Nous itineraris senyalitzats a la Conca de Barberà i l’Alt Camp

Exemple de la nova senyalització de rutes en BTT instal·lada a l’Alt Camp

Els consells comarcals de la Conca de Barberà i de l’Alt Camp treballen continuament per millorar la seva oferta de rutes i itineraris per fer tant a peu com en BTT. Recordeu també que ambdues comarques compten amb el ja reconegut itinerari natural i cultural que és la Ruta del Cister, el GR- 175, que també ha millorat les seves infraestructures.

Comencem per la Conca de Barberà on hi ha multitud de senders GR i PR senyalitzats i on s’han afegit molts altres itineraris aquest 2012 als que podeu accedir al web de Turisme de la Conca de Barberà i que estan indicats amb la paraula: NOU. Aquests camins recuperats es troben als municipis de Senan, Pira, Vallclara, Vilanova de Prades o Forès. A banda, la comarca compta amb un segment de rutes que ha crescut de forma destacada com són les rutes per a famílies.

Si visiteu la Conca valoreu també l’opció d’adquirir la Conca Card una targeta que ofereix descomptes i gratuïtats en diversos serveis com restaurants, activitats, compra de productes, allotjaments,… Es pot adquirir a les oficines de Turisme de Montblanc, l’Espluga i Poblet, al consell comarcal i en diversos establiments participants.

Per la seva part, l’Alt Camp disposa de un gran nombre d’itineraris que podeu trobar llistats al web de Turisme del Consell Comarcal. I des d’aquest mes de desembre la comarca compta amb una nova senyalització de rutes per fer en BTT.

Es tracta de sis rutes, marcades dins el projecte Natura + patrimoni= Turisme Actiu a l’Alt Camp, subvencionat pel fons FEDER, que sumen un centenar de quilòmetres de circuit. Totes tenen el seu punt de sortida a l’alberg Pere el Gran al nucli de Santes Creus i recorren els municipis d’Aiguamúrcia, Alió, el Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera, Querol i Vila-rodona. Segons l’entitat comarcal, les rutes han estat projectades bàsicament per seguir-les amb bicicleta de muntanya, BTT, per això s’han identificat de manera semblant als recorreguts dels centres de BTT de Catalunya i segueixen els mateixos criteris d’interès, distàncies i desnivells a l’hora de classificar-les segons els colors establerts de dificultat: verd – fàcil, blau – moderat, vermell – difícil, negre – molt difícil.

La capital de l’Alt Camp, i de fet tota la comarca, és la capital dels calçots que ara amb el fred és quan estan a la nostra disposició per gaudir d’una gran calçotada. Així que si feu alguna de les rutes fins al mes de març, no en perdeu l’ocasió!

Enoturisme a Rodonyà, entre l’Alt Camp i el Baix Penedès

Aquest dissabte vam anar a comprar vi al celler Vinya Janine a Rodonyà (DO Tarragona), un vi amb una excel·lent relació qualitat preu, sobretot el rosat i el seu xarel·lo blanc -que són els que hem tastat, ens falten els negres!-,  amb una peculiaritat: és un dels pocs vins de Producció Integrada de casa nostra. Vam estar molt a gust xerrant amb el propietari a l’agrobotiga sobre com elaboren els seus vins, les seves característiques, el nou negre que han elaborat ‘Moments’, i la resta d’oferta que tenen. M’ha agradat la seva aposta decidida per crear un producte enoturístic quan fa dos anys van obrir un hotel rural a 10 metres del celler: l’hotel Rural Jordà, molt ben decorat i equipat (amb Spa i tot!). A més tenen piscina i organitzen amb una hípica propera visites a cavall per les vinyes. Bé, com ens han explicat organitzen tot tipus de tastos, visites o sortides que es desitgin… hi tornarem a anar aviat!

