Nous itineraris senyalitzats a la Conca de Barberà i l’Alt Camp

Exemple de la nova senyalització de rutes en BTT instal·lada a l’Alt Camp

Els consells comarcals de la Conca de Barberà i de l’Alt Camp treballen continuament per millorar la seva oferta de rutes i itineraris per fer tant a peu com en BTT. Recordeu també que ambdues comarques compten amb el ja reconegut itinerari natural i cultural que és la Ruta del Cister, el GR- 175, que també ha millorat les seves infraestructures.

Comencem per la Conca de Barberà on hi ha multitud de senders GR i PR senyalitzats i on s’han afegit molts altres itineraris aquest 2012 als que podeu accedir al web de Turisme de la Conca de Barberà i que estan indicats amb la paraula: NOU. Aquests camins recuperats es troben als municipis de Senan, Pira, Vallclara, Vilanova de Prades o Forès. A banda, la comarca compta amb un segment de rutes que ha crescut de forma destacada com són les rutes per a famílies.

Si visiteu la Conca valoreu també l’opció d’adquirir la Conca Card una targeta que ofereix descomptes i gratuïtats en diversos serveis com restaurants, activitats, compra de productes, allotjaments,… Es pot adquirir a les oficines de Turisme de Montblanc, l’Espluga i Poblet, al consell comarcal i en diversos establiments participants.

Per la seva part, l’Alt Camp disposa de un gran nombre d’itineraris que podeu trobar llistats al web de Turisme del Consell Comarcal. I des d’aquest mes de desembre la comarca compta amb una nova senyalització de rutes per fer en BTT.

Es tracta de sis rutes, marcades dins el projecte Natura + patrimoni= Turisme Actiu a l’Alt Camp, subvencionat pel fons FEDER, que sumen un centenar de quilòmetres de circuit. Totes tenen el seu punt de sortida a l’alberg Pere el Gran al nucli de Santes Creus i recorren els municipis d’Aiguamúrcia, Alió, el Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera, Querol i Vila-rodona. Segons l’entitat comarcal, les rutes han estat projectades bàsicament per seguir-les amb bicicleta de muntanya, BTT, per això s’han identificat de manera semblant als recorreguts dels centres de BTT de Catalunya i segueixen els mateixos criteris d’interès, distàncies i desnivells a l’hora de classificar-les segons els colors establerts de dificultat: verd – fàcil, blau – moderat, vermell – difícil, negre – molt difícil.

La capital de l’Alt Camp, i de fet tota la comarca, és la capital dels calçots que ara amb el fred és quan estan a la nostra disposició per gaudir d’una gran calçotada. Així que si feu alguna de les rutes fins al mes de març, no en perdeu l’ocasió!

2012 in review, resum elaborat per WordPress de les estadístiques d’aquest blog

Comparteixo amb tots vosaltres el resum de les estadístiques del meu blog ‘elsullsalspeus’, un intent d’acostar-me al territori i als paisatges que acompanyen la meva vida, que ha elaborat WordPress i aprofito per desitjar-vos un bon final de l’any 2012 i una excel·lent entrada al 2013.

Val a dir que els darrers mesos el blog no ha comptat amb noves actualitzacions i el motiu és que hem reduït les sortides més llargues perquè el 2012 ens ha portat una de les millors sorpreses que podia, estic esperant un fill. He començat el camí més emocionant que mai emprendré i a partir de l’estiu vinent espero seguir-vos explicant rutes i paisatges interessants!  De moment aprofitaré per explicar-vos noves rutes que es creen al territori de Tarragona o webs on podeu trobar noves opcions.

Feliç 2013!!

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 3.400 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 6 years to get that many views.

Click here to see the complete report.

El naixement del riu Brugent, des de Capafonts

El municipi de Capafonts des de la pista cap a la font de la Llúdriga. A l’esquerre es veu l’hotel Davall Plaça

Ara feia dies que no sortíem d’excursió així que ens hem proposat fer una sortida no massa forta però que fos ben maca. Hem estat a Capafonts com a camp base (allotjats a l’Hotel Davall Plaça que és molt recomanable -acollidor, restaurant excel·lent, modern, còmode i amb bon servei) per visitar les Muntanyes de Prades. I l’excursió que us proposo avui és un tram de l’Itinerari a peu número 1 dels que han editat Capafonts Patronat Municipal de Turisme Rural i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona – Costa Daurada: la Capçalera del riu Brugent.

