Tag Archives: senderisme

La punta del Fangar al Delta de l’Ebre

La ruta d’avui ens porta a les Terres de l’Ebre, un territori molt i molt especial al sud de Catalunya. I concretament a la costa per conèixer dos punts d’interès del Parc Natural del Delta de l’Ebre: la punta del Fangar a l’hemidelta esquerre i la desembocadura (on trobareu el Camí natural de l’Ebre – GR 99).

El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya, amb una gran riquesa natural i un important paper biològic. El relax i la pau que s’hi viuen passejant en bici, el cotxe o caminant entre els arrossars, per les seves platges, per les llacunes o des dels diversos miradors que s’hi troben. Avui anirem a una de les seves platges i la que de moment he trobat més espectacular! Es tracta de la platja de la Marquesa en la que passejarem per arribar al far de la punta del Fangar al costat de dunes de sorra fina i experimentant una sensació ben extranya al contemplar els miratges que s’hi creen.

El far de la península de El Fangar al Delta de l'EbrePer arribar a la platja de la Marquesa s’hi pot anar des de la carretera que es troba quan es va de l’Ampolla direcció a Deltebre (hi ha cartells indicadors) o també des de Deltebre mateix (també indicat). Amb el cotxe es pot anar fins a peu de platja i aparcar al parquing que hi ha davant el Restaurant Vascos.

És tracta d’una passejada per fer en família ja que no té cap dificultat, es va per la platja a la vora del mar i embadalit totalment per l’entorn, i no suposa un gran esforç. Anada i tornada heu de comptar aproximadament 2 hores, depenent de les parades que feu.

Una vegada esteu als Vascos, aneu a l’esquerra i fins al final, també hi ha una pista de sorra compacte sempre que no hagi fet temporal. Heu de tenir molt en compte la senyalització que prohibeix el pas per les dunes que trobareu tot al llarg del camí, un habitat molt delicat que cal respectar ja que a més és zona de nidificació d’aus. Tenim aigua a tots dos costats, el mar i la badia del Fangar, i això fa que passejant per aquesta llengua de sorra es vegin miratges si agafeu un dia de sol i calor com va ser el nostre; això sí abans que arribessin els núvols!  He de reconèixer que és la primera vegada que veia l’efecte dels miratges i ho vaig trobar espectacular… veure com si l’Ampolla i les persones que passaven caminant o en bicicleta suressin sobre el mar en un elegant equilibri.

Darrere les dunes mòbils, els miratges del Delta.Si hi voleu fer una ullada el Parc Natural del Delta de l’Ebre suggereix una ruta en bicicleta des de Deltebre, per si hi voleu fer una ullada.

Si us quedeu tot un dia o feu diverses jornades al Delta (us ho recomano i sobretot tastar-hi la seva gastronomia) podeu agafar el cotxe i anar cap a Deltebre i d’allí a la urbanització Riu Mar. Abans d’arribar-hi trobareu a la dreta la desembocadura del riu Ebre. Hi ha un primer punt el que s’agafen els creuers per anar a veure l’Illa de Buda. Seguiu més avall fins al restaurant Galatxo o el camping l’Aube. Allí es pot aparcar i anar a l’esquerra per les passarel·les i el sender amb carril bici que s’ha habilitat, per arribar a la desembocadura.

Veureu que aquest tros de sender forma part del GR99 o Camí natural de l’Ebre que des d’aquí porta fins a Tortosa (40 km), Saragossa (390 km) , Tudela (499 km) o Reinosa (929 km).

Una vegada a la Desembocadura trobareu un mirador que permet agafar perspectiva per veure com l’Ebre uneix les seves aigües amb el Mar Mediterrani i també l’Illa de Buda i l’Illa de Sant Antoni, que tenim just al davant. Es pot seguir caminant a la dreta per veure la llacuna del Garxal. De fet si es fa complet l’Itinerari riu-desembocadura-Garxal del Parc Natural del Delta de l’Ebre són un total de 3,5 km molt aptes també per fer sigui quin sigui la condició física, ja que és planer i molt cómode de passejar.