Aquest és el panell informatiu sobre la ruta que trobareu a Bràfim. Hi ha senyalització vertical de la ruta en tot el camí (més fluixa a l'alçada de Rodonyà)

Al 15 minuts de la platja de Torredembarra o Roda de Barà,  del Monestir de Santes Creus (podeu llegir l’entrada de maig sobre aquest monestir), i de la Ruta del Cister, Rodonyà és una illa entre camps verds i frondosos de vinyes, sobretot ara quan els ceps estan esplendorosos. Aquest municipi se situa a la part de l’Alt Camp on la viticultura és el conreu predominant i una bona manera de comprovar-ho de ben a prop és fent la ruta Turons farcits de vinyes (de la col·lecció Pels Camins de l’Alt Camp, editada per aquest consell comarcal).

La ruta proposada, i que vam fer el passat hivern, és circular comença i acaba a Vila-rodona passant per Bràfim, Montferri i Rodonyà, però si estessiu allotjats a Rodonyà podrieu fer que el punt d’inici i final fos aquest. Cal tenir en compte que el camí d’aquesta ruta ha quedat una mica afectat en aquest municipi per les obres que estan fent de la nova carretera entre Valls i el Vendrell. Ens vam trobar que havíem de passar per les obres de la carretera en un parell d’ocasions sortint de Rodonyà just després del cementiri i la pirotecnia Estalella.

La resta de la ruta està ben senyalitzada i transcorre entre camps de vinyes. Dos punts que resulten interessants són el santuari del Loreto de Bràfim i el santuari de Montserrat de Montferri. Aquest és una petita joia arquitectònica que destaca amb la seva blancor i les seves formes retallades sobre el cel. Obra de l’arquitecte modernista tarragoní Josep M. Jujol, deixeble d’Antoni Gaudí, recorda els elements de la terra i hi destaquen els seus vitralls de colors i els elements de ferro forjat.

Santuari de Montserrat a Montferri

Una recomanació quan s’arriba en aquest punt. La guia ens diu que seguim al nord per un camp darrere el santuari. A nosaltres ens va costar situar-nos i vam optar per baixar de nou a la rotonda de la carretera -per on havíem arribat al santuari-, anar direcció Valls-El Vendrell  i llavors agafar la primera carretera que trobeu de seguida a la dreta, que és l’antic camí a Rodonyà, al cap de pocs metres es troba de nou la senyalització.

Aprofito per suggerir-vos un restaurant diferent si aneu a aquesta zona, es tracta del Restaurant Castell de Rocamora a Montferri, a poc més d’un quilòmetre del poble per un camí asfaltat hi ha aquest restaurant, situat en un emplaçament immillorable -com se sol dir-. Té una sala antiga on es menja a la carta (enguany ofereixen un menú d’estiu per 29 euros) i també es pot sopar a la fresca els divendres i dissabtes -obren només els caps de setmana-. Compten amb dues sales més noves on organitzen tot tipus d’esdeveniments com comunions, casaments, i el menjador és petitó … així que val la pena trucar abans d’anar-hi per assegurar que tenen lloc: 977 62 01 20

Finalment, si el que us agrada és anar en bicicleta podeu contactar amb l’empresa +Kbici de Víla-rodona (C/ Barcelona, 4 – 637948161 i 606168112), lloguen bicicletes i ofereixen assessorament en rutes, formació i servei de transport fins al punt de sortida/arribada si convé.

Del Pla de Manlleu a l’antic senyoriu de Selma, avui abandonat

Avui fem una nova proposta d’excursió a l’Alt Camp però a una part de la comarca força desconeguda, tocant al Penedès, al terme municipal d’Aiguamúrcia i concretament al nucli del Pla de Manlleu, que pertany al terme municipal d’Aiguamúrcia. Es tracta de la ruta número 3 de la col·lecció ‘Pels camins de l’Alt Camp’: L’antic senyoriu de Selma. És un itinerari de 13,5 km amb algunes pujades però que transcorre per camins amples i cómodes de caminar i que és fàcil de seguir si descarregueu aquesta descripció de la ruta i el mapa editats pel Consell Comarcal de l’Alt Camp. La descripció s’ajusta al recorregut i en les cruïlles en les que podríem tenir dubtes es troben pals indicadors.

