El naixement del riu Brugent, des de Capafonts

El municipi de Capafonts des de la pista cap a la font de la Llúdriga. A l’esquerre es veu l’hotel Davall Plaça

Ara feia dies que no sortíem d’excursió així que ens hem proposat fer una sortida no massa forta però que fos ben maca. Hem estat a Capafonts com a camp base (allotjats a l’Hotel Davall Plaça que és molt recomanable -acollidor, restaurant excel·lent, modern, còmode i amb bon servei) per visitar les Muntanyes de Prades. I l’excursió que us proposo avui és un tram de l’Itinerari a peu número 1 dels que han editat Capafonts Patronat Municipal de Turisme Rural i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona – Costa Daurada: la Capçalera del riu Brugent.

Aquest és un itinerari circular de gairebé 9 km i que es pot fer en unes 4 hores, però per la calor i el temps que teníem hem decidit fer només una part i hem caminat aproximadament dues hores i mitja arribant fins a la cova de les Gralles, una gran bauma gairebé al cap damunt dels Motllats.

És un itinerari que es pot fer en família, amb nens petits sobretot fins a la font de la Llúdriga on es diu que neix el riu Brugent, ja que el tram següent fins a la cova és un senderó força costerut. Hem agafat la pista sortint de l’hotel Davall Plaça, al cap de 20 metres, a la dreta. Ja veiem davant nostre a l’esquerra el barranc per on anàvem a caminar. Una vegada feta la baixada per la pista de seguida es troba un pal de senyalització que indica el camí cap a la Mussara per la font de la Llúdriga, seguim endavant. Aquest primer tram transcorre entre camps de cultiu, avellaners sobretot, i és de ciment.

El sender al costat del riu és molt atractiu degut a la vegetació de la zona i a les vistes que ens va oferint del riu Brugent, una descoberta continua

Comencem una lleu pujada i al cap de pocs metres es troba una cadena al camí que prohibeix el pas dels cotxes des d’aquest punt. Cal seguir endavant. Es pot pujar per la pista i trobarem senyalitzacions a l’esquerra que ens indicaran l’entrada a les Tosques i a la Font de la Llúdriga, però és millor agafar el senderó que trobareu allí mateix a la cadena. Nosaltres hem fet la pujada pel senderó i després hem fet la tornada per la pista.

El camí pel sender és molt agradable ni que sigui estiu, ja que la gran quantitat de vegetació que hi ha fa que transcorri per l’ombra. Caminem amb el riu Brugent sempre a la nostra esquerra sentint el seu brogit i descobrint-lo cada pocs metres amb els seus tolls, roques, mentre anem cap al seu naixement. El camí compta amb pals de fusta amb unes marques grogues i alguns amb unes plaques amb el dibuix d’un senderista i que indiquen la direcció que cal anar seguint. No hi ha possibilitats de perdre’s. La pujada és constant però no forta i convé anar-se aturant a gaudir del paisatge.

Veureu en el camí diversos miradors fets de fusta i baranes que en algun tram ajuden a fer el camí més fàcil, l’equipament és molt adequat en aquest tram de sender. Després del primer mirador que ens descobreix un saltant que fa el riu, seguim pujant amunt pel costat de la barana, fins que arribarem al tram que he trobat més espectacular ‘les tosques’, espai a mig camí de la font de la Llúdriga i que segons l’opuscle de l’itinerari deu el seu nom al tipus de roca calcària que veiem, que s’anomena ‘tosca’. Aquí el riu juga entre les roques creant petits saltants i alguns tolls d’aigua cristal·lina que conviden a refrescar-s’hi.

