2012 in review, resum elaborat per WordPress de les estadístiques d’aquest blog

Comparteixo amb tots vosaltres el resum de les estadístiques del meu blog ‘elsullsalspeus’, un intent d’acostar-me al territori i als paisatges que acompanyen la meva vida, que ha elaborat WordPress i aprofito per desitjar-vos un bon final de l’any 2012 i una excel·lent entrada al 2013.

Val a dir que els darrers mesos el blog no ha comptat amb noves actualitzacions i el motiu és que hem reduït les sortides més llargues perquè el 2012 ens ha portat una de les millors sorpreses que podia, estic esperant un fill. He començat el camí més emocionant que mai emprendré i a partir de l’estiu vinent espero seguir-vos explicant rutes i paisatges interessants!  De moment aprofitaré per explicar-vos noves rutes que es creen al territori de Tarragona o webs on podeu trobar noves opcions.

Feliç 2013!!

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 3.400 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 6 years to get that many views.

Click here to see the complete report.

Camí dels Castells i Ronda verda del Baix Gaià: del Catllar fins a la Vespella de Gaià

Seguim al Tarragonès recorrent les opcions que ens ofereix la zona del Baix Gaià. Avui amb una ruta de 17 km que es pot fer en poc més de 4 hores: del Catllar fins a la Vespella de Gaià. El camí  és fàcil de seguir i són pistes amples al principi i a l’alçada de la presa de l’embassament del Gaià s’agafa ja carretera encara que molt estreteta, sense marcar i sense gairebé cotxes fins a Vespella de Gaià. El camí és una mica costerut, sobretot per arribar al nucli antic de la Vespella de Gaià.

El camí cap a Vespella surt del Catllar per la llera del riu Gaià amunt, cap a la presa, passant per sota de la línia de ferrocarril en desús Reus-Roda i sota la nova línia de l'AVE

El camí està marcat amb pals de senyalització a les cruïlles, no hi ha marques de pintura, i no té pèrdua. De totes formes pot ser interessant portar el mapa de l’editorial Piolet: Baix Gaià. Ronda Verda, Ruta dels Castells i Pic de la Mola. (3,5 euros a l’oficina de turisme del Catllar)

Aparquem el cotxe al Catllar al parquing que hi ha davant del parc la Torre d’en Guiu i veurem de seguida el pal de senyalització a l’altre costat del riu. Agafem el camí cap amunt, direcció la presa de l’embassament del riu Gaià, propietat de l’empresa Repsol, per la llera del riu. Passem sota els ponts del ferrocarril, de la línia Reus-Roda actualment fora de funcionament i de l’Alta Velocitat, i entre diversos camps de cultiu i horta. Quan el pas del riu es fa més estret, trobem un camí que puja a la dreta, al costat d’un camp d’avellaners i oliveres, el prenem amunt. Pugem pel camí fins sortir a una altra pista on  hi ha marques de GR. Aquí anem a la dreta per sortir a la carretera que puja cap a l’embassament del Gaià.

Els Masos de Vespella

Anem amunt i quan hem passat un mas que vol semblar un castell, trobem dues carreteres, la que va a l’embassament i la que ens portarà cap a la Vespella, a la dreta. Al cap de pocs metres veurem un pal de senyalització que ens marcarà la carretera fins a Masos de Vespella i Vespella. No hi ha pèrdua. Es passeja entre bosc de pins petits i amb algunes cases a banda i banda de forma esporàdica i baixem fins a l’entrada dels Masos, un petit nucli amb cases de colors i diverses escultures que apareixen en els racons més inesperats obra de Royo i de Bartolozzi.

Passats els masos trobarem un pal informatiu sobre la ruta que es pot fer pel municipi de Vespella i informació dels punts d’interès. Nosaltres seguim la carretera amunt cap al nucli antic on hi ha l’església de Sant Miquel i el castell de Vespella, del segle XII.