L'antic senyoriu de Selma s'abandonà a principis del segle XX a causa de la fil·loxera i de la construcció de la carretera fins al Pla de Manlleu

L’únic que no hem trobat és el camí per sortir del despoblat de Selma, que diu que està darrere l’església. Les herbes han crescut molt entre les restes de les cases i no l’hem sabut veure. No hi ha cap problema però, es pot tornar enrere fins al camí principal (davant la parada de vinyes amb una gran casa de peda seca) on hem girat a la dreta per entrar a Selma, i allí seguir direcció el Coll de la Portella.

A banda de les raons indicades, val molt la pena anar fins al Pla de Manlleu per descobrir una zona natural on els boscos s’estenen entre les vinyes alternant-se de forma natural. Només en sortir del Pla de Manlleu pel carrer de Selma -veureu un pal indicador abans de passar el pont- ja es troben les primeres vinyes, que ens acompanyaran tota l’excursió, combinades amb els camps de cereals que abunden sobretot al coll de la Portella: una masia amb un gran camp als seus peus i unes vistes envejables.

De fet les masies també esdevenen un continu: mas de la Fàbrega, cal Domingo, les Torres, Manlleva, la Masó de Selma, Mas dels Cups, … algunes encara habitades i d’altres que són només pedres que aguanten la força de la vegetació per recordar el que foren a finals del segle XIX, quan Selma era la seva capital econòmica. Ara Selma també és un somni del que fou, però es manté orgullosa contemplant com la vida segueix a la vall. Una vegada esteu al despoblat, acosteu-vos fins a l’església, ja que les vistes són espectaculars.

Les vinyes s'alternen amb els boscos tot el recorregut

Durant l’itinerari fixeu-vos bé també en les vinyes -el que de ben segur ja fareu!- ja que podreu distingir-ne algunes de biodinàmiques, com per exemple les de Les Torres de Selma, on a l’espai entre les línies de ceps es deixen créixer diferents herbes i flors per mantenir la riquesa biològica beneficiosa per a la vinya.  El web de l’Agrupació d’Agricultors del Pla de Manlleu explica que són 25 agricultors i que tres d’ells ja practiquen la viticultura biodinàmica (basada en la filosofia de Rudolf Steiner).

Aquesta agrupació té com a objectiu promoure el territori i els seus membres pertanyen al Pla de Manlleu, Querol i el Montmell, compartint, entre d’altres coses, el fet que les seves terres es troben per sobre dels 500 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Aquest fet ha donat un vi que elabora l’agrupació amb la marca col·lectiva ‘+500 vi d’alçada’: ‘El nou de + 500’, un vi blanc de només 9,5% vol. de la varietat Montònega. Hem aprofitat per tastar-lo tot dinant i es tracta d’un vi suau, de lleuger punt salat i diferent. És recomanable tastar-lo perquè com diuen els seus elaboradors es basa en l’arrelament al seu entorn i al seu paisatge, que traspiren frescos a la copa.

Si voleu dinar a la zona podeu fer-ho al restaurant Mas Pla on fan cuina rural catalana gustosa i elaborada (tenen diferents amanides suggerents de primers, diverses carns i bacallà a la brasa de segon, així com cargols, i un assortit de pastissos casolans de postres). La cuina és oberta fins tard però val la pena reservar ja que sempre està força ple: 977 63 20 70. El restaurant es troba a la urbanització Ranxos de Bonany -quan sortiu del Pla de Manlleu cal anar direcció Les Pobles-, és una masia de pedra situada just damunt del camp de futbol que es veu des de la carretera.