Mirador de la desembocadura de l'Ebre. No us ho perdeu!

Si esteu interessats en el GR 99 podeu conèixer totes les seves etapes al web de Caminos Naturales, són 42 etapes i més de 1.200 km.

Anuncis

1 comentari

Filed under Baix Ebre

Camí dels Castells i Ronda verda del Baix Gaià: del Catllar fins a la Vespella de Gaià

Seguim al Tarragonès recorrent les opcions que ens ofereix la zona del Baix Gaià. Avui amb una ruta de 17 km que es pot fer en poc més de 4 hores: del Catllar fins a la Vespella de Gaià. El camí  és fàcil de seguir i són pistes amples al principi i a l’alçada de la presa de l’embassament del Gaià s’agafa ja carretera encara que molt estreteta, sense marcar i sense gairebé cotxes fins a Vespella de Gaià. El camí és una mica costerut, sobretot per arribar al nucli antic de la Vespella de Gaià.

El camí cap a Vespella surt del Catllar per la llera del riu Gaià amunt, cap a la presa, passant per sota de la línia de ferrocarril en desús Reus-Roda i sota la nova línia de l'AVE

El camí cap a Vespella surt del Catllar per la llera del riu Gaià amunt, cap a la presa, passant per sota de la línia de ferrocarril en desús Reus-Roda i sota la nova línia de l'AVE

El camí està marcat amb pals de senyalització a les cruïlles, no hi ha marques de pintura, i no té pèrdua. De totes formes pot ser interessant portar el mapa de l’editorial Piolet: Baix Gaià. Ronda Verda, Ruta dels Castells i Pic de la Mola. (3,5 euros a l’oficina de turisme del Catllar)

Aparquem el cotxe al Catllar al parquing que hi ha davant del parc la Torre d’en Guiu i veurem de seguida el pal de senyalització a l’altre costat del riu. Agafem el camí cap amunt, direcció la presa de l’embassament del riu Gaià, propietat de l’empresa Repsol, per la llera del riu. Passem sota els ponts del ferrocarril, de la línia Reus-Roda actualment fora de funcionament i de l’Alta Velocitat, i entre diversos camps de cultiu i horta. Quan el pas del riu es fa més estret, trobem un camí que puja a la dreta, al costat d’un camp d’avellaners i oliveres, el prenem amunt. Pugem pel camí fins sortir a una altra pista on  hi ha marques de GR. Aquí anem a la dreta per sortir a la carretera que puja cap a l’embassament del Gaià.

Els Masos de Vespella

Els Masos de Vespella

Anem amunt i quan hem passat un mas que vol semblar un castell, trobem dues carreteres, la que va a l’embassament i la que ens portarà cap a la Vespella, a la dreta. Al cap de pocs metres veurem un pal de senyalització que ens marcarà la carretera fins a Masos de Vespella i Vespella. No hi ha pèrdua. Es passeja entre bosc de pins petits i amb algunes cases a banda i banda de forma esporàdica i baixem fins a l’entrada dels Masos, un petit nucli amb cases de colors i diverses escultures que apareixen en els racons més inesperats obra de Royo i de Bartolozzi.

Passats els masos trobarem un pal informatiu sobre la ruta que es pot fer pel municipi de Vespella i informació dels punts d’interès. Nosaltres seguim la carretera amunt cap al nucli antic on hi ha l’església de Sant Miquel i el castell de Vespella, del segle XII.

Es troben al capdamunt d’un turó així que tocarà agafar aire i tirar carrer amunt. Això sí val molt la pena pujar fins dalt, ja que hi ha una bona vista de la plana fins al mar Mediterrani, encara que també  veiem a sota a l’esquerra la gran urbanització que s’ha construït a la Vespella.

