steiner).

Aquesta agrupació té com a objectiu promoure el territori i els seus membres pertanyen al Pla de Manlleu, Querol i el Montmell, compartint, entre d’altres coses, el fet que les seves terres es troben per sobre dels 500 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Aquest fet ha donat un vi que elabora l’agrupació amb la marca col·lectiva ‘+500 vi d’alçada’: ‘El nou de + 500’, un vi blanc de només 9,5% vol. de la varietat Montònega. Hem aprofitat per tastar-lo tot dinant i es tracta d’un vi suau, de lleuger punt salat i diferent. És recomanable tastar-lo perquè com diuen els seus elaboradors es basa en l’arrelament al seu entorn i al seu paisatge, que traspiren frescos a la copa.

Si voleu dinar a la zona podeu fer-ho al restaurant Mas Pla on fan cuina rural catalana gustosa i elaborada (tenen diferents amanides suggerents de primers, diverses carns i bacallà a la brasa de segon, així com cargols, i un assortit de pastissos casolans de postres). La cuina és oberta fins tard però val la pena reservar ja que sempre està força ple: 977 63 20 70. El restaurant es troba a la urbanització Ranxos de Bonany -quan sortiu del Pla de Manlleu cal anar direcció Les Pobles-, és una masia de pedra situada just damunt del camp de futbol que es veu des de la carretera.

1 comentari

Filed under Alt Camp, Vins

Del camp a la copa, vinyes amb cavalls a la Cooperativa Falset Marçà

 
Visitant les vinyes de la Cooperativa Falset Marça amb carro de cavalls de La Devesa
Endinsant-nos en les vinyes del Priorat en el carro de cavalls de La Devesa, també de Falset

El divendres la Cooperativa Falset Marçà ens va convidar al PCT de Turisme i Oci a participar en la primera sortida de la seva nova oferta enoturística: Per les vinyes amb cavalls. Es tracta d’una cooperativa dinàmica que elabora vi a Falset i oli a Marçà situada al cor de la comarca del Priorat i que després d’uns anys oferint una visita teatralitzada al seu celler -obra del vallenc César Martinell- ara hi incorpora una visita a les vinyes amb carro de cavalls. Així la iniciativa que han posat en marxa ofereix l’oportunitat de conèixer tot el cercle de la seva feina: des del treball als ceps al camp, passant per les tines i les bótes al celler, fins a la copa que es degusta en el tast i els vins que acompanyen el dinar a l’Hostal Sport. Alhora que el visitant s’endinsa en l’essència del paisatge del Priorat.

Vam pujar al carro davant mateix de la Cooperativa Falset Marçà, un edifici de 1919 construït per César Martinell, arquitecte de Valls i deixeble d’Antoni Gaudí, i que és una de les anomenades ‘Catedrals del vi’, els cellers d’estil modernista que es troben a les comarques tarragonines. Dos preciosos cavalls blancs de raça espanyola i bretona dirigits per dos experts de la quadra La Devesa, ubicada també a Falset, ens van portar a una de les vinyes que envolten la capital Prioratina.

Va ser un tastet del passeig més llarg que inclou l’oferta enoturística i que permet conèixer les diverses varietats del Priorat, entre les que destaquen la Garnatxa negra i el Samsó. És una sensació diferent, nova, ja que no estic acostumada a passejar en carro de cavalls i el que em va agradar més és el ritme de la passejada. Estem acostumats a anar sempre ràpid i el so rítmic del pas dels dos exemplars que ens feien avançar transmetia una pau diferent, afavorida per la brisa i l’aire que respiràvem. Ja ho va dir el Jaume: “Respireu fort, respirem salut!”. El paisatge del Priorat a cavall és, si això és possible, encara més màgic.

Les diferents varietats de raïm esperen el seu cupatge a les bótes de la Cooperativa

El vi evoluciona a les bótes de roure esperant el veredicte de l'enòleg

Als ceps comencen a veure’s ja els primers raïms verds i petitons, i de fet a la cooperativa ja tot es prepara per rebre’ls d’aquí a uns mesos quan estiguin en el seu millor moment. En la visita al celler cooperatiu -acompanyats per un guia ben curiós però que ens ho va explicar tot molt bé- vam veure per on entraran quan els portin els pagesos i les tines en les que començaran el seu procés per convertir-se en vins de la DO Montsant sota la marca Ètim d’aquesta cooperativa.

El sostre, les finestres a la façana, el granit de l’entrada, les dues torres recordant les del castell, la volta catalana en el sistema de ventilació, … el celler té molts detalls que val la pena conèixer però una de les sales en la que ens vam detenir més va ser la sala on descansen les bótes de roure amb les diferents varietats de vi. En elles el vi, viu, evoluciona mentre l’enòleg va controlant els seus canvis per decidir quan és el seu moment i en quin percentatge formarà part del cupatge final. Em sembla que tots vam tenir una mica d’enveja per la feina de l’enòleg que, d’altra banda, no ha de ser gens fàcil.

La visita al celler va acabar a la botiga i sala de tasts on vam gaudir del producte acabat abans d’anar a dinar. Vam tastar dos Ètim: un Garnatxa 2007 i un GarnatxaTardana, aquest segon un negre dolç molt elegant veremat amb brotitis per aconseguir aquest punt especial. I ja era hora de dinar, així que vam enfilar el carrer cap a l’Hostal Sport on ens esperava una sala per a nosaltres sols i una carta de 5 plats per escollir de primer, segon i postres. Recomanacions del menú: els canelons, els calamars a la romana i l’hamburguesa amb vi. Va ser un final de vetllada de conversa entretinguda i àgil, amb el colofó de l’acudit escenificat que ens va regalar el Joan Albert.