Aquest és un itinerari circular de gairebé 9 km i que es pot fer en unes 4 hores, però per la calor i el temps que teníem hem decidit fer només una part i hem caminat aproximadament dues hores i mitja arribant fins a la cova de les Gralles, una gran bauma gairebé al cap damunt dels Motllats.

És un itinerari que es pot fer en família, amb nens petits sobretot fins a la font de la Llúdriga on es diu que neix el riu Brugent, ja que el tram següent fins a la cova és un senderó força costerut. Hem agafat la pista sortint de l’hotel Davall Plaça, al cap de 20 metres, a la dreta. Ja veiem davant nostre a l’esquerra el barranc per on anàvem a caminar. Una vegada feta la baixada per la pista de seguida es troba un pal de senyalització que indica el camí cap a la Mussara per la font de la Llúdriga, seguim endavant. Aquest primer tram transcorre entre camps de cultiu, avellaners sobretot, i és de ciment.

El sender al costat del riu és molt atractiu degut a la vegetació de la zona i a les vistes que ens va oferint del riu Brugent, una descoberta continua

Comencem una lleu pujada i al cap de pocs metres es troba una cadena al camí que prohibeix el pas dels cotxes des d’aquest punt. Cal seguir endavant. Es pot pujar per la pista i trobarem senyalitzacions a l’esquerra que ens indicaran l’entrada a les Tosques i a la Font de la Llúdriga, però és millor agafar el senderó que trobareu allí mateix a la cadena. Nosaltres hem fet la pujada pel senderó i després hem fet la tornada per la pista.

El camí pel sender és molt agradable ni que sigui estiu, ja que la gran quantitat de vegetació que hi ha fa que transcorri per l’ombra. Caminem amb el riu Brugent sempre a la nostra esquerra sentint el seu brogit i descobrint-lo cada pocs metres amb els seus tolls, roques, mentre anem cap al seu naixement. El camí compta amb pals de fusta amb unes marques grogues i alguns amb unes plaques amb el dibuix d’un senderista i que indiquen la direcció que cal anar seguint. No hi ha possibilitats de perdre’s. La pujada és constant però no forta i convé anar-se aturant a gaudir del paisatge.

Veureu en el camí diversos miradors fets de fusta i baranes que en algun tram ajuden a fer el camí més fàcil, l’equipament és molt adequat en aquest tram de sender. Després del primer mirador que ens descobreix un saltant que fa el riu, seguim pujant amunt pel costat de la barana, fins que arribarem al tram que he trobat més espectacular ‘les tosques’, espai a mig camí de la font de la Llúdriga i que segons l’opuscle de l’itinerari deu el seu nom al tipus de roca calcària que veiem, que s’anomena ‘tosca’. Aquí el riu juga entre les roques creant petits saltants i alguns tolls d’aigua cristal·lina que conviden a refrescar-s’hi.

Les tosques

Seguint amunt, trobem la font de la Llúdriga. Un pla ple d’arbres en el que de les roques sorgeix l’aigua que avança tranquil·la, sense el soroll que hem anat sentint abans ja que el desnivell és gairebé inapreciable. Aquest és el naixement del riu Brugent. Després de visitar-lo es va a la dreta i se surt a la pista de nou. Aquí podeu girar i anar avall de nou cap a Capafonts o podeu prendre un senderó que puja amunt (fa força pujada) cap a la Mussara. Quan hem agafat alçada i estem gairebé al capdamunt dels Motllats, un pal de senyalització ens indica un camí a l’esquerra que porta a la cova de les Gralles, que és una gran bauma.

El camí fins a la cova de les Gralles són uns 2,7 km, així que si fem anar i tornar fins aquí haurem fet un recorregut d’uns 5,5 km d’una gran bellesa. Si us animeu a fer tota la volta circular amb els 8,9 km totals passareu pel Pont de Goi, un pont de pedra natural, la Cova del Grèvol i la Foradada.

Si aneu a Capafonts aprofiteu per menjar al restaurant de l’hotel Davall Plaça, ja que tenen un menú excel·lent per 18,50 euros, amb diversos plats elaborats per escollir i en els que usen productes de la zona com els formatges de la Vall del Brugent que fan el Sergi i l’Eva, el cabrit de Capafonts o el xai de la Febró. Hem trobat que té una gran relació qualitat/preu i que és molt recomanable.