L'església de Sant Miquel des dels Masos de Vespella

L'església de Sant Miquel des dels Masos de Vespella

La tornada la fem pel mateix camí. No és tant dura com l’anada, ja que només hi ha uns pocs quilòmetres de pujada sortint dels Masos fins a l’alçada de l’embassament del Gaià. Una vegada allí es fa molt ràpida l’arribada al Catllar. I allí, al parc de la Torre d’en Guiu podem aprofitar el fet que hi ha una zona de picnic per recuperar energia o un restaurant amb terrassa davant de la piscina.

Les vistes des de l'església de Sant Miquel fan evident per què es va escollir aquest emplaçament per al castell

Les vistes des de l'església de Sant Miquel fan evident per què es va escollir aquest emplaçament per al castell

3 comentaris

Filed under Patrimoni, Tarragonès

Camí dels Castells i Ronda verda del Baix Gaià: Argilaga-el Catllar

Senyalització per a senderistes i BTT, ruta de l'Argilaga fins el Catllar, uns 6 km anar i tornar

Senyalització per a senderistes i BTT, ruta de l'Argilaga fins el Catllar, uns 6 km anar i tornar

El riu Gaià neix a Santa Coloma de Queralt i travessa camps i la serralada litoral per desembocar al Mediterrani a Tamarit. En el seu recorregut deixa arbredes, meandres i racons de gran bellesa, així com diversos castells que són testimonis del segle XI, quan es convertí en frontera entre els comtats catalans i el regne d’Al-Andalus. Per posar en valor el seu llegat natural i cultural, diversos pobles del Tarragonès s’han unit en el que s’anomena Consorci del Baix Gaià i han senyalitzat Camins per conèixer els castells que es troben a la seva ribera i una Ronda verda que els uneix.

El camí té uns 2-3 km en els que esdevé un sender de gran belleza, sobretot per la roca i les marques de roderes que s'hi poden observar

El camí té uns 2-3 km en els que esdevé un sender de gran belleza, sobretot per la roca i les marques de roderes que s'hi poden observar

Si esteu interessats en conèixer aquesta zona us pot ser útil el mapa de l’editorial Piolet ‘Baix Gaià’ Ronda Veda, Ruta dels Castells i Pic de la Mola. Nosaltres l’hem adquirit a l’oficina d’informació del Catlla, al peu del castell, per 3,5 euros.

Jo us proposo fer l’itinerari des de l’Argilaga fins al Catllar, que són uns 11 km anada i tornada, i allargar si es vol cap a Tarragona, cap a la Riera de Gaià o cap a Vespella de Gaià un cop al Catllar. El camí és molt senzill de seguir, té molt poc desnivell i és molt cómode, a banda de transcórrer entre camps de garrofers i bosquets mediterranis amb un paisatge molt agradable.

A més és un espai força transitat, ja que hem trobat molts grups de ciclistes en BTT i algun altra senderista gaudint de les diverses rutes d’aquest territori. Això sí, els ciclistes són els reis, només cal veure els diversos bars que fan ofertes d’esmorzar de forquilla per aquest tipus de clients!

Hem deixat el cotxe a l’Argilaga i hem pres el Camí de la presa del Gaià. Si veniu des de Tarragona per la carretera que va a Santes Creus, trobareu el camí a la rotonda que dóna entrada a l’Argilaga. Cal sortir en direcció ‘Sant Roc’. Només sortir de la carretera ja veureu el pal de senyalització al costat d’unes cases de la urbanització.

El primer tram de camí és una pista plana i ampla (coincideix amb el GR 172 o Camino de Santiago) i després d’uns 3 km, en un moment que es creua una línia d’alta tensió, un pal de senyalització ens indica seguir per un senderó. Aquest és el tram més maco de camí, entre marges de pedra seca, camps i boscos, que va serpentejant i baixant lleugerament fins que s’està molt a prop de la via de l’AVE a uns 2km del Catllar. No hi ha pèrdua, només cal seguir el camí principal i anar seguint la senyalització.