Un mos al territori

El turisme és descoberta i cultura, i entre els seus atractius destaquen la gastronomia i l’enologia. Per què? Per diverses raons: són fruit de la terra i per tant expressió d’un territori, donen forma al paisatge i són paisatge en sí mateixes, són part de la història i tradició d’un indret, i esdevenen un producte en sí mateixes. En aquest sentit la província de Tarragona disposa d’un gran patrimoni.

En el món del vi aquestes comarques compten amb cinc Denominacions d’Origen pròpies (DO Conca de Barberà, DO Monsant, DOQ Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta)  i altres de compartides (DO Penedès, DO Cava, DO Costers del Segre) el que suposa un ventall enorme de cellers, cooperatives i agrobotigues per visitar, amb encara moltes més opcions d’activitats com maridatges, tastos, sortides teatralitzades, sortides en carro de cavalls, excursions guiades, visites a vinyes,…; i l’oportunitat de conèixer varietats tradicionals i úniques com el Trepat de la Conca de Barberà, la Garnatxa blanca de la Terra Alta, el Sumoll de l’Alt Camp i el Penedès, el Samsó del Priorat, o altres que normalment s’han usat per elaborar cava i amaguen noves opcions: Xarel·lo, Parellada i Macabeu. Una copa de vi és una forma diferent d’experimentar un territori amb la vista, l’aroma i el gust.

La gastronomia desperta també tots els sentits i ens explica com és una zona a través dels seus elements i de la forma com es combinen i s’elaboren. A Tarragona la Diputació impulsa el projecte Productes Locals de Qualitat (PLQ) per promocionar els productes agroalimentaris que es cultiven o elaboren al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i que destaquen per la seva qualitat com els calçots de Valls, el peix blau de Tarragona, l’avellana de Reus, la patata de Prades, l’oli d’oliva DOP Siurana o DO Terra Alta, les clementines de les Terres de l’Ebre, la mel del Perelló, l’arròs del Delta de l’Ebre o la tonyina roja de l’Ametlla de Mar.

Resulta imprescindible quan es viatja degustar-los ja sigui a les fires o jornades gastronòmiques -també de molts altres productes- que s’organitzen durant l’any, als restaurants o adquirint-los a mercats i botigues i cuinant-los. Productes Locals de Qualitat ha editat diversos opuscles -disponibles al seu web – que expliquen les característiques d’aquests productes que mereixen una qualificació especial, així com trucs i receptes per gaudir-ne al màxim.

Tots aquests -i no són  pocs!- són alguns dels productes amb segells de qualitat oficials (DO, DOP, IGP…), però casa nostra compta amb un gran número de productors i artesans locals que treballen al territori i el territori, per treure’n el millor  i contribuir a la riquesa gastronòmica i agroalimentària de Tarragona. Des de 2010, formem part amb el Ramon del grup de consum La Taca Verda (impulsat pels responsables del restaurant La Grava del Morell), el que ens ofereix una porta oberta a conèixer directament pagesos, viticultors, pastissers, artesans i fins i tot un pastor -el Sergi i l’Eva elaboren els formatges La Vall del Brugent a les Muntanyes de Prades-, dels que anirem parlant també en aquest bloc. Perquè en les nostres excursions i passejades podem aprofitar per conèixer aquest patrimoni, a peu, des de la mateixa terra, a un altre ritme. I per això,  parlarem també del moviment ‘Slow Food’ que està movent-se decidit a les comarques tarragonines.

Un camp de creus santes

Avui descobrim territori d’aprop i amb calma però no fem ruta caminant pel camp o la muntanya. Aquest cap de setmana ens han visitat uns amics per fer la calçotada, era la seva primera vegada i hem gaudit d’aquesta tradició gastronòmica a l’Alt Camp, com  havia de ser. En concret al restaurant el Vinyet a Vila-rodona, amb un producte i servei immillorables. El pitet, els calçots (ja tardans, més llargs i dolcíssims, però bons), la salsa, llonganissa, fesols, carn, carxofa i patata, i per acabar el festí crema catalana i taronja; hem fet un bon paper, tant novells com avesats, per tancar la temporada. Ha marxat el fred i s’acaben els ceballots!