La punta del Fangar al Delta de l’Ebre

La ruta d’avui ens porta a les Terres de l’Ebre, un territori molt i molt especial al sud de Catalunya. I concretament a la costa per conèixer dos punts d’interès del Parc Natural del Delta de l’Ebre: la punta del Fangar a l’hemidelta esquerre i la desembocadura (on trobareu el Camí natural de l’Ebre – GR 99).

El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya, amb una gran riquesa natural i un important paper biològic. El relax i la pau que s’hi viuen passejant en bici, el cotxe o caminant entre els arrossars, per les seves platges, per les llacunes o des dels diversos miradors que s’hi troben. Avui anirem a una de les seves platges i la que de moment he trobat més espectacular! Es tracta de la platja de la Marquesa en la que passejarem per arribar al far de la punta del Fangar al costat de dunes de sorra fina i experimentant una sensació ben extranya al contemplar els miratges que s’hi creen.

Per arribar a la platja de la Marquesa s’hi pot anar des de la carretera que es troba quan es va de l’Ampolla direcció a Deltebre (hi ha cartells indicadors) o també des de Deltebre mateix (també indicat). Amb el cotxe es pot anar fins a peu de platja i aparcar al parquing que hi ha davant el Restaurant Vascos.

És tracta d’una passejada per fer en família ja que no té cap dificultat, es va per la platja a la vora del mar i embadalit totalment per l’entorn, i no suposa un gran esforç. Anada i tornada heu de comptar aproximadament 2 hores, depenent de les parades que feu.

Una vegada esteu als Vascos, aneu a l’esquerra i fins al final, també hi ha una pista de sorra compacte sempre que no hagi fet temporal. Heu de tenir molt en compte la senyalització que prohibeix el pas per les dunes que trobareu tot al llarg del camí, un habitat molt delicat que cal respectar ja que a més és zona de nidificació d’aus. Tenim aigua a tots dos costats, el mar i la badia del Fangar, i això fa que passejant per aquesta llengua de sorra es vegin miratges si agafeu un dia de sol i calor com va ser el nostre; això sí abans que arribessin els núvols!  He de reconèixer que és la primera vegada que veia l’efecte dels miratges i ho vaig trobar espectacular… veure com si l’Ampolla i les persones que passaven caminant o en bicicleta suressin sobre el mar en un elegant equilibri.

Si hi voleu fer una ullada el Parc Natural del Delta de l’Ebre suggereix una ruta en bicicleta des de Deltebre, per si hi voleu fer una ullada.

Si us quedeu tot un dia o feu diverses jornades al Delta (us ho recomano i sobretot tastar-hi la seva gastronomia) podeu agafar el cotxe i anar cap a Deltebre i d’allí a la urbanització Riu Mar. Abans d’arribar-hi trobareu a la dreta la desembocadura del riu Ebre. Hi ha un primer punt el que s’agafen els creuers per anar a veure l’Illa de Buda. Seguiu més avall fins al restaurant Galatxo o el camping l’Aube. Allí es pot aparcar i anar a l’esquerra per les passarel·les i el sender amb carril bici que s’ha habilitat, per arribar a la desembocadura.

Veureu que aquest tros de sender forma part del GR99 o Camí natural de l’Ebre que des d’aquí porta fins a Tortosa (40 km), Saragossa (390 km) , Tudela (499 km) o Reinosa (929 km).

Una vegada a la Desembocadura trobareu un mirador que permet agafar perspectiva per veure com l’Ebre uneix les seves aigües amb el Mar Mediterrani i també l’Illa de Buda i l’Illa de Sant Antoni, que tenim just al davant. Es pot seguir caminant a la dreta per veure la llacuna del Garxal. De fet si es fa complet l’Itinerari riu-desembocadura-Garxal del Parc Natural del Delta de l’Ebre són un total de 3,5 km molt aptes també per fer sigui quin sigui la condició física, ja que és planer i molt cómode de passejar.

No us ho perdeu!

Si esteu interessats en el GR 99 podeu conèixer totes les seves etapes al web de Caminos Naturales, són 42 etapes i més de 1.200 km.