 

El castell del Catllar es pot visitar tot l'any dissabtes i diumenges de les 10 a les 14 hores i també a les tardes de les 16.15 a les 17.15 hores. La visita inclou dos audiovisuals

El castell del Catllar es pot visitar tot l'any dissabtes i diumenges de les 10 a les 14 hores i també a les tardes de les 16.15 a les 17.15 hores. La visita inclou dos audiovisuals

L’arribada del Catllar es fa travessant entre l’ermita de Sant Ramon i les restes de la Fàbrica on hi havia també un Molí Fariner i que recorda altres èpoques industrials. Ara tot l’entorn és un gran patchwork a diverses alçades amb els horts dels veïns. Tot seguit hi ha a l’esquerra el Parc de la Torre d’en Guiu, amb un restaurant, espai per jugar els nens i nenes i taules de picnic. A l’esquerra s’arriba de seguida al Castell del Catllar que s’ha convertit en el centre d’interpretació dels Castells del Baix Gaià. Val la pena pujar les escales i fer-hi una ullada a l’estructura que han recuperat i al fossar de roca que el rodeja.

Quan s’està al Castell es veu a la dreta el camí que segueix, aquest ja no forma part de la Ronda verda del Baix Gaià, sinó que és el GR 172 que va fins a Tarragona (8,8 km). Si se segueix, al cap d’un quilòmetre s’arriba a la urbanització Bonaigua (segur que us sonarà el restaurant ‘Caballo de copas’) on es creua la carretera i entre les cases se segueix per un camí asfaltat direcció Pallaresos i l’urbanització de Manous.

De totes formes, si una vegada al Catllar es vol seguir camí pels camins del Baix Gaià, cal tornar al Parc de la Torre d’en Guiu, on hem arribat, i veureu un pal indicador que assenyala dues opcions: a la Riera de Gaià, 3,5 km, o a Vespella de Gaià, 8,5 km.

Si teniu interès en conèixer el terme del Catllar però voldrieu anar-hi amb una excursió guiada, el 26 de febrer l’ajuntament ha organitzat una Caminada Popular pel terme. La sortida és a les 9 del matí davant del Centre Cultural i es pot consultar més informació sobre el recorregut i les inscripcions al web de l’Ajuntament.

La Ronda verda del Baix Gaià dóna dues opcions des del Catlar, cap a la Riera i cap a Vespella

La Ronda verda del Baix Gaià dóna dues opcions des del Catlar, cap a la Riera i cap a Vespella

2 comentaris

Filed under Patrimoni, Tarragonès

Anella verda de Tarragona: de l’urb. de Manous fins al Mèdol

Avui  hem fet un nou tram del tomb de l’Anella verda de Tarragona hem recorregut 14 km que han sigut unes 3 hores i mitja de temps. Es tracta d’anar i tornar pel mateix camí des de la urbanització Manous fins a la pedrera romana del Mèdol. El camí és una pista molt fàcil de seguir en tot el recorregut (algun tros amb marques de GR però la majoria amb les marques grogues de l’Anella) i només hi ha alguna pujada de tornada per arribar fins el Gurugú, però es pot fer bé.

Vistes del litoral de Tarragona des de la urbanització dels Manous, anant per l'Anella Verda, tota l'estona caminarem en paral·lel al mar

Vistes del litoral de Tarragona des de la urbanització dels Manous, anant per l'Anella Verda, tota l'estona caminarem en paral·lel al mar

Hem aparcat el cotxe a la Urbanització Manous, davant el bar Cal Siscu. Hi podeu arribar per la carretera que surt de Sant Pere i Sant Pau cap a Santes Creus. Una vegada s’ha sortit de SP i SP i s’ha passat per sobre l’autopista AP-7, veureu de seguida una carretera a la dreta que va a la urbanització de Manous. Entreu i el primer carrer que hi ha a l’esquerra porta de seguida al bar que us comento. Allí podeu aparcar i baixeu uns metres fins al pal de senyalització que hi ha a la cruïlla i que haureu vist.