Es troben al capdamunt d’un turó així que tocarà agafar aire i tirar carrer amunt. Això sí val molt la pena pujar fins dalt, ja que hi ha una bona vista de la plana fins al mar Mediterrani, encara que també  veiem a sota a l’esquerra la gran urbanització que s’ha construït a la Vespella.

L'església de Sant Miquel des dels Masos de Vespella

La tornada la fem pel mateix camí. No és tant dura com l’anada, ja que només hi ha uns pocs quilòmetres de pujada sortint dels Masos fins a l’alçada de l’embassament del Gaià. Una vegada allí es fa molt ràpida l’arribada al Catllar. I allí, al parc de la Torre d’en Guiu podem aprofitar el fet que hi ha una zona de picnic per recuperar energia o un restaurant amb terrassa davant de la piscina.

Les vistes des de l'església de Sant Miquel fan evident per què es va escollir aquest emplaçament per al castell

Camí dels Castells i Ronda verda del Baix Gaià: Argilaga-el Catllar

Senyalització per a senderistes i BTT, ruta de l'Argilaga fins el Catllar, uns 6 km anar i tornar

El riu Gaià neix a Santa Coloma de Queralt i travessa camps i la serralada litoral per desembocar al Mediterrani a Tamarit. En el seu recorregut deixa arbredes, meandres i racons de gran bellesa, així com diversos castells que són testimonis del segle XI, quan es convertí en frontera entre els comtats catalans i el regne d’Al-Andalus. Per posar en valor el seu llegat natural i cultural, diversos pobles del Tarragonès s’han unit en el que s’anomena Consorci del Baix Gaià i han senyalitzat Camins per conèixer els castells que es troben a la seva ribera i una Ronda verda que els uneix.

El camí té uns 2-3 km en els que esdevé un sender de gran belleza, sobretot per la roca i les marques de roderes que s'hi poden observar

Si esteu interessats en conèixer aquesta zona us pot ser útil el mapa de l’editorial Piolet ‘Baix Gaià’ Ronda Veda, Ruta dels Castells i Pic de la Mola. Nosaltres l’hem adquirit a l’oficina d’informació del Catlla, al peu del castell, per 3,5 euros.

Jo us proposo fer l’itinerari des de l’Argilaga fins al Catllar, que són uns 11 km anada i tornada, i allargar si es vol cap a Tarragona, cap a la Riera de Gaià o cap a Vespella de Gaià un cop al Catllar. El camí és molt senzill de seguir, té molt poc desnivell i és molt cómode, a banda de transcórrer entre camps de garrofers i bosquets mediterranis amb un paisatge molt agradable.

A més és un espai força transitat, ja que hem trobat molts grups de ciclistes en BTT i algun altra senderista gaudint de les diverses rutes d’aquest territori. Això sí, els ciclistes són els reis, només cal veure els diversos bars que fan ofertes d’esmorzar de forquilla per aquest tipus de clients!

Hem deixat el cotxe a l’Argilaga i hem pres el Camí de la presa del Gaià. Si veniu des de Tarragona per la carretera que va a Santes Creus, trobareu el camí a la rotonda que dóna entrada a l’Argilaga. Cal sortir en direcció ‘Sant Roc’. Només sortir de la carretera ja veureu el pal de senyalització al costat d’unes cases de la urbanització.

El primer tram de camí és una pista plana i ampla (coincideix amb el GR 172 o Camino de Santiago) i després d’uns 3 km, en un moment que es creua una línia d’alta tensió, un pal de senyalització ens indica seguir per un senderó. Aquest és el tram més maco de camí, entre marges de pedra seca, camps i boscos, que va serpentejant i baixant lleugerament fins que s’està molt a prop de la via de l’AVE a uns 2km del Catllar. No hi ha pèrdua, només cal seguir el camí principal i anar seguint la senyalització.