Presentació del portal de rutes Clickandroute amb la primera ruta del mes en grup

Avui parlem d’una bona notícia. Aquest cap de setmana neix oficialment el portal de rutes per fer a peu, en bici, amb raquetes, així com amb propostes de diverses travesies, Clickandroute, promogut per dos grans experts en la matèria, Harry Ebinger i el Pere Aranda. Es tracta d’un web que posa a l’abast dels amants de la muntanya i les excursions, propostes de rutes tant a Catalunya, com per tot Espanya i que també n’incorporarà de l’àmbit europeu.

La presentació del projecte tindrà lloc aquest diumenge, 25 de març, després de dinar al restaurant Can Boix (a Peramola). Al matí s’haurà celebrat la primera Ruta del Mes de les que oferirà periòdicament Clickandroute per fer-les en grup i acostar la muntanya a tots els que hi estiguin interessats. La ruta del mes de març és ‘La Roca del Corb’ (de la que podeu consultar el recorregut i característiques al web) de 7,5 km i de poca dificultat, que transcorre en un paisatge espectacular entre roques, agulles i barrancs de conglomerats vermells. Un dels punts més interessants és quan s’arriba a la Roca del Corb on es troba l’ermita de Sant Salvador i una colònia de voltors.

La ruta circular té el punt de sortida i arribada a Can Boix on en arribar hi ha l’opció de gaudir del dinar al mateix restaurant i tot seguit assistir a la presentació de Clickandroute. El preu del dinar és de 25 euros per als adults i de 12 per als nens, i cal confirmar l’assistència (info@naturatour.com).

A Clickandroute podeu trobar diverses rutes a peu amb els mapes i tracks per seguir-les, entre les que de moment hi ha: El Barranc del Bosc, Vinyes d’alçada, El mirador del Solsonès, El Pedraforca, Les Agulles de Montserrat o El Pla de les Bruixes.

Camí dels Castells i Ronda verda del Baix Gaià: del Catllar fins a la Vespella de Gaià

Seguim al Tarragonès recorrent les opcions que ens ofereix la zona del Baix Gaià. Avui amb una ruta de 17 km que es pot fer en poc més de 4 hores: del Catllar fins a la Vespella de Gaià. El camí  és fàcil de seguir i són pistes amples al principi i a l’alçada de la presa de l’embassament del Gaià s’agafa ja carretera encara que molt estreteta, sense marcar i sense gairebé cotxes fins a Vespella de Gaià. El camí és una mica costerut, sobretot per arribar al nucli antic de la Vespella de Gaià.

El camí cap a Vespella surt del Catllar per la llera del riu Gaià amunt, cap a la presa, passant per sota de la línia de ferrocarril en desús Reus-Roda i sota la nova línia de l'AVE

El camí està marcat amb pals de senyalització a les cruïlles, no hi ha marques de pintura, i no té pèrdua. De totes formes pot ser interessant portar el mapa de l’editorial Piolet: Baix Gaià. Ronda Verda, Ruta dels Castells i Pic de la Mola. (3,5 euros a l’oficina de turisme del Catllar)

Aparquem el cotxe al Catllar al parquing que hi ha davant del parc la Torre d’en Guiu i veurem de seguida el pal de senyalització a l’altre costat del riu. Agafem el camí cap amunt, direcció la presa de l’embassament del riu Gaià, propietat de l’empresa Repsol, per la llera del riu. Passem sota els ponts del ferrocarril, de la línia Reus-Roda actualment fora de funcionament i de l’Alta Velocitat, i entre diversos camps de cultiu i horta. Quan el pas del riu es fa més estret, trobem un camí que puja a la dreta, al costat d’un camp d’avellaners i oliveres, el prenem amunt. Pugem pel camí fins sortir a una altra pista on  hi ha marques de GR. Aquí anem a la dreta per sortir a la carretera que puja cap a l’embassament del Gaià.

Els Masos de Vespella

Anem amunt i quan hem passat un mas que vol semblar un castell, trobem dues carreteres, la que va a l’embassament i la que ens portarà cap a la Vespella, a la dreta. Al cap de pocs metres veurem un pal de senyalització que ens marcarà la carretera fins a Masos de Vespella i Vespella. No hi ha pèrdua. Es passeja entre bosc de pins petits i amb algunes cases a banda i banda de forma esporàdica i baixem fins a l’entrada dels Masos, un petit nucli amb cases de colors i diverses escultures que apareixen en els racons més inesperats obra de Royo i de Bartolozzi.