Aquest primer tram de mig quilòmetre aproximadament és el menys atractiu ja que va al costat de la urbanització però té un premi quan anem a deixar-la que són unes bones vistes de Tarragona i del mar.

Seguim pel camí fins arribar al Gurugú on veurem a l’esquerra la nova presó de Mas Enric, que és grandiosa, i allí mateix girarem a la dreta. A mitja baixada hi ha l’opció d’anar fins a Boscos de Tarragona o seguir cap al Mèdon anant a l’esquerra. Tot el camí anem paral·lels al mar i a l’autopista AP-7, que tenim a la dreta.

Mas de sorder, un testimoni d'altres èpoques d'una casa que ara està en ruïnes però que havia viscut segur una etapa de riquesa

Mas de sorder, un testimoni d'altres èpoques d'una casa que ara està en ruïnes però que havia viscut segur una etapa de riquesa

Cap a la zona del Catllar passem per davant de tres masos envoltats de camps i terrasses que fan pensar en la vida que hi devia haver en altres èpoques, on el treball del camp encara tenia pes. Destaca el Mas de Sorder que amb la seva cúpula i la seva galeria d’arcs des dels que ha de tenir unes vistes espectaculars del mar, destaca des de lluny encara que ara es troba en estat força abandonat. Com els altres, Mas de la Creu i Mas de Cusidor, són records d’altres èpoques.

A partir d’aquest punt hem trobat força gent caminant, corrent i en bicicleta, el que provoca una gran alegria de veure com s’aprofita el patrimoni de camins que ha recuperat l’Ajuntament i la natura que no ho sembla però tenim a tocar.

Des d’aquí només queden uns 3 quilòmetres fins la pedrera romana del Mèdol, propietat d’Abertis i a la que hi ha accés també des de l’autopista. Una gran ferradura ens mostra la pedrera d’on es va extreure la majoria de la pedra amb la que es va construir la ciutat romana de Tarraco i una agulla al mig permet recordar l’alçada on arribava la roca. Val la pena fer-hi una volta i gaudir d’un punt especial de Tarragona just davant de la Platja de la Móra.

Des d’aquí l’Anella Verda segueix fins al riu Gaià on ja girarà per tornar per la costa. Queden uns 4 km, però ho deixem per a la propera ocasió. Una mica d’aigua i reprenem el camí de tornada cap al cotxe.

La tornada es fa molt agradable i només hi ha una pujada que fa entrar en calor per arribar fins al Gurugú, ara bé aquests dies de fred Siberià ja va bé agafar una mica de caloreta! Bon camí!!

La pedrera del Mèdol, al costat de l'AP-7 i a l'alçada de la Móra

La pedrera del Mèdol, al costat de l'AP-7 i a l'alçada de la Móra

Deixa un comentari

Filed under Patrimoni, Tarragonès

GR 92: del Port de l’Estany fins al restaurant los Perales

El GR92 transcorre arran de mar de l'Ametlla fins a l'Ampolla

El GR92 transcorre arran de mar de l'Ametlla fins a l'AmpollaLes cales i penyassegats del sender del Mediterrani a les Terres de l'Ebre, són espectaculars

Avui hem fet un altre bocí del GR 92, una part de l’etapa 29 que va de l’Ametlla a l’Ampolla i que, com diuen al web de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), “es tracta d’una etapa obligatòria per a tots els amants del GR92, i recomanable també per a tots com una etapa “mostra” del que vol ser aquest sender”.

En aquest tram el camí sempre va arran de mar, pel camí de ronda tot el temps possible -que és la majoria-, passant entre el margalló i els pins i ben a la vora de les oliveres que en alguns trams sembla que busquin la brisa salada del Mediterrani. Les marques vermelles i blanques del sender són visibles tota l’estona i és fàcil seguir-les si s’està una mica atent, de fet, com que el camí va sempre a buscar el mar no té massa pèrdua. El camí es converteix en un sender estretet entre roques i ven a prop dels penyassegats en diversos moments, pel que crec que hi ha trams que no són recomanables amb nens.

