Feliç any 2012! Amb aquest post iniciem un nou any a ‘Els ulls als peus’ i què millor que fer-ho amb una ruta de la que vam disfrutar per Cap d’Any. Hem estat a Menorca i allí hi hem descobert el Camí de Cavalls, una ruta d’uns 185 km que dóna tota la volta a l’illa de Menorca i que està senyalitzada amb les marques de camí de Gran Recorregut -es tracta del GR 223-.
Des de la primera sortida, cap al Far de Cavalleria, vam anar trobant les marques del Camí de Cavalls en els nostres descobriments als espectaculars racons de Menorca -he de confessar que ens hem enamorat de l’illa i que si no hi heu estat us recomano que hi aneu!-.
El Camí de Cavalls està estructurat en 20 etapes i les del nord són les més difícils, m’imagino que l’orografia més accidentada d’aquesta zona i la duresa del paisatge marcat pel vent en són els culpables. Cada cop que s’està a prop del litoral i del mar, sorgeix el camí que és considerat un veritable patrimoni pels menorquins. Només cal veure el pes que aquest GR té en el merxandatge que es troba a Maó!
Hem pres nota del GR 223 per a properes visites a Menorca, ja que recorre’l ha de ser una de les millors maneres de capturar i descobrir la gran varietat de paisatges i la riquesa natural i patrimonial d’aquesta illa mediterrània. De moment, en la que ha sigut el nostre primer contacte amb ella, vam fer-ne un petit trosset: l’etapa 13, encara que no fins a Cala Galdana sinó des de la cala Macarella fins a la cala Turqueta i tornar, en total uns 5 km.
Les cales amb les seves roques i coves són part de les pedres que conformen el caràcter menorquí, juntament amb els enclavaments talaiòtics o prehistòrics i els marges de pedra seca que delimiten els camps. També és part d’aquest caràcter natural de l’illa l’exuberància de la natura que brilla amb llum pròpia i la tranquil·litat que s’hi respira, sobretot si hi viatgeu al desembre!
Una vegada allí, els pals indicadors i la senyalització dirigeixen a Cala Turqueta -pel meu gust la més maca de totes tres- en un recorregut que transcorre per l’interior, entre paisatge mediterrani, sempre amb el mar a l’esquerra, que anem sentint cada cop més fort un cop ens acostem a la sorra.