Claustre gòtic de Santes Creus amb les dues torres del monestir al fons

La jornada ha començat a Santes Creus amb la visita guiada al monestir cistercenc, un recorregut d’una hora que es completa amb un audiovisual ben ambientat i dinàmic en la seva projecció, que explica què és l’ordre del Cister, una ordre monàstica creada a Cîteaux (França) per seguir la Regla de sant Benet: ‘ora et labora’.

El 1150 Guillem Ramon de Montcada donà les seves possessions a Valldaura al monestir cistercenc de la Gran Selva, però el lloc no era l’adequat i tampoc ho fou la serra d’Ancosa al Penedès. Finalment la comunitat, amb el seu abat el beat Guillem de Montpeller, va trobar el 1158 Santes Creus (Aiguamúrcia) a la Catalunya Nova, un lloc adient ja que disposava de tranquil·litat, d’aigua amb el riu Gaià i de terres que es podrien treballar per ser autosuficients i per repoblar-les. S’hi van instal·lar el 1168 i començà la construcció de l’església, del claustre i del capítol.

Veurem les restes que queden, a la part posterior, del petit edifici i l’església romànica on es va instal·lar la comunitat al principi, mentre es duien a terme les obres de construcció del monestir. Era un espai petit perquè, com explica la guia, normalment el grup fundador eren 13 persones, el número màgic: 12 apòstols + Jesús, 12 monjos + l’abat. Aquesta església posteriorment va ser usada pels monjos malalts.

Passem pel cementiri dels monjos darrere l’àbsis, pel claustre posterior que connecta al Palau de l’abat, la presó, la cuina i el menjador, i a través del parlador arribem a l’espectacular claustre gòtic. He de confessar que, degut a la meva gran afició a parlar, m’impressiona el fet que els monjos només poguessin fer-ho en aquest locutori: un petit passadís, lloc de pas, amb corrent d’aire i eco; segurament jo hi hagués tingut més d’un ensurt!

Panteó de Pere II el Gran, amb el seu almirall Roger de Llúria als peus

El claustre gòtic, encarregat pel rei Jaume II per fer més important el monestir on seria enterrat, mereix el deteniment dels ulls per descobrir els detalls i figures que amaguen els seus capitells. Des d’ell accedim al dormitori -on en més d’una ocasió hem assistit als concerts d’estiu de la Ruta del Cister per veure des de gospel fins a l’Anna Roig i l’ombre de ton chien-, a la sala capitular i a l’església, el lloc més important del monestir.

A l’església admirem els panteons reials del rei Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou, i la tomba de Pere II el Gran, que l’any 2010 es va obrir per dur a terme un rigorós estudi del seu cos. La tomba es trobava en perfecte estat perquè no havia pogut ser profanada, ja sigui per la protecció de Roger de Llúria, sempre als peus de Pere el Gran, o pel fet que va ser enterrat en una banyera de pòrfid vermell (material extremadament resistent) coberta amb una llosa i una escultura que pesen una tona.

Al final de la visita hem conegut d’on li ve al municipi el nom de Santes Creus. La zona havia estat lloc de pas de la transhumància quan es baixava a buscar un millor clima a l’hivern. Un dia els pastors, en fer-hi nit, van veure al terra tot de llumetes que brillaven i van pensar que era una senyal divina. Per això van marcar amb creus cadascun d’aquests punts lluminosos. Al matí següent quan es van llevar, es van trobar al mig d’un camp de creus santes i d’ossos d’ovelles mortes. Més endavant s’ha sabut que el fòsfor que hi ha als ossos produeix lluminositat en la foscor; vét aquí la senyal divina.

Després de Santes Creus, encara hem tingut temps d’acabar de fer gana visitant dues petites joies del modernisme a casa nostra: el celler cooperatiu de Nulles i el Santuari de Montserrat a Montferri. Queda per una propera escapada a Montferri anar a l’obrador de les Clandestines, una cervesa artesanal amb diferents tipus i gustos… heu de tastar la de farigola!