Les tosques

Seguint amunt, trobem la font de la Llúdriga. Un pla ple d’arbres en el que de les roques sorgeix l’aigua que avança tranquil·la, sense el soroll que hem anat sentint abans ja que el desnivell és gairebé inapreciable. Aquest és el naixement del riu Brugent. Després de visitar-lo es va a la dreta i se surt a la pista de nou. Aquí podeu girar i anar avall de nou cap a Capafonts o podeu prendre un senderó que puja amunt (fa força pujada) cap a la Mussara. Quan hem agafat alçada i estem gairebé al capdamunt dels Motllats, un pal de senyalització ens indica un camí a l’esquerra que porta a la cova de les Gralles, que és una gran bauma.

El camí fins a la cova de les Gralles són uns 2,7 km, així que si fem anar i tornar fins aquí haurem fet un recorregut d’uns 5,5 km d’una gran bellesa. Si us animeu a fer tota la volta circular amb els 8,9 km totals passareu pel Pont de Goi, un pont de pedra natural, la Cova del Grèvol i la Foradada.

Si aneu a Capafonts aprofiteu per menjar al restaurant de l’hotel Davall Plaça, ja que tenen un menú excel·lent per 18,50 euros, amb diversos plats elaborats per escollir i en els que usen productes de la zona com els formatges de la Vall del Brugent que fan el Sergi i l’Eva, el cabrit de Capafonts o el xai de la Febró. Hem trobat que té una gran relació qualitat/preu i que és molt recomanable.

GR 92: del Port de l’Estany fins al restaurant los Perales

El GR92 transcorre arran de mar de l'Ametlla fins a l'AmpollaLes cales i penyassegats del sender del Mediterrani a les Terres de l'Ebre, són espectaculars

Avui hem fet un altre bocí del GR 92, una part de l’etapa 29 que va de l’Ametlla a l’Ampolla i que, com diuen al web de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), “es tracta d’una etapa obligatòria per a tots els amants del GR92, i recomanable també per a tots com una etapa “mostra” del que vol ser aquest sender”.

En aquest tram el camí sempre va arran de mar, pel camí de ronda tot el temps possible -que és la majoria-, passant entre el margalló i els pins i ben a la vora de les oliveres que en alguns trams sembla que busquin la brisa salada del Mediterrani. Les marques vermelles i blanques del sender són visibles tota l’estona i és fàcil seguir-les si s’està una mica atent, de fet, com que el camí va sempre a buscar el mar no té massa pèrdua. El camí es converteix en un sender estretet entre roques i ven a prop dels penyassegats en diversos moments, pel que crec que hi ha trams que no són recomanables amb nens.

Si hi aneu amb la canalla us recomanaria anar a les platges del Perelló: platja de Santa Llúcia, platja Morro de Gos i Cala La Buena, ja que s’hi pot arribar en cotxe, hi ha un camí ben adequat per caminar i no hi ha gairebé desnivell. Si volguessiu veure una mica de penyassegat, podrieu seguir el GR des de Cala La Buena fins al restaurant los Perales. És molt maco, força ample i el camí té una barana de fusta.

Pel GR92 de l'Ametlla a l'Ampolla amb l'Ilot al fons

Un altre punt interessant per anar amb nens, o sense, si no es vol caminar gaire però es vol apreciar la bellesa d’aquest tram de costa, és anar a la platja de l’Àliga, on s’hi pot arribar amb el cotxe. Un cop aparcats, si feu uns metres del GR a l’esquerra, arribareu a l’Illot. La platja que hi ha davant és un bon indret per deixar passar el temps mirant l’horitzó.

L’etapa sencera de poble a poble recorre un total de 16,5 km i malgrat que el desnivell no és fort, sí que requereix tenir cames ja que a més de serpentejar el litoral el GR baixa a les cales -algunes de sorra i altres de còdols- i torna a pujar, com un tobogan que a la llarga es fa notar. Fer l’excursió anada i tornada és força dur i requeriria tota la jornada, el millor és quedar amb algú per recollir-vos a l’arribada i que us torni a portar al cotxe, o fer servir el tren, taxis o algun altre mitjà de transport.