Si hi aneu amb la canalla us recomanaria anar a les platges del Perelló: platja de Santa Llúcia, platja Morro de Gos i Cala La Buena, ja que s’hi pot arribar en cotxe, hi ha un camí ben adequat per caminar i no hi ha gairebé desnivell. Si volguessiu veure una mica de penyassegat, podrieu seguir el GR des de Cala La Buena fins al restaurant los Perales. És molt maco, força ample i el camí té una barana de fusta.

Pel GR92 de l'Ametlla a l'Ampolla amb l'Ilot al fons

Pel GR92 de l'Ametlla a l'Ampolla amb l'Ilot al fons

Un altre punt interessant per anar amb nens, o sense, si no es vol caminar gaire però es vol apreciar la bellesa d’aquest tram de costa, és anar a la platja de l’Àliga, on s’hi pot arribar amb el cotxe. Un cop aparcats, si feu uns metres del GR a l’esquerra, arribareu a l’Illot. La platja que hi ha davant és un bon indret per deixar passar el temps mirant l’horitzó.

L’etapa sencera de poble a poble recorre un total de 16,5 km i malgrat que el desnivell no és fort, sí que requereix tenir cames ja que a més de serpentejar el litoral el GR baixa a les cales -algunes de sorra i altres de còdols- i torna a pujar, com un tobogan que a la llarga es fa notar. Fer l’excursió anada i tornada és força dur i requeriria tota la jornada, el millor és quedar amb algú per recollir-vos a l’arribada i que us torni a portar al cotxe, o fer servir el tren, taxis o algun altre mitjà de transport.

La combinació que hem fet nosaltres per reduir una mica la distància, fins a uns 10-11 km pels que hem tardat gairebé 4 hores comptant aturades per gaudir de les vistes, és aparcar el cotxe al Port de l’Estany (s’hi arriba des de l’Ampolla seguint la senyalització que diu Platges Sud)  i anar fins al restaurant Los Perales, en ple GR i a pocs metres de Cap Roig, on hem dinat una bona paella marinera en companyia de la Xènia i el David que després ens han dut fins al cotxe. Aquest és un restaurant que us recomano de debò per fer paelles o fideuà i entrants típics de la zona: musclos, ortigues, mixons, torradets amb anguila,…!

Les cales i penyassegats del sender del Mediterrani a les Terres de l'Ebre, són espectaculars

Les cales i penyassegats del sender del Mediterrani a les Terres de l'Ebre, són espectaculars

Quan esteu al Port de l’Estany, un port natural on tenien les seves barques els pescadors abans de construir-se el de l’Ametlla, només iniciar el GR 92 trobareu les fortificacions de la Guerra Civil, diverses construccions que  s’han restaurat i museïtzat amb plafons explicatius, que es van aixecar per evitar una possible invasió per mar des de Mallorca per part de l’exèrcit feixista. Les fortificacions que trobem a prop de la platja del Port de l’Estany són de les millors conservades del litoral català. Fent el camí, trobareu més endavant altres construccions aïllades com búnkers i trinxeres.

 Enllaços útils:

Mapa i descripció de l’etapa 29 de l’Ametlla de Mar a l’Ampolla (FEEC): http://www.feec.es/etapes/gr-92-lametlla-de-mar-lampolla

Restaurant Perales: http://www.perales.cat/

Platges de les Terres de l’Ebre: http://www.terresdelebre.org/cat/DescobreixNos/PlatgesILitoral/index.php

Folletó informatiu editat pel Patronat de Turisme de l’Ametlla de Mar sobre les fortificacions del municipi: http://issuu.com/allaog/docs/fortificacons?mode=embed&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml&showFlipBtn=true