Vídeo de Patrimoni.gencat sobre la tomba de Pere el Gran

L’artèria del riu Gaià a Vilabella

El pas del riu Gaià per alguns municipis de l’Alt Camp és molt conegut, com el passeig didàctic que hi ha al Pont d’Armentera, l’arbreda de Santes Creus o l’arbreda i el columbari de Vila-rodona, sobretot perquè es troba en ple nucli de les poblacions. Resulta menys evident el pas del Gaià per Vilabella.

Nosaltres hi havíem estat amb un grup d’amics per passar un matí entretingut jugant al paint-ball que hi ha al municipi (Tarraco Paintball) i ni rastre del riu. Aquest és un dels atractius de la ruta ‘De Nulles a Vilabella i als Meandres del Gaià’, que forma part del la col·lecció ‘Pels camins de l’Alt Camp’ (podeu descarregar el PDF amb la descripció i el mapa de la ruta): la sorpresa i el canvi de paisatge que s’experimenta en trobar el riu, que s’ha fet pas entre les roques i els camps trencant el territori i amagant-se juganer en els meandres.

Els camps de vinya envolten el municipi de Nulles, a l'Alt Camp

Com veureu en el PDF de la ruta -on hi ha tots els detalls- és tracta d’un itinerari circular amb inici i final a Nulles, a la cooperativa modernista que és obra de César Martinell. La cooperativa de Nulles mereix un esment especial pel dinamisme que està mostrant els darrers anys per complementar la seva activitat elaboradora de vins i caves amb l’enoturisme. Just al costat de l’entrada s’hi va construir el punt d’informació del municipi on, a més de sol·licitar recomanacions, es poden adquirir els seus vins i els tiquets per participar en les visites que es fan a la cooperativa els caps de setmana. Els guies locals acompanyen el grup per l’interior entre els grans dipòsits fins als punts d’entrada del raïm durant la verema, a la part posterior de la nau. Des d’allí s’accedeix a una tarima superior que permet admirar els arcs de marcat estil modernista que estructuren l’edifici.

En acabar es poden tastar els vins i caves elaborats per la cooperativa sota la marca Adernats, uns productes que han rebut altes valoracions a la Guía Peñín així com diversos premis al Firagost de Valls. Si us agraden els vins blancs més aviat dolços, us recomano el Seducció, que amb un cupatge que inclou la varietat muscat es fa molt agradable al paladar.

Bé doncs, comencem a caminar. La ruta surt des de Nulles i transcorre entre el paisatge típic d’aquesta zona inclosa a la DO Tarragona: camps de vinyes i d’algun altre conreu de secà, amb algun petit bosquet que ha conseguit mantenir-se amb els anys.  Una vegada a Vilabella trobem algunes granges, creuem el poble i marxem a trobar de nou els camps de cultiu mentre sentim de fons l’espetec que arriba des del paint-ball -sobretot si és diumenge. Al cap de pocs quilòmetres, la visió es transforma en arribar al cingle de les Roques Planes.

Set Ponts sobre el riu Gaià a Vilabella

Al fons s’albira una espessa vegetació de ribera entre la que corre el riu Gaià, dibuixant a la dreta els espectaculars meandres encaixats entre parets de roca. Ràpidament s’arriba a baix on una passarel·la de fusta ens ajuda a creuar el riu, per marxar cap a l’esquerra i passar entre arbres i canyes de  tres o quatre metres d’alçada. Després de creuar un parell de passarel·les més, el camí ens porta fins als Set Ponts. El camí s’obre deixant-nos entre el cel i el so net del riu Gaià que segueix el seu curs.

A partir d’aquí tornem a pujar cap a les vinyes per anar a buscar de nou Vilabella. La pujada es fa notar lleugerament però compensa el fet que amb l’alçada es guanya perspectiva sobre la densa zona boscosa que tenim a sota fins arribar al mirador. Entrem a Vilabella per una zona de picnic i emprenem camí per tornar a Nulles.