La combinació que hem fet nosaltres per reduir una mica la distància, fins a uns 10-11 km pels que hem tardat gairebé 4 hores comptant aturades per gaudir de les vistes, és aparcar el cotxe al Port de l’Estany (s’hi arriba des de l’Ampolla seguint la senyalització que diu Platges Sud)  i anar fins al restaurant Los Perales, en ple GR i a pocs metres de Cap Roig, on hem dinat una bona paella marinera en companyia de la Xènia i el David que després ens han dut fins al cotxe. Aquest és un restaurant que us recomano de debò per fer paelles o fideuà i entrants típics de la zona: musclos, ortigues, mixons, torradets amb anguila,…!

Les cales i penyassegats del sender del Mediterrani a les Terres de l'Ebre, són espectaculars

Quan esteu al Port de l’Estany, un port natural on tenien les seves barques els pescadors abans de construir-se el de l’Ametlla, només iniciar el GR 92 trobareu les fortificacions de la Guerra Civil, diverses construccions que  s’han restaurat i museïtzat amb plafons explicatius, que es van aixecar per evitar una possible invasió per mar des de Mallorca per part de l’exèrcit feixista. Les fortificacions que trobem a prop de la platja del Port de l’Estany són de les millors conservades del litoral català. Fent el camí, trobareu més endavant altres construccions aïllades com búnkers i trinxeres.

 Enllaços útils:

Mapa i descripció de l’etapa 29 de l’Ametlla de Mar a l’Ampolla (FEEC): http://www.feec.es/etapes/gr-92-lametlla-de-mar-lampolla

Restaurant Perales: http://www.perales.cat/

Platges de les Terres de l’Ebre: http://www.terresdelebre.org/cat/DescobreixNos/PlatgesILitoral/index.php

Folletó informatiu editat pel Patronat de Turisme de l’Ametlla de Mar sobre les fortificacions del municipi: http://issuu.com/allaog/docs/fortificacons?mode=embed&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml&showFlipBtn=true

Les fortificacions de l'Ametlla de Mar (Port de l'Estany)

Les fortificacions de la Guerra Civil a l’Ametlla de Mar (Tinet): http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47385&ch=3

Enoturisme a Rodonyà, entre l’Alt Camp i el Baix Penedès

Aquest dissabte vam anar a comprar vi al celler Vinya Janine a Rodonyà (DO Tarragona), un vi amb una excel·lent relació qualitat preu, sobretot el rosat i el seu xarel·lo blanc -que són els que hem tastat, ens falten els negres!-,  amb una peculiaritat: és un dels pocs vins de Producció Integrada de casa nostra. Vam estar molt a gust xerrant amb el propietari a l’agrobotiga sobre com elaboren els seus vins, les seves característiques, el nou negre que han elaborat ‘Moments’, i la resta d’oferta que tenen. M’ha agradat la seva aposta decidida per crear un producte enoturístic quan fa dos anys van obrir un hotel rural a 10 metres del celler: l’hotel Rural Jordà, molt ben decorat i equipat (amb Spa i tot!). A més tenen piscina i organitzen amb una hípica propera visites a cavall per les vinyes. Bé, com ens han explicat organitzen tot tipus de tastos, visites o sortides que es desitgin… hi tornarem a anar aviat!

Aquest és el panell informatiu sobre la ruta que trobareu a Bràfim. Hi ha senyalització vertical de la ruta en tot el camí (més fluixa a l'alçada de Rodonyà)

Al 15 minuts de la platja de Torredembarra o Roda de Barà,  del Monestir de Santes Creus (podeu llegir l’entrada de maig sobre aquest monestir), i de la Ruta del Cister, Rodonyà és una illa entre camps verds i frondosos de vinyes, sobretot ara quan els ceps estan esplendorosos. Aquest municipi se situa a la part de l’Alt Camp on la viticultura és el conreu predominant i una bona manera de comprovar-ho de ben a prop és fent la ruta Turons farcits de vinyes (de la col·lecció Pels Camins de l’Alt Camp, editada per aquest consell comarcal).