 

El castell del Catllar es pot visitar tot l'any dissabtes i diumenges de les 10 a les 14 hores i també a les tardes de les 16.15 a les 17.15 hores. La visita inclou dos audiovisuals

L’arribada del Catllar es fa travessant entre l’ermita de Sant Ramon i les restes de la Fàbrica on hi havia també un Molí Fariner i que recorda altres èpoques industrials. Ara tot l’entorn és un gran patchwork a diverses alçades amb els horts dels veïns. Tot seguit hi ha a l’esquerra el Parc de la Torre d’en Guiu, amb un restaurant, espai per jugar els nens i nenes i taules de picnic. A l’esquerra s’arriba de seguida al Castell del Catllar que s’ha convertit en el centre d’interpretació dels Castells del Baix Gaià. Val la pena pujar les escales i fer-hi una ullada a l’estructura que han recuperat i al fossar de roca que el rodeja.

Quan s’està al Castell es veu a la dreta el camí que segueix, aquest ja no forma part de la Ronda verda del Baix Gaià, sinó que és el GR 172 que va fins a Tarragona (8,8 km). Si se segueix, al cap d’un quilòmetre s’arriba a la urbanització Bonaigua (segur que us sonarà el restaurant ‘Caballo de copas’) on es creua la carretera i entre les cases se segueix per un camí asfaltat direcció Pallaresos i l’urbanització de Manous.

De totes formes, si una vegada al Catllar es vol seguir camí pels camins del Baix Gaià, cal tornar al Parc de la Torre d’en Guiu, on hem arribat, i veureu un pal indicador que assenyala dues opcions: a la Riera de Gaià, 3,5 km, o a Vespella de Gaià, 8,5 km.

Si teniu interès en conèixer el terme del Catllar però voldrieu anar-hi amb una excursió guiada, el 26 de febrer l’ajuntament ha organitzat una Caminada Popular pel terme. La sortida és a les 9 del matí davant del Centre Cultural i es pot consultar més informació sobre el recorregut i les inscripcions al web de l’Ajuntament.

La Ronda verda del Baix Gaià dóna dues opcions des del Catlar, cap a la Riera i cap a Vespella

Anella verda de Tarragona: de l’urb. de Manous fins al Mèdol

Avui  hem fet un nou tram del tomb de l’Anella verda de Tarragona hem recorregut 14 km que han sigut unes 3 hores i mitja de temps. Es tracta d’anar i tornar pel mateix camí des de la urbanització Manous fins a la pedrera romana del Mèdol. El camí és una pista molt fàcil de seguir en tot el recorregut (algun tros amb marques de GR però la majoria amb les marques grogues de l’Anella) i només hi ha alguna pujada de tornada per arribar fins el Gurugú, però es pot fer bé.

Vistes del litoral de Tarragona des de la urbanització dels Manous, anant per l'Anella Verda, tota l'estona caminarem en paral·lel al mar

Hem aparcat el cotxe a la Urbanització Manous, davant el bar Cal Siscu. Hi podeu arribar per la carretera que surt de Sant Pere i Sant Pau cap a Santes Creus. Una vegada s’ha sortit de SP i SP i s’ha passat per sobre l’autopista AP-7, veureu de seguida una carretera a la dreta que va a la urbanització de Manous. Entreu i el primer carrer que hi ha a l’esquerra porta de seguida al bar que us comento. Allí podeu aparcar i baixeu uns metres fins al pal de senyalització que hi ha a la cruïlla i que haureu vist.

Aquest primer tram de mig quilòmetre aproximadament és el menys atractiu ja que va al costat de la urbanització però té un premi quan anem a deixar-la que són unes bones vistes de Tarragona i del mar.

Seguim pel camí fins arribar al Gurugú on veurem a l’esquerra la nova presó de Mas Enric, que és grandiosa, i allí mateix girarem a la dreta. A mitja baixada hi ha l’opció d’anar fins a Boscos de Tarragona o seguir cap al Mèdon anant a l’esquerra. Tot el camí anem paral·lels al mar i a l’autopista AP-7, que tenim a la dreta.