Passats els masos trobarem un pal informatiu sobre la ruta que es pot fer pel municipi de Vespella i informació dels punts d’interès. Nosaltres seguim la carretera amunt cap al nucli antic on hi ha l’església de Sant Miquel i el castell de Vespella, del segle XII.

Es troben al capdamunt d’un turó així que tocarà agafar aire i tirar carrer amunt. Això sí val molt la pena pujar fins dalt, ja que hi ha una bona vista de la plana fins al mar Mediterrani, encara que també  veiem a sota a l’esquerra la gran urbanització que s’ha construït a la Vespella.

L'església de Sant Miquel des dels Masos de Vespella

La tornada la fem pel mateix camí. No és tant dura com l’anada, ja que només hi ha uns pocs quilòmetres de pujada sortint dels Masos fins a l’alçada de l’embassament del Gaià. Una vegada allí es fa molt ràpida l’arribada al Catllar. I allí, al parc de la Torre d’en Guiu podem aprofitar el fet que hi ha una zona de picnic per recuperar energia o un restaurant amb terrassa davant de la piscina.

Les vistes des de l'església de Sant Miquel fan evident per què es va escollir aquest emplaçament per al castell

Camí dels Castells i Ronda verda del Baix Gaià: Argilaga-el Catllar

Senyalització per a senderistes i BTT, ruta de l'Argilaga fins el Catllar, uns 6 km anar i tornar

El riu Gaià neix a Santa Coloma de Queralt i travessa camps i la serralada litoral per desembocar al Mediterrani a Tamarit. En el seu recorregut deixa arbredes, meandres i racons de gran bellesa, així com diversos castells que són testimonis del segle XI, quan es convertí en frontera entre els comtats catalans i el regne d’Al-Andalus. Per posar en valor el seu llegat natural i cultural, diversos pobles del Tarragonès s’han unit en el que s’anomena Consorci del Baix Gaià i han senyalitzat Camins per conèixer els castells que es troben a la seva ribera i una Ronda verda que els uneix.

El camí té uns 2-3 km en els que esdevé un sender de gran belleza, sobretot per la roca i les marques de roderes que s'hi poden observar

Si esteu interessats en conèixer aquesta zona us pot ser útil el mapa de l’editorial Piolet ‘Baix Gaià’ Ronda Veda, Ruta dels Castells i Pic de la Mola. Nosaltres l’hem adquirit a l’oficina d’informació del Catlla, al peu del castell, per 3,5 euros.

Jo us proposo fer l’itinerari des de l’Argilaga fins al Catllar, que són uns 11 km anada i tornada, i allargar si es vol cap a Tarragona, cap a la Riera de Gaià o cap a Vespella de Gaià un cop al Catllar. El camí és molt senzill de seguir, té molt poc desnivell i és molt cómode, a banda de transcórrer entre camps de garrofers i bosquets mediterranis amb un paisatge molt agradable.

A més és un espai força transitat, ja que hem trobat molts grups de ciclistes en BTT i algun altra senderista gaudint de les diverses rutes d’aquest territori. Això sí, els ciclistes són els reis, només cal veure els diversos bars que fan ofertes d’esmorzar de forquilla per aquest tipus de clients!

Hem deixat el cotxe a l’Argilaga i hem pres el Camí de la presa del Gaià. Si veniu des de Tarragona per la carretera que va a Santes Creus, trobareu el camí a la rotonda que dóna entrada a l’Argilaga. Cal sortir en direcció ‘Sant Roc’. Només sortir de la carretera ja veureu el pal de senyalització al costat d’unes cases de la urbanització.

El primer tram de camí és una pista plana i ampla (coincideix amb el GR 172 o Camino de Santiago) i després d’uns 3 km, en un moment que es creua una línia d’alta tensió, un pal de senyalització ens indica seguir per un senderó. Aquest és el tram més maco de camí, entre marges de pedra seca, camps i boscos, que va serpentejant i baixant lleugerament fins que s’està molt a prop de la via de l’AVE a uns 2km del Catllar. No hi ha pèrdua, només cal seguir el camí principal i anar seguint la senyalització.