Les fortificacions de l'Ametlla de Mar (Port de l'Estany)

Les fortificacions de l'Ametlla de Mar (Port de l'Estany)

Les fortificacions de la Guerra Civil a l’Ametlla de Mar (Tinet): http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47385&ch=3

Deixa un comentari

Filed under Baix Ebre, Gastronomia

GR 92: de l’Almadrava a Sant Jordi d’Alfama

Un dia com el d’avui amb un sol espetarrant per ser gener era l’ideal per començar a recórrer el GR92 conegut també com sender del Mediterrani, ja que comença a Portbou i ressegueix la costa catalana, valenciana, murciana i andalusa. Ens centrarem en el seu pas per les Terres de l’Ebre i avui hem començat l’excursió al limit de la Costa Daurada a la platja de l’Almadrava a l’Hospitalet de l’Infant i hem anat fins al castell de Sant Jordi d’Alfama, al terme de l’Ametlla de Mar.

GR 92 entre Calafat i Sant Jordi d'Alfama (Ametlla de Mar)

GR 92 entre Calafat i Sant Jordi d'Alfama (Ametlla de Mar)

Ens ha inspirat la ruta el llibre ‘A peu per les comarques de Tarragona. 25 passejades i excursions, Volum 1’ de Rafael López-Monné (editorial Arola). El Rafael proposa anar des de l’Almadrava fins a l’Ametlla de Mar en una sortida de 12 km. Nosaltres, en fer anada i tornada, hem fet uns 11 km de l’Almadrava fins al castell templer de Sant Jordi d’Alfama en unes 3 hores comptant parades i algun momentet per buscar la senyalització del GR. De fet, després de comprovar que els primers quilòmetres de la ruta per Calafat transcorren per un camí ben estretet i no massa net entre el mar i les cases i un bon tros pels carrers de la urbanització, us recomanaria començar l’excursió a la Platja de Calafat. Així estalviarieu una horeta bona i farieu el tram més maco i més ben marcat.

A la dreta de la Platja de Calafat es veuen unes escales a les roques en les que trobareu les marques vermelles i blanques de GR i ja no les perdreu. En aquest tram fins a Sant Jordi d’Alfama hi ha també urbanitzacions però es troben més lluny de la línia de costa, així que es pot caminar tota l’estona per les roques passant de cala a cala on fa molts anys arribaven els pirates i ara hi fem banys relaxants.

El Castell de Sant Jordi d'Alfama protegia la costa dels pirates

El Castell de Sant Jordi d'Alfama protegia la costa dels pirates

El camí està ben marcat i és cómode de fer, i en alguns trams va paral·lel al passeig marítim. Una vegada s’arriba al petit Port de Sant Jordi d’Alfama, aquest es recorre pels amarraments a tocar de l’aigua, i després de les platges de sorra fina s’arriba al castell del segle XIII que va pertànyer a l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama que protegia aquest tram de costa durant l’edat mitjana. El castell ha estat restaurat i en el seu entorn hi ha un ampli pàrquing, una zona de columpis per a nens i nenes, i diversos bancs per perdre els minuts observant el paisatge.

Aquí segueix el GR 92 cap a l’Ametlla, falten 6,5 km…

Mapa i detalls del recorregut al web de la FEEC: aquest tram pertany a l’etapa 28 del GR 92.

Deixa un comentari

Filed under Baix Camp, Baix Ebre

Camí de Cavalls, una volta espectacular a Menorca

La costa del nord de Menorca des del Far de Cavalleria

La costa del nord de Menorca des del Far de Cavalleria

Feliç any 2012! Amb aquest post iniciem un nou any a ‘Els ulls als peus’ i què millor que fer-ho amb una ruta de la que vam disfrutar per Cap d’Any. Hem estat a Menorca i allí hi hem descobert el Camí de Cavalls, una ruta d’uns 185 km que dóna tota la volta a l’illa de Menorca i que està senyalitzada amb les marques de camí de Gran Recorregut -es tracta del GR 223-.