Mas de sorder, un testimoni d'altres èpoques d'una casa que ara està en ruïnes però que havia viscut segur una etapa de riquesa

Cap a la zona del Catllar passem per davant de tres masos envoltats de camps i terrasses que fan pensar en la vida que hi devia haver en altres èpoques, on el treball del camp encara tenia pes. Destaca el Mas de Sorder que amb la seva cúpula i la seva galeria d’arcs des dels que ha de tenir unes vistes espectaculars del mar, destaca des de lluny encara que ara es troba en estat força abandonat. Com els altres, Mas de la Creu i Mas de Cusidor, són records d’altres èpoques.

A partir d’aquest punt hem trobat força gent caminant, corrent i en bicicleta, el que provoca una gran alegria de veure com s’aprofita el patrimoni de camins que ha recuperat l’Ajuntament i la natura que no ho sembla però tenim a tocar.

Des d’aquí només queden uns 3 quilòmetres fins la pedrera romana del Mèdol, propietat d’Abertis i a la que hi ha accés també des de l’autopista. Una gran ferradura ens mostra la pedrera d’on es va extreure la majoria de la pedra amb la que es va construir la ciutat romana de Tarraco i una agulla al mig permet recordar l’alçada on arribava la roca. Val la pena fer-hi una volta i gaudir d’un punt especial de Tarragona just davant de la Platja de la Móra.

Des d’aquí l’Anella Verda segueix fins al riu Gaià on ja girarà per tornar per la costa. Queden uns 4 km, però ho deixem per a la propera ocasió. Una mica d’aigua i reprenem el camí de tornada cap al cotxe.

La tornada es fa molt agradable i només hi ha una pujada que fa entrar en calor per arribar fins al Gurugú, ara bé aquests dies de fred Siberià ja va bé agafar una mica de caloreta! Bon camí!!

La pedrera del Mèdol, al costat de l'AP-7 i a l'alçada de la Móra

L’Anella verda de Tarragona des del parc ecohistòric del Pont del Diable

Senyalització vertical: els pals indicadors dels Camins de Tarragona - grocs - enllacen amb altres camins i senders que transcorren pel terme tarragoní com el PR15, el GR92 o Sender del Mediterrani, o el GR172 o Camino de Santiago

Tarragona ha dut a terme un projecte de posada en valor dels camins que hi ha al seu terme municipal per crear un recorregut circular d’un total de 34 km que va des del riu Francolí fins al riu Gaià, passant pels boscos mediterranis de l’entorn de Tarragona i per les platges del seu litoral: l’Anella Verda. L’anella és un gran tomb que en alguns moments aprofita camins ja senyalitzats (PR o GR -Petit i Gran Recorregut-) i en d’altres s’ha marcat amb una línia groga que marca la continuïtat de la ruta. En tot el recorregut es troben a les cruïlles pals de senyalització amb indicadors de color groc  que assenyalen la distància en quilòmetres i temps entre els diversos punts de l’itinerari de l’Anella verda i també amb altres punts de la Xarxa de Camins de Tarragona (mapa de la Xarxa de Camins de Tarragona de l’Ajuntament de la ciutat) com el Llorito, masos o urbanitzacions.

Si voleu conèixer els principals punts que uneix l’Anella verda, podeu consultar al web de l’Ajuntament de Tarragona la ‘Síntesi del recorregut del Tomb de l’Anella verda’.

L'aqüeducte romà de Tarragona (Patrimoni de la Humanitat), conegut com el Pont del Diable

Avui hem decidit aprofitar aquests nous equipaments per conèixer una Tarragona diferent, el ‘backstage’ de les carreteres i els carrers pels que passem cada dia però que en cotxe ens passa desapercebut. El nostre objectiu és fer la part interior del tomb de l’Anella verda, que és el que menys coneixem, ja que per la costa i les platges hi hem anat en diverses ocasions. El camí es pot començar al Parc del Francolí però nosaltres hem escollit com a punt de partida el Parc Ecohistòric del Pont del Diable.