 

El castell del Catllar es pot visitar tot l'any dissabtes i diumenges de les 10 a les 14 hores i també a les tardes de les 16.15 a les 17.15 hores. La visita inclou dos audiovisuals

L’arribada del Catllar es fa travessant entre l’ermita de Sant Ramon i les restes de la Fàbrica on hi havia també un Molí Fariner i que recorda altres èpoques industrials. Ara tot l’entorn és un gran patchwork a diverses alçades amb els horts dels veïns. Tot seguit hi ha a l’esquerra el Parc de la Torre d’en Guiu, amb un restaurant, espai per jugar els nens i nenes i taules de picnic. A l’esquerra s’arriba de seguida al Castell del Catllar que s’ha convertit en el centre d’interpretació dels Castells del Baix Gaià. Val la pena pujar les escales i fer-hi una ullada a l’estructura que han recuperat i al fossar de roca que el rodeja.

Quan s’està al Castell es veu a la dreta el camí que segueix, aquest ja no forma part de la Ronda verda del Baix Gaià, sinó que és el GR 172 que va fins a Tarragona (8,8 km). Si se segueix, al cap d’un quilòmetre s’arriba a la urbanització Bonaigua (segur que us sonarà el restaurant ‘Caballo de copas’) on es creua la carretera i entre les cases se segueix per un camí asfaltat direcció Pallaresos i l’urbanització de Manous.

De totes formes, si una vegada al Catllar es vol seguir camí pels camins del Baix Gaià, cal tornar al Parc de la Torre d’en Guiu, on hem arribat, i veureu un pal indicador que assenyala dues opcions: a la Riera de Gaià, 3,5 km, o a Vespella de Gaià, 8,5 km.

Si teniu interès en conèixer el terme del Catllar però voldrieu anar-hi amb una excursió guiada, el 26 de febrer l’ajuntament ha organitzat una Caminada Popular pel terme. La sortida és a les 9 del matí davant del Centre Cultural i es pot consultar més informació sobre el recorregut i les inscripcions al web de l’Ajuntament.

La Ronda verda del Baix Gaià dóna dues opcions des del Catlar, cap a la Riera i cap a Vespella

Anella verda de Tarragona: de l’urb. de Manous fins al Mèdol

Avui  hem fet un nou tram del tomb de l’Anella verda de Tarragona hem recorregut 14 km que han sigut unes 3 hores i mitja de temps. Es tracta d’anar i tornar pel mateix camí des de la urbanització Manous fins a la pedrera romana del Mèdol. El camí és una pista molt fàcil de seguir en tot el recorregut (algun tros amb marques de GR però la majoria amb les marques grogues de l’Anella) i només hi ha alguna pujada de tornada per arribar fins el Gurugú, però es pot fer bé.

Vistes del litoral de Tarragona des de la urbanització dels Manous, anant per l'Anella Verda, tota l'estona caminarem en paral·lel al mar

Hem aparcat el cotxe a la Urbanització Manous, davant el bar Cal Siscu. Hi podeu arribar per la carretera que surt de Sant Pere i Sant Pau cap a Santes Creus. Una vegada s’ha sortit de SP i SP i s’ha passat per sobre l’autopista AP-7, veureu de seguida una carretera a la dreta que va a la urbanització de Manous. Entreu i el primer carrer que hi ha a l’esquerra porta de seguida al bar que us comento. Allí podeu aparcar i baixeu uns metres fins al pal de senyalització que hi ha a la cruïlla i que haureu vist.

Aquest primer tram de mig quilòmetre aproximadament és el menys atractiu ja que va al costat de la urbanització però té un premi quan anem a deixar-la que són unes bones vistes de Tarragona i del mar.

Seguim pel camí fins arribar al Gurugú on veurem a l’esquerra la nova presó de Mas Enric, que és grandiosa, i allí mateix girarem a la dreta. A mitja baixada hi ha l’opció d’anar fins a Boscos de Tarragona o seguir cap al Mèdon anant a l’esquerra. Tot el camí anem paral·lels al mar i a l’autopista AP-7, que tenim a la dreta.