Altres dades que us poden interessar:

Famílies: Nulles ofereix des de fa aproximadament un mes, unes rutes en carro per descobrir el seu terme municipal. Les sortides tenen lloc els dissabtes i diumenges de les 11 a les 13 hores i està previst incrementar l’oferta. Per a inscripcions cal posar-se en contacte amb l’Ajuntament.

Gastronomia: En aquest municipi hi ha dos restaurants molt fàcils de localitzar, a la mateixa carretera de Tarragona a Santes Creus, i una opció força original al llogaret de Casafort. Es tracta del restaurant La quinta forca, en el que el Xavi -cuiner Km O per SlowFood- ofereix un menú tancat que va actualitzant periòdicament.

Olor d’ametllers entre pedra seca

Olor d’ametllers entre pedra seca, un álbum en Flickr.

Els ametllers són el millor indicador de què l’hivern arriba a la seva fi i la primavera s’acosta. Comença l’explosió de la natura i la bona temperatura convida a sortir a caminar. Vam sortir de Santes Creus per anar fins a Figuerola del Camp, passant pel Pla de Santa Maria i els aromes que desprenien les flors d’ametller ens van acompanyar tota la ruta. Si es fa sencera, anar i tornar són uns 22 km.

Es tracta d’una ruta adequada per a totes les edats i estats de forma, ja que gairebé no hi ha desnivell, i fàcil de fer perquè està senyalitzada com a GR (marques vermelles i blanques) i en part coincideix amb la Ruta del Cister (GR 175). Sortim de Santes Creus pel pont que creua el riu en direcció a Tarragona i una vegada a la carretera veiem en el primer camí que hi ha a la dreta un pal que ens indica ‘El Pla de Santa Maria’, només cal seguir-lo.

El camí és agradable entre camps de conreu marcats per marges de pedra seca, unes construccions que ens transporten a altres temps quan l’artesania formava part gairebé de la vida diària i els pagesos construien, pedra a pedra, elements útils per a ells que a nosaltres ens esdevenen un veritable patrimoni.  Quan ens acostem al Pla de Santa Maria els ametllers es multipliquen i trobem la primera cabana de pedra seca, la Barraca de Cal Augé, a la que seguirà el Cossiol del Soleta (que servia per recollir l’aigua de la pluja) així com altres construccions.

El Pla de Santa Maria ha sabut posar en valor el llegat dels que van conrear aquestes terres i ha creat la Ruta de la Capona, un recorregut d’uns 2 km per conèixer diverses construccions de pedra seca i el paisatge que les envolta. De camí fins al Pla de Santa Maria veurem diverses barraques, però podeu prendre nota perquè aquesta Ruta pot ser una opció per a un altre dia, una ruta plana i curta per fer en família, plena de detalls i bellesa.

Una vegada al Pla si se segueixen les indicacions de la Ruta del Cister es troba a uns escassos 2 km Figuerola del Camp, des d’on es tenen bones vistes de la gran plana de l’Alt Camp. Si seguíssim el camí endavant arribaríem a Prenafeta, des d’on l’horitzó ens mostra la comarca de la Conca de Barberà. Des de Figuerola, girem i tornem pel mateix camí fins a Santes Creus.

Santes Creus resulta un bon camp base per organitzar sortides perquè convida a relaxar-se, passar-hi una estona i arrodonir la jornada. Destaca el monestir cistercenc que forma part de la Ruta del Cister, però té altres reclams com diversos bars i restaurants, una fresca zona de picnic al costat del riu Gaià, una agrobotiga on trobar els vins de la cooperativa i una petita botiga amb productes locals o propers (embotits, coques, olives,… i fins i tot premsa).

Si voleu més informació sobre la Ruta de la Capona podeu llegir aquest reportatge a la revista Cultura i Paisatge.