Es pot deixar el cotxe a l’aparcament i de seguida que s’entra al parc es troba informació sobre els Camins de Tarragona. Hi ha diverses opcions i nosaltres hem fet una volta circular d’unes dues hores i mitja.  A l’entrada del Parc hem anat a l’esquerra seguint els indicadors cap al Mas dels Arcs o de l’Àngel i seguint el PR C15 (marques grogues i blanques). El camí passa per darrera de Sant Ramon i Sant Salvador entre pins, margalló i diversos arbustos. Quan s’està a l’alçada del Mas d’en Garrot, que queda a sota, el camí fa un gran tomb cap a l’esquerra per passar per unes roques on hi ha la Font d’en Garrot i tot seguit ja va a la dreta fins al Mas de Pastor. Una vegada al mas hi ha una recta molt llarga i seguim cap a l’esquerra a buscar la carretera de Tarragona-Santes Creus a l’alçada dels Pallaresos. Es creua la carretera i llavors es passa per davant la Urbanització Mas de Panxer, en aquest tram el sender coincideix amb el GR172 i al trobar-se al costat d’urbanitzacions els marges del camí estan força bruts de restes de rajoles i altra runa, encara que la pista està neta.

Nosaltres hem passat l’urbanització fins arribar a l’alçada de l’autopista AP7 després d’una baixada, on el GR 172 creua amb el GR 92, i l’Anella verda gira a l’esquerra per anar paral·lela al mar. En aquest punt hem girat i hem tornat pel mateix camí fins el Mas del Pastor. Una vegada allí, enlloc de girar a la dreta,  tirem endavant seguint una llarga línia de xiprers que va baixant i després seguint les indicacions que hi ha, que en alguns llocs coincideixen també amb un PR. El camí acaba als peus de l’Aqüeducte romà de les Ferreres, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb els diversos monuments romans de Tàrraco, que es coneix popularment com el Pont del Diable.

Us sorprendrà si feu el recorregut, que el recorregut sempre va entre pins i boscos, amb l’excepció d’algun petit camp d’avellaners, i que té força trams de roca. Es tracta d’unes pistes i senders força transitats sobretot per ciclistes i en ocasions puntuals per algun caçador.

Les característiques de l’Anella verda fan que es pugui fer una ruta tan llarga com es desitji i començant en qualsevol dels trams. Si es vol fer un tastet dels boscos de Tarragona, es pot escalfar i començar a agafar fons en el Parc Ecohistòric del Pont del Diable on hi ha senyalitzades tres rutes de 2,3 o 4,5 o 5,3 km molt ben indicades que, a més, permeten descobrir les espècies d’arbres i plantes i els racons amb bancs, escultures i detalls d’aquest jardí romàntic construït per Rafael Puig i Valls, percussor del Dia de l’Arbre.

Ruta dels Quatre pobles a la Secuita

Arribant a Vistabella entre vinyes i avellaners

La Secuita ha creat i senyalitzat la Ruta dels Quatre Pobles que es pot fer caminant o en bicicleta en família, ja que es tracta de camins amples i sense massa desnivell, entre vinyes, avellaners, garrofers, oliveres i boscos, paisatges  rurals de l’interior del Tarragonès. La caminada es pot començar en qualsevol dels quatre nuclis que enllaça aquest itinerari: la Secuita, l’Argilaga, les Gunyoles o Vistabella, i es pot fer sencera o retallar-la gràcies a les dreceres que també estan senyalitzades.

Podeu descarregar la ruta en PDF

Veureu que la senyalització té tres codis de color: vermell per a la ruta sencera, blau per a les dreceres i groc per a les connexions amb altres municipis dels voltants, de fet des de Perafort és possible connectar amb la ruta a través del camí que entra a l’esquerra després de la rotonda de l’estació Camp de Tarragona de l’AVE.

L'església modernista Sagrat Cor de Vistabella és obra de Josep M. Jujol

Un dels punts obligats de la ruta és Vistabella, un petit nucli en un turó envoltat de camps, on hi ha una joia modernista obra de l’arquitecte tarragoní Josep M. Jujol: l’església Sagrat Cor on s’hi celebra missa els diumenges i festius a les 13 hores. Es poden concertar visites per descobrir la seva curiosa arquitectura i tots els seus secrets interiors contactant amb el Sr. Josep Rovira (977 62 54 61) en l’horari de 10 a 12 h i de 16 a 19 h.