La ruta proposada, i que vam fer el passat hivern, és circular comença i acaba a Vila-rodona passant per Bràfim, Montferri i Rodonyà, però si estessiu allotjats a Rodonyà podrieu fer que el punt d’inici i final fos aquest. Cal tenir en compte que el camí d’aquesta ruta ha quedat una mica afectat en aquest municipi per les obres que estan fent de la nova carretera entre Valls i el Vendrell. Ens vam trobar que havíem de passar per les obres de la carretera en un parell d’ocasions sortint de Rodonyà just després del cementiri i la pirotecnia Estalella.

La resta de la ruta està ben senyalitzada i transcorre entre camps de vinyes. Dos punts que resulten interessants són el santuari del Loreto de Bràfim i el santuari de Montserrat de Montferri. Aquest és una petita joia arquitectònica que destaca amb la seva blancor i les seves formes retallades sobre el cel. Obra de l’arquitecte modernista tarragoní Josep M. Jujol, deixeble d’Antoni Gaudí, recorda els elements de la terra i hi destaquen els seus vitralls de colors i els elements de ferro forjat.

Santuari de Montserrat a Montferri

Una recomanació quan s’arriba en aquest punt. La guia ens diu que seguim al nord per un camp darrere el santuari. A nosaltres ens va costar situar-nos i vam optar per baixar de nou a la rotonda de la carretera -per on havíem arribat al santuari-, anar direcció Valls-El Vendrell  i llavors agafar la primera carretera que trobeu de seguida a la dreta, que és l’antic camí a Rodonyà, al cap de pocs metres es troba de nou la senyalització.

Aprofito per suggerir-vos un restaurant diferent si aneu a aquesta zona, es tracta del Restaurant Castell de Rocamora a Montferri, a poc més d’un quilòmetre del poble per un camí asfaltat hi ha aquest restaurant, situat en un emplaçament immillorable -com se sol dir-. Té una sala antiga on es menja a la carta (enguany ofereixen un menú d’estiu per 29 euros) i també es pot sopar a la fresca els divendres i dissabtes -obren només els caps de setmana-. Compten amb dues sales més noves on organitzen tot tipus d’esdeveniments com comunions, casaments, i el menjador és petitó … així que val la pena trucar abans d’anar-hi per assegurar que tenen lloc: 977 62 01 20

Finalment, si el que us agrada és anar en bicicleta podeu contactar amb l’empresa +Kbici de Víla-rodona (C/ Barcelona, 4 – 637948161 i 606168112), lloguen bicicletes i ofereixen assessorament en rutes, formació i servei de transport fins al punt de sortida/arribada si convé.

Del camp a la copa, vinyes amb cavalls a la Cooperativa Falset Marçà

 

Endinsant-nos en les vinyes del Priorat en el carro de cavalls de La Devesa, també de Falset

El divendres la Cooperativa Falset Marçà ens va convidar al PCT de Turisme i Oci a participar en la primera sortida de la seva nova oferta enoturística: Per les vinyes amb cavalls. Es tracta d’una cooperativa dinàmica que elabora vi a Falset i oli a Marçà situada al cor de la comarca del Priorat i que després d’uns anys oferint una visita teatralitzada al seu celler -obra del vallenc César Martinell- ara hi incorpora una visita a les vinyes amb carro de cavalls. Així la iniciativa que han posat en marxa ofereix l’oportunitat de conèixer tot el cercle de la seva feina: des del treball als ceps al camp, passant per les tines i les bótes al celler, fins a la copa que es degusta en el tast i els vins que acompanyen el dinar a l’Hostal Sport. Alhora que el visitant s’endinsa en l’essència del paisatge del Priorat.