El tast el vam fer a la botiga de la Cooperativa

Més informació sobre aquesta oferta turística al blog Ètim de la Cooperativa Falset Marçà. El preu del paquet, 70 euros, inclou el passeig en carro de cavalls, la visita teatralitzada al celler amb tast de vi i el dinar. Cal fer reserva prèvia, ja que són necessàries unes 10 persones per realitzar la sortida.

Enllaços als webs dels integrants d’aquesta oferta enoturística:

Cooperativa Falset Marçà: www.etim.cat/

Hostal Sport: hotel-hostalsport.com/

Yeguada La Devesa: yeguadaladevesa.com/

Deixa un comentari

Filed under Gastronomia, Priorat, Vins

L’artèria del riu Gaià a Vilabella

El pas del riu Gaià per alguns municipis de l’Alt Camp és molt conegut, com el passeig didàctic que hi ha al Pont d’Armentera, l’arbreda de Santes Creus o l’arbreda i el columbari de Vila-rodona, sobretot perquè es troba en ple nucli de les poblacions. Resulta menys evident el pas del Gaià per Vilabella.

Nosaltres hi havíem estat amb un grup d’amics per passar un matí entretingut jugant al paint-ball que hi ha al municipi (Tarraco Paintball) i ni rastre del riu. Aquest és un dels atractius de la ruta ‘De Nulles a Vilabella i als Meandres del Gaià’, que forma part del la col·lecció ‘Pels camins de l’Alt Camp’ (podeu descarregar el PDF amb la descripció i el mapa de la ruta): la sorpresa i el canvi de paisatge que s’experimenta en trobar el riu, que s’ha fet pas entre les roques i els camps trencant el territori i amagant-se juganer en els meandres.

Nulles al fons i camps de vinya

Els camps de vinya envolten el municipi de Nulles, a l'Alt Camp

Com veureu en el PDF de la ruta -on hi ha tots els detalls- és tracta d’un itinerari circular amb inici i final a Nulles, a la cooperativa modernista que és obra de César Martinell. La cooperativa de Nulles mereix un esment especial pel dinamisme que està mostrant els darrers anys per complementar la seva activitat elaboradora de vins i caves amb l’enoturisme. Just al costat de l’entrada s’hi va construir el punt d’informació del municipi on, a més de sol·licitar recomanacions, es poden adquirir els seus vins i els tiquets per participar en les visites que es fan a la cooperativa els caps de setmana. Els guies locals acompanyen el grup per l’interior entre els grans dipòsits fins als punts d’entrada del raïm durant la verema, a la part posterior de la nau. Des d’allí s’accedeix a una tarima superior que permet admirar els arcs de marcat estil modernista que estructuren l’edifici.

En acabar es poden tastar els vins i caves elaborats per la cooperativa sota la marca Adernats, uns productes que han rebut altes valoracions a la Guía Peñín així com diversos premis al Firagost de Valls. Si us agraden els vins blancs més aviat dolços, us recomano el Seducció, que amb un cupatge que inclou la varietat muscat es fa molt agradable al paladar.

Bé doncs, comencem a caminar. La ruta surt des de Nulles i transcorre entre el paisatge típic d’aquesta zona inclosa a la DO Tarragona: camps de vinyes i d’algun altre conreu de secà, amb algun petit bosquet que ha conseguit mantenir-se amb els anys.  Una vegada a Vilabella trobem algunes granges, creuem el poble i marxem a trobar de nou els camps de cultiu mentre sentim de fons l’espetec que arriba des del paint-ball -sobretot si és diumenge. Al cap de pocs quilòmetres, la visió es transforma en arribar al cingle de les Roques Planes.

Set Ponts, riu Gaià a Vilabella

Set Ponts sobre el riu Gaià a Vilabella

Al fons s’albira una espessa vegetació de ribera entre la que corre el riu Gaià, dibuixant a la dreta els espectaculars meandres encaixats entre parets de roca. Ràpidament s’arriba a baix on una passarel·la de fusta ens ajuda a creuar el riu, per marxar cap a l’esquerra i passar entre arbres i canyes de  tres o quatre metres d’alçada. Després de creuar un parell de passarel·les més, el camí ens porta fins als Set Ponts. El camí s’obre deixant-nos entre el cel i el so net del riu Gaià que segueix el seu curs.

A partir d’aquí tornem a pujar cap a les vinyes per anar a buscar de nou Vilabella. La pujada es fa notar lleugerament però compensa el fet que amb l’alçada es guanya perspectiva sobre la densa zona boscosa que tenim a sota fins arribar al mirador. Entrem a Vilabella per una zona de picnic i emprenem camí per tornar a Nulles.

Altres dades que us poden interessar:

Famílies: Nulles ofereix des de fa aproximadament un mes, unes rutes en carro per descobrir el seu terme municipal. Les sortides tenen lloc els dissabtes i diumenges de les 11 a les 13 hores i està previst incrementar l’oferta. Per a inscripcions cal posar-se en contacte amb l’Ajuntament.

Gastronomia: En aquest municipi hi ha dos restaurants molt fàcils de localitzar, a la mateixa carretera de Tarragona a Santes Creus, i una opció força original al llogaret de Casafort. Es tracta del restaurant La quinta forca, en el que el Xavi -cuiner Km O per SlowFood- ofereix un menú tancat que va actualitzant periòdicament.

Deixa un comentari

Filed under Alt Camp, Vins