Es tracta d’una construcció de materials senzills realitzada entre 1917 i 1923, que va ser possible gràcies a la contribució de tot el poble, i que segons estudiosos de l’obra de Jujol és una de les obres més importants d’Europa del segle XX.

Més informació sobre l’església a Gaudí i el Modernisme a Catalunya.

És interessant visitar també el Santuari de Montserrat a Montferri i comparar aquestes dues construccions de Jujol, molt diferents però ambdues perfectament integrades en l’entorn i d’una gran bellesa. Podeu visitar la ruta que us proposàvem fa unes setmanes.

Un mos al territori

El turisme és descoberta i cultura, i entre els seus atractius destaquen la gastronomia i l’enologia. Per què? Per diverses raons: són fruit de la terra i per tant expressió d’un territori, donen forma al paisatge i són paisatge en sí mateixes, són part de la història i tradició d’un indret, i esdevenen un producte en sí mateixes. En aquest sentit la província de Tarragona disposa d’un gran patrimoni.

En el món del vi aquestes comarques compten amb cinc Denominacions d’Origen pròpies (DO Conca de Barberà, DO Monsant, DOQ Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta)  i altres de compartides (DO Penedès, DO Cava, DO Costers del Segre) el que suposa un ventall enorme de cellers, cooperatives i agrobotigues per visitar, amb encara moltes més opcions d’activitats com maridatges, tastos, sortides teatralitzades, sortides en carro de cavalls, excursions guiades, visites a vinyes,…; i l’oportunitat de conèixer varietats tradicionals i úniques com el Trepat de la Conca de Barberà, la Garnatxa blanca de la Terra Alta, el Sumoll de l’Alt Camp i el Penedès, el Samsó del Priorat, o altres que normalment s’han usat per elaborar cava i amaguen noves opcions: Xarel·lo, Parellada i Macabeu. Una copa de vi és una forma diferent d’experimentar un territori amb la vista, l’aroma i el gust.

La gastronomia desperta també tots els sentits i ens explica com és una zona a través dels seus elements i de la forma com es combinen i s’elaboren. A Tarragona la Diputació impulsa el projecte Productes Locals de Qualitat (PLQ) per promocionar els productes agroalimentaris que es cultiven o elaboren al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i que destaquen per la seva qualitat com els calçots de Valls, el peix blau de Tarragona, l’avellana de Reus, la patata de Prades, l’oli d’oliva DOP Siurana o DO Terra Alta, les clementines de les Terres de l’Ebre, la mel del Perelló, l’arròs del Delta de l’Ebre o la tonyina roja de l’Ametlla de Mar.

Resulta imprescindible quan es viatja degustar-los ja sigui a les fires o jornades gastronòmiques -també de molts altres productes- que s’organitzen durant l’any, als restaurants o adquirint-los a mercats i botigues i cuinant-los. Productes Locals de Qualitat ha editat diversos opuscles -disponibles al seu web – que expliquen les característiques d’aquests productes que mereixen una qualificació especial, així com trucs i receptes per gaudir-ne al màxim.

Tots aquests -i no són  pocs!- són alguns dels productes amb segells de qualitat oficials (DO, DOP, IGP…), però casa nostra compta amb un gran número de productors i artesans locals que treballen al territori i el territori, per treure’n el millor  i contribuir a la riquesa gastronòmica i agroalimentària de Tarragona. Des de 2010, formem part amb el Ramon del grup de consum La Taca Verda (impulsat pels responsables del restaurant La Grava del Morell), el que ens ofereix una porta oberta a conèixer directament pagesos, viticultors, pastissers, artesans i fins i tot un pastor -el Sergi i l’Eva elaboren els formatges La Vall del Brugent a les Muntanyes de Prades-, dels que anirem parlant també en aquest bloc. Perquè en les nostres excursions i passejades podem aprofitar per conèixer aquest patrimoni, a peu, des de la mateixa terra, a un altre ritme. I per això,  parlarem també del moviment ‘Slow Food’ que està movent-se decidit a les comarques tarragonines.