Mas de sorder, un testimoni d'altres èpoques d'una casa que ara està en ruïnes però que havia viscut segur una etapa de riquesa

Cap a la zona del Catllar passem per davant de tres masos envoltats de camps i terrasses que fan pensar en la vida que hi devia haver en altres èpoques, on el treball del camp encara tenia pes. Destaca el Mas de Sorder que amb la seva cúpula i la seva galeria d’arcs des dels que ha de tenir unes vistes espectaculars del mar, destaca des de lluny encara que ara es troba en estat força abandonat. Com els altres, Mas de la Creu i Mas de Cusidor, són records d’altres èpoques.

A partir d’aquest punt hem trobat força gent caminant, corrent i en bicicleta, el que provoca una gran alegria de veure com s’aprofita el patrimoni de camins que ha recuperat l’Ajuntament i la natura que no ho sembla però tenim a tocar.

Des d’aquí només queden uns 3 quilòmetres fins la pedrera romana del Mèdol, propietat d’Abertis i a la que hi ha accés també des de l’autopista. Una gran ferradura ens mostra la pedrera d’on es va extreure la majoria de la pedra amb la que es va construir la ciutat romana de Tarraco i una agulla al mig permet recordar l’alçada on arribava la roca. Val la pena fer-hi una volta i gaudir d’un punt especial de Tarragona just davant de la Platja de la Móra.

Des d’aquí l’Anella Verda segueix fins al riu Gaià on ja girarà per tornar per la costa. Queden uns 4 km, però ho deixem per a la propera ocasió. Una mica d’aigua i reprenem el camí de tornada cap al cotxe.

La tornada es fa molt agradable i només hi ha una pujada que fa entrar en calor per arribar fins al Gurugú, ara bé aquests dies de fred Siberià ja va bé agafar una mica de caloreta! Bon camí!!

La pedrera del Mèdol, al costat de l'AP-7 i a l'alçada de la Móra

Marxa dels Castells de la Segarra

La Marxa dels Castells de la Segarra recorre, com el seu nom indica, els camins de la comarca de castell en castell. Una ruta de descoberta

Enguany s’arriba ja a la 13ena edició de la Marxa dels Castells de la Segarra, una iniciativa que un grup d’amics i amants del territori van engegar l’any 2000 i que des de la quarta edició forma part de les Marxes de Resistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).  La Marxa, que alguns valents fan en molt poques hores, té un recorregut de 54 km i transcorre entre els castells segarrencs i paisatges de cereal ben verds.

Avui no parlaré d’una ruta concreta com faig normalment, sinó que volia presentar-vos aquesta Marxa per dos motius: perquè l’any passat hi vaig participar per primer cop i SORPRENENTMENT vaig aconseguir acabar-la -això sí, entrada la tarda-, i perquè em va semblar una molt bona iniciativa i una manera fantàstica per conèixer l’essència segarrenca.

Cap a castell Meià, enfilant els darrers quilòmetres fins a Guissona (2011)

La 12ena edició va tenir el punt de sortida i arribada a Guissona, amb la meitat del recorregut aproximadament a Cervera, on vam dinar, i va passar per Florejacs, les Pallargues, l’Aranyó, les Oluges o castell Meià entre molts altres punts. Si us interessa conèixer el recorregut per treure alguna idea (alguns dels trams són camins senyalitzats com a GR o PR que l’organització va unint) podeu consultar-lo a Wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1536392. Vam ser més d’un miler de participants i l’organització va ser excel·lent, així que enguany hem decidit tornar a apuntar-nos.

La cita és l’11 de març i la 13ena edició té com a punt de sortida i arribada Cervera. Segons el web oficial serem 2.200 caminadors i caminadores i les inscripcions s’han completat aquest febrer, així que si algú hi esteu interessats podrieu apuntar-vos a la llista d’espera.

N’anirem parlant i de moment toca anar fent camí per entrenar-se i agafar un bon fons, a veure quants km aconseguim completar!