Des de la primera sortida, cap al Far de Cavalleria, vam anar trobant les marques del Camí de Cavalls en els nostres descobriments als espectaculars racons de Menorca -he de confessar que ens hem enamorat de l’illa i que si no hi heu estat us recomano que hi aneu!-.

El Camí de Cavalls està estructurat en 20 etapes i les del nord són les més difícils, m’imagino que l’orografia més accidentada d’aquesta zona i la duresa del paisatge marcat pel vent en són els culpables. Cada cop que s’està a prop del litoral i del mar, sorgeix el camí que és considerat un veritable patrimoni pels menorquins. Només cal veure el pes que aquest GR té en el merxandatge que es troba a Maó!

Hem pres nota del GR 223 per a properes visites a Menorca, ja que recorre’l ha de ser una de les millors maneres de capturar i descobrir la gran varietat de paisatges i la riquesa natural i patrimonial d’aquesta illa mediterrània. De moment, en la que ha sigut el nostre primer contacte amb ella, vam fer-ne un petit trosset: l’etapa 13, encara que no fins a Cala Galdana sinó des de la cala Macarella fins a la cala Turqueta i tornar, en total uns 5 km.

Cala Macarelleta, a un pas de Cala Macarella, pau lluminosa a Menorca

Cala Macarelleta, a un pas de Cala Macarella, pau lluminosa a Menorca

Les cales amb les seves roques i coves són part de les pedres que conformen el caràcter menorquí, juntament amb els enclavaments talaiòtics o prehistòrics i els marges de pedra seca que delimiten els camps. També és part d’aquest caràcter natural de l’illa l’exuberància de la natura que brilla amb llum pròpia i la tranquil·litat que s’hi respira, sobretot si hi viatgeu al desembre!

S’arriba a la cala Macarella des dels afores de Ciutadella, veureu que està molt ben senyalitzat. És una carretereta d’uns 12 km entre casetes, camps mediterranis i camps de pastura amb vaques i vedells, on domina el color verd i el marró de les pedres. S’arriba a un parquing força ampli en el que s’aparca el cotxe i llavors hi ha un cami ben indicat que en uns 15 minuts porta fins a la cala. Una vegada s’hagi gaudit dels seus colors, el camí cap a cala Macarelleta, que es troba a uns 5 minuts, el trobareu a les roques a la dreta.
En arribar a la Macarella veureu un xiringuito i des d’allí darrera seguiria el camí cap a Cala Galdana, nosaltres no vam anar fins allí perquè pel que ens havien comentat i les fotografies que havíem vist, està més habitada amb diverses grans construccions. Si es vol fer l’etapa 13 del Camí de Cavalls completa, caldria seguir el sender fins allí.
Bé, tornem al caminet que porta fins a Cala Macarelleta, hi ha l’opció d’anar-hi per les roques i per un altre sender interior. Si es fa anada i tornada val la pena prendre una de les dues opcions cada vegada, perquè ambdues valen molt la pena.
Salutacions des de Cala Turqueta

Salutacions des de Cala Turqueta

Una vegada allí, els pals indicadors i la senyalització dirigeixen a Cala Turqueta -pel meu gust la més maca de totes tres- en un recorregut que transcorre per l’interior, entre paisatge mediterrani, sempre amb el mar a l’esquerra, que anem sentint cada cop més fort un cop ens acostem a la sorra.

Segur que disfrutareu de la passejada!
Si us animeu a anar a Menorca i heu de buscar allotjament, nosaltres vam estar a Es Mercadal a l’Hostal Jeni, un allotjament amb llarga tradició i on tots els treballadors són molt amables. El principal avantatge és que es troba al bell mig de l’illa a l’interior en un petit poble blanc situat a la falda del Toro, el punt més alt de l’illa.

Deixa un comentari

Filed under Balears, Patrimoni