Vam pujar al carro davant mateix de la Cooperativa Falset Marçà, un edifici de 1919 construït per César Martinell, arquitecte de Valls i deixeble d’Antoni Gaudí, i que és una de les anomenades ‘Catedrals del vi’, els cellers d’estil modernista que es troben a les comarques tarragonines. Dos preciosos cavalls blancs de raça espanyola i bretona dirigits per dos experts de la quadra La Devesa, ubicada també a Falset, ens van portar a una de les vinyes que envolten la capital Prioratina.

Va ser un tastet del passeig més llarg que inclou l’oferta enoturística i que permet conèixer les diverses varietats del Priorat, entre les que destaquen la Garnatxa negra i el Samsó. És una sensació diferent, nova, ja que no estic acostumada a passejar en carro de cavalls i el que em va agradar més és el ritme de la passejada. Estem acostumats a anar sempre ràpid i el so rítmic del pas dels dos exemplars que ens feien avançar transmetia una pau diferent, afavorida per la brisa i l’aire que respiràvem. Ja ho va dir el Jaume: “Respireu fort, respirem salut!”. El paisatge del Priorat a cavall és, si això és possible, encara més màgic.

El vi evoluciona a les bótes de roure esperant el veredicte de l'enòleg

Als ceps comencen a veure’s ja els primers raïms verds i petitons, i de fet a la cooperativa ja tot es prepara per rebre’ls d’aquí a uns mesos quan estiguin en el seu millor moment. En la visita al celler cooperatiu -acompanyats per un guia ben curiós però que ens ho va explicar tot molt bé- vam veure per on entraran quan els portin els pagesos i les tines en les que començaran el seu procés per convertir-se en vins de la DO Montsant sota la marca Ètim d’aquesta cooperativa.

El sostre, les finestres a la façana, el granit de l’entrada, les dues torres recordant les del castell, la volta catalana en el sistema de ventilació, … el celler té molts detalls que val la pena conèixer però una de les sales en la que ens vam detenir més va ser la sala on descansen les bótes de roure amb les diferents varietats de vi. En elles el vi, viu, evoluciona mentre l’enòleg va controlant els seus canvis per decidir quan és el seu moment i en quin percentatge formarà part del cupatge final. Em sembla que tots vam tenir una mica d’enveja per la feina de l’enòleg que, d’altra banda, no ha de ser gens fàcil.

La visita al celler va acabar a la botiga i sala de tasts on vam gaudir del producte acabat abans d’anar a dinar. Vam tastar dos Ètim: un Garnatxa 2007 i un GarnatxaTardana, aquest segon un negre dolç molt elegant veremat amb brotitis per aconseguir aquest punt especial. I ja era hora de dinar, així que vam enfilar el carrer cap a l’Hostal Sport on ens esperava una sala per a nosaltres sols i una carta de 5 plats per escollir de primer, segon i postres. Recomanacions del menú: els canelons, els calamars a la romana i l’hamburguesa amb vi. Va ser un final de vetllada de conversa entretinguda i àgil, amb el colofó de l’acudit escenificat que ens va regalar el Joan Albert.

El tast el vam fer a la botiga de la Cooperativa

Més informació sobre aquesta oferta turística al blog Ètim de la Cooperativa Falset Marçà. El preu del paquet, 70 euros, inclou el passeig en carro de cavalls, la visita teatralitzada al celler amb tast de vi i el dinar. Cal fer reserva prèvia, ja que són necessàries unes 10 persones per realitzar la sortida.

Enllaços als webs dels integrants d’aquesta oferta enoturística:

Cooperativa Falset Marçà: www.etim.cat/

Hostal Sport: hotel-hostalsport.com/

Yeguada La Devesa: yeguadaladevesa.com/

Un mos al territori

El turisme és descoberta i cultura, i entre els seus atractius destaquen la gastronomia i l’enologia. Per què? Per diverses raons: són fruit de la terra i per tant expressió d’un territori, donen forma al paisatge i són paisatge en sí mateixes, són part de la història i tradició d’un indret, i esdevenen un producte en sí mateixes. En aquest sentit la província de Tarragona disposa d’un gran patrimoni.

En el món del vi aquestes comarques compten amb cinc Denominacions d’Origen pròpies (DO Conca de Barberà, DO Monsant, DOQ Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta)  i altres de compartides (DO Penedès, DO Cava, DO Costers del Segre) el que suposa un ventall enorme de cellers, cooperatives i agrobotigues per visitar, amb encara moltes més opcions d’activitats com maridatges, tastos, sortides teatralitzades, sortides en carro de cavalls, excursions guiades, visites a vinyes,…; i l’oportunitat de conèixer varietats tradicionals i úniques com el Trepat de la Conca de Barberà, la Garnatxa blanca de la Terra Alta, el Sumoll de l’Alt Camp i el Penedès, el Samsó del Priorat, o altres que normalment s’han usat per elaborar cava i amaguen noves opcions: Xarel·lo, Parellada i Macabeu. Una copa de vi és una forma diferent d’experimentar un territori amb la vista, l’aroma i el gust.

La gastronomia desperta també tots els sentits i ens explica com és una zona a través dels seus elements i de la forma com es combinen i s’elaboren. A Tarragona la Diputació impulsa el projecte Productes Locals de Qualitat (PLQ) per promocionar els productes agroalimentaris que es cultiven o elaboren al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i que destaquen per la seva qualitat com els calçots de Valls, el peix blau de Tarragona, l’avellana de Reus, la patata de Prades, l’oli d’oliva DOP Siurana o DO Terra Alta, les clementines de les Terres de l’Ebre, la mel del Perelló, l’arròs del Delta de l’Ebre o la tonyina roja de l’Ametlla de Mar.

Resulta imprescindible quan es viatja degustar-los ja sigui a les fires o jornades gastronòmiques -també de molts altres productes- que s’organitzen durant l’any, als restaurants o adquirint-los a mercats i botigues i cuinant-los. Productes Locals de Qualitat ha editat diversos opuscles -disponibles al seu web – que expliquen les característiques d’aquests productes que mereixen una qualificació especial, així com trucs i receptes per gaudir-ne al màxim.

Tots aquests -i no són  pocs!- són alguns dels productes amb segells de qualitat oficials (DO, DOP, IGP…), però casa nostra compta amb un gran número de productors i artesans locals que treballen al territori i el territori, per treure’n el millor  i contribuir a la riquesa gastronòmica i agroalimentària de Tarragona. Des de 2010, formem part amb el Ramon del grup de consum La Taca Verda (impulsat pels responsables del restaurant La Grava del Morell), el que ens ofereix una porta oberta a conèixer directament pagesos, viticultors, pastissers, artesans i fins i tot un pastor -el Sergi i l’Eva elaboren els formatges La Vall del Brugent a les Muntanyes de Prades-, dels que anirem parlant també en aquest bloc. Perquè en les nostres excursions i passejades podem aprofitar per conèixer aquest patrimoni, a peu, des de la mateixa terra, a un altre ritme. I per això,  parlarem també del moviment ‘Slow Food’ que està movent-se decidit a les comarques tarragonines.

Un camp de creus santes

Avui descobrim territori d’aprop i amb calma però no fem ruta caminant pel camp o la muntanya. Aquest cap de setmana ens han visitat uns amics per fer la calçotada, era la seva primera vegada i hem gaudit d’aquesta tradició gastronòmica a l’Alt Camp, com  havia de ser. En concret al restaurant el Vinyet a Vila-rodona, amb un producte i servei immillorables. El pitet, els calçots (ja tardans, més llargs i dolcíssims, però bons), la salsa, llonganissa, fesols, carn, carxofa i patata, i per acabar el festí crema catalana i taronja; hem fet un bon paper, tant novells com avesats, per tancar la temporada. Ha marxat el fred i s’acaben els ceballots!

Claustre gòtic de Santes Creus amb les dues torres del monestir al fons

La jornada ha començat a Santes Creus amb la visita guiada al monestir cistercenc, un recorregut d’una hora que es completa amb un audiovisual ben ambientat i dinàmic en la seva projecció, que explica què és l’ordre del Cister, una ordre monàstica creada a Cîteaux (França) per seguir la Regla de sant Benet: ‘ora et labora’.

El 1150 Guillem Ramon de Montcada donà les seves possessions a Valldaura al monestir cistercenc de la Gran Selva, però el lloc no era l’adequat i tampoc ho fou la serra d’Ancosa al Penedès. Finalment la comunitat, amb el seu abat el beat Guillem de Montpeller, va trobar el 1158 Santes Creus (Aiguamúrcia) a la Catalunya Nova, un lloc adient ja que disposava de tranquil·litat, d’aigua amb el riu Gaià i de terres que es podrien treballar per ser autosuficients i per repoblar-les. S’hi van instal·lar el 1168 i començà la construcció de l’església, del claustre i del capítol.

Veurem les restes que queden, a la part posterior, del petit edifici i l’església romànica on es va instal·lar la comunitat al principi, mentre es duien a terme les obres de construcció del monestir. Era un espai petit perquè, com explica la guia, normalment el grup fundador eren 13 persones, el número màgic: 12 apòstols + Jesús, 12 monjos + l’abat. Aquesta església posteriorment va ser usada pels monjos malalts.

Passem pel cementiri dels monjos darrere l’àbsis, pel claustre posterior que connecta al Palau de l’abat, la presó, la cuina i el menjador, i a través del parlador arribem a l’espectacular claustre gòtic. He de confessar que, degut a la meva gran afició a parlar, m’impressiona el fet que els monjos només poguessin fer-ho en aquest locutori: un petit passadís, lloc de pas, amb corrent d’aire i eco; segurament jo hi hagués tingut més d’un ensurt!

Panteó de Pere II el Gran, amb el seu almirall Roger de Llúria als peus

El claustre gòtic, encarregat pel rei Jaume II per fer més important el monestir on seria enterrat, mereix el deteniment dels ulls per descobrir els detalls i figures que amaguen els seus capitells. Des d’ell accedim al dormitori -on en més d’una ocasió hem assistit als concerts d’estiu de la Ruta del Cister per veure des de gospel fins a l’Anna Roig i l’ombre de ton chien-, a la sala capitular i a l’església, el lloc més important del monestir.

A l’església admirem els panteons reials del rei Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou, i la tomba de Pere II el Gran, que l’any 2010 es va obrir per dur a terme un rigorós estudi del seu cos. La tomba es trobava en perfecte estat perquè no havia pogut ser profanada, ja sigui per la protecció de Roger de Llúria, sempre als peus de Pere el Gran, o pel fet que va ser enterrat en una banyera de pòrfid vermell (material extremadament resistent) coberta amb una llosa i una escultura que pesen una tona.

Al final de la visita hem conegut d’on li ve al municipi el nom de Santes Creus. La zona havia estat lloc de pas de la transhumància quan es baixava a buscar un millor clima a l’hivern. Un dia els pastors, en fer-hi nit, van veure al terra tot de llumetes que brillaven i van pensar que era una senyal divina. Per això van marcar amb creus cadascun d’aquests punts lluminosos. Al matí següent quan es van llevar, es van trobar al mig d’un camp de creus santes i d’ossos d’ovelles mortes. Més endavant s’ha sabut que el fòsfor que hi ha als ossos produeix lluminositat en la foscor; vét aquí la senyal divina.

Després de Santes Creus, encara hem tingut temps d’acabar de fer gana visitant dues petites joies del modernisme a casa nostra: el celler cooperatiu de Nulles i el Santuari de Montserrat a Montferri. Queda per una propera escapada a Montferri anar a l’obrador de les Clandestines, una cervesa artesanal amb diferents tipus i gustos… heu de tastar la de farigola!

Vídeo de Patrimoni.gencat sobre la tomba de Pere el Gran