L’Anella verda de Tarragona des del parc ecohistòric del Pont del Diable

Senyalització vertical: els pals indicadors dels Camins de Tarragona - grocs - enllacen amb altres camins i senders que transcorren pel terme tarragoní com el PR15, el GR92 o Sender del Mediterrani, o el GR172 o Camino de Santiago

Tarragona ha dut a terme un projecte de posada en valor dels camins que hi ha al seu terme municipal per crear un recorregut circular d’un total de 34 km que va des del riu Francolí fins al riu Gaià, passant pels boscos mediterranis de l’entorn de Tarragona i per les platges del seu litoral: l’Anella Verda. L’anella és un gran tomb que en alguns moments aprofita camins ja senyalitzats (PR o GR -Petit i Gran Recorregut-) i en d’altres s’ha marcat amb una línia groga que marca la continuïtat de la ruta. En tot el recorregut es troben a les cruïlles pals de senyalització amb indicadors de color groc  que assenyalen la distància en quilòmetres i temps entre els diversos punts de l’itinerari de l’Anella verda i també amb altres punts de la Xarxa de Camins de Tarragona (mapa de la Xarxa de Camins de Tarragona de l’Ajuntament de la ciutat) com el Llorito, masos o urbanitzacions.

Si voleu conèixer els principals punts que uneix l’Anella verda, podeu consultar al web de l’Ajuntament de Tarragona la ‘Síntesi del recorregut del Tomb de l’Anella verda’.

L'aqüeducte romà de Tarragona (Patrimoni de la Humanitat), conegut com el Pont del Diable

Avui hem decidit aprofitar aquests nous equipaments per conèixer una Tarragona diferent, el ‘backstage’ de les carreteres i els carrers pels que passem cada dia però que en cotxe ens passa desapercebut. El nostre objectiu és fer la part interior del tomb de l’Anella verda, que és el que menys coneixem, ja que per la costa i les platges hi hem anat en diverses ocasions. El camí es pot començar al Parc del Francolí però nosaltres hem escollit com a punt de partida el Parc Ecohistòric del Pont del Diable.

Es pot deixar el cotxe a l’aparcament i de seguida que s’entra al parc es troba informació sobre els Camins de Tarragona. Hi ha diverses opcions i nosaltres hem fet una volta circular d’unes dues hores i mitja.  A l’entrada del Parc hem anat a l’esquerra seguint els indicadors cap al Mas dels Arcs o de l’Àngel i seguint el PR C15 (marques grogues i blanques). El camí passa per darrera de Sant Ramon i Sant Salvador entre pins, margalló i diversos arbustos. Quan s’està a l’alçada del Mas d’en Garrot, que queda a sota, el camí fa un gran tomb cap a l’esquerra per passar per unes roques on hi ha la Font d’en Garrot i tot seguit ja va a la dreta fins al Mas de Pastor. Una vegada al mas hi ha una recta molt llarga i seguim cap a l’esquerra a buscar la carretera de Tarragona-Santes Creus a l’alçada dels Pallaresos. Es creua la carretera i llavors es passa per davant la Urbanització Mas de Panxer, en aquest tram el sender coincideix amb el GR172 i al trobar-se al costat d’urbanitzacions els marges del camí estan força bruts de restes de rajoles i altra runa, encara que la pista està neta.

Nosaltres hem passat l’urbanització fins arribar a l’alçada de l’autopista AP7 després d’una baixada, on el GR 172 creua amb el GR 92, i l’Anella verda gira a l’esquerra per anar paral·lela al mar. En aquest punt hem girat i hem tornat pel mateix camí fins el Mas del Pastor. Una vegada allí, enlloc de girar a la dreta,  tirem endavant seguint una llarga línia de xiprers que va baixant i després seguint les indicacions que hi ha, que en alguns llocs coincideixen també amb un PR. El camí acaba als peus de l’Aqüeducte romà de les Ferreres, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb els diversos monuments romans de Tàrraco, que es coneix popularment com el Pont del Diable.

Us sorprendrà si feu el recorregut, que el recorregut sempre va entre pins i boscos, amb l’excepció d’algun petit camp d’avellaners, i que té força trams de roca. Es tracta d’unes pistes i senders força transitats sobretot per ciclistes i en ocasions puntuals per algun caçador.

Les característiques de l’Anella verda fan que es pugui fer una ruta tan llarga com es desitji i començant en qualsevol dels trams. Si es vol fer un tastet dels boscos de Tarragona, es pot escalfar i començar a agafar fons en el Parc Ecohistòric del Pont del Diable on hi ha senyalitzades tres rutes de 2,3 o 4,5 o 5,3 km molt ben indicades que, a més, permeten descobrir les espècies d’arbres i plantes i els racons amb bancs, escultures i detalls d’aquest jardí romàntic construït per Rafael Puig i Valls, percussor del Dia de l’Arbre.