El resurgir de la Tarraco imperial

Los romanos llegaron a la península ibérica el año 218 aC y decidieron instalarse en una colina junto al mar Mediterráneo: Tarraco, que años después fue la capital de la Hispania Citerior cuando el emperador Augusto vivió en ella. Esta etapa de la Tarraco imperial dejó grandes edificios e infraestructuras que perviven en la actualidad y le otorgan un carácter especial que fue reconocido por la UNESCO cuando el año 2000 declaró Patrimonio de la Humanidad el conjunto patrimonial romano de Tarragona.

Espectáculo de gladiadores en la arena del amfiteatro de Tarragona, en el festival Tarraco Viva 2010

Los años han transcurrido pero el espíritu de Tarraco se mantiene en la Tarragona actual en calles, restaurantes y tiendas de la Part Alta (como se conoce a su casco histórico), en museos, en parques y en su skyline. Y esta presencia es aún mayor el mes de mayo de todos los años cuando se celebran las jornadas de divulgación histórica Tarraco Viva, un festival que este 2011 se inició el jueves y se celebra hasta el próximo domingo día 15. Se trata de una ocasión excelente para realizar una ruta urbana por la ciudad de Tarragona para conocer su legado romano mientras se descubren sorprendentes recreaciones históricas, talleres y actividades que ayudan a entender cómo era la vida en la ciudad hace miles de años.

La mejor opción para no perdese ningún rincón es seguir la Ruta Romana propuesta por Tarragona Turisme, el Patronato de Turismo de Tarragona, de la que se encuentra toda la información en el PDF enlazado en este párrafo o en el apartado MUSEOS Y RUTAS de la página web tarragonaturisme.cat. La mayor parte de esta ruta se situa en la Part Alta de la ciudad, donde se encuentran el circo romano, el foro provincial, la maqueta de Tarraco, las murallas, el paseo arqueológico, el Museo Nacional de Arqueología, el amfiteatro y el templo (que no puede visitarse pero que estudios recientes han confirmado que se encuentra bajo la catedral actual). Es interesante empezar la visita en la Plaza del Pallol (a la que se accede desde la Via de l’Imperi por el Portal del Roser) para hacerse una idea de cómo era la ciudad en época romana gracias a una fantástica maqueta. Además de los monumentos es interesante desplazarse a la tienda de deportes Esports Catedral o al restaurante Pulvinar (ambos en la calle Mayor) y a los restaurantes de la Plaça de la Font (la plaza del ayuntamiento), para observar cómo han integrado el patrimonio en sus establecimientos.

El itinerario sigue en otros puntos del centro y la parte baja de la ciudad, y durante su recorrido puede disfrutarse de vestigios de otras épocas como la etapa Medieval o el Modernismo. Si se pasea hasta la Necrópolis, es imprescindible dar un paseo por el barrio pescador de Tarragona conocido como Serrallo, donde hay un gran número de restaurantes donde comer pescado, especialmente el romesco o el pescado azul de Tarragona. Un buen complemento para realizar la ruta es la audioguía geolocalizada de la Tarraco Romana, Woices, que puede descargarse en tarracoromana.woices.com/.

Para los amantes de la naturaleza es recomendable la visita al Pont del Diable, como se conoce al aqueducto romano que llevaba el agua a la ciudad, donde se ha creado un parque ecohistórico con diversas rutas señalizadas. Se puede acceder en coche (tomando la N-240 dirección Valls) o en transporte público en autobús (líneas 5 y 85).

Los amantes de la gastronomía cuentan con un atractivo añadido este año, ya que la celebración del festival Tarraco Viva coincide con la tercera edición del Tarragona dTapes, una ruta alternativa de tapas por la ciudad!

Para conocer la oferta gastronómica de la Part Alta puede visitarse la página web del colectivo Tarragona Essència, que agrupa a la mayoría de establecimientos